La taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX a la col·lecció de la Fundació la Fontana: estudi metodològic i classificació raonada

Abstract

[EN] Tiling, as a result of a centuries-old tradition in the field of sumptuary arts, was born from its function as a useful object and, therefore, it provides a source of cultural, historical, artistic and ethnographic concern which was essential to its society.

In the Valencian region, there were some well-known and highly-regarded centres for the production of tiles at the national and international level. There are various types of chronological and historiographic studies concerning original Valencian tiling. Nevertheless, the production in the city of Valencia during the 17th, 18th and 19th centuries, in some cases known as ceramic paint, developed as a fundamental historical and artistic issue in Valencian art. This is nowadays regarded as the golden age of this discipline in Valencia, whose significance and influence was spread across the borders of countries and continents.

La Fontana Foundation is a private centre dedicated among its other functions to the promotion and dissemination of ceramic arts and houses a collection of Spanish popular ceramic composed of more than 14,000 pieces. The collections are composed of works coming from the main production areas, with examples of Andalucía, Aragón, Castilla, Cataluña, Murcia and Valencia, many of which belong to the Modern Age. This is also important for the quantity and quality of the objects, and the homogenity of the typologies and, although it does not contain examples of all periods, styles and authors, it represents a wide enough genuine spectrum of the Valencian ceramic scene. In this sense, it presents us a unitary significant approach that is representative of this art.

The tiling collection of the Fundation in each of its geographical and formal typologies has not yet undergone a methodological study endorsed by academic and historiographic actions. In this sense, this doctoral thesis tries to conduct a methodical and systematic study of the pieces of Valencian tiling of the 17th, 18th and 19th centuries that are part of this collection, in order to make it available to the scientific community in particular and to society in general. It is an extensive ceramic repertoire that has practically never before been presented. Thus, this research results in a reasoned classification of the works of this period of time with the intention to contribute to its dissemination and enhance its value, and therefore, we try to extend the recognition and value of this historical moment as well as to open new lines of research.

However, this investigation, apart from enhancing its study and aim to study the works, and improve and focus on the dissemination of Valencian tiling of the 17th, 18th and 19th centuries, tries to examine individual works and ensembles and connect them to their place of origin. Knowing its original arquitectural context allows us to comprehend and explain its true role as a work of art and its cultural value. In this way, we can state that beyond the analysis of the cultural heritage, tiling provides information about old forms of life, religion, clothing, gatronomy and a wide range of questions that will allow us to expand our knowledge of our culture and make progress on the investigation of a heritage that is currently deficient of content.

[ES] La azulejería, como resultado de una tradición multisecular en el terreno de las artes suntuarias, partió ineludiblemente de su función como objeto de utilidad aplicada y, por lo tanto, constituye en ella misma una fuente de índole cultural, histórica, artística y etnográfica fundamental de la sociedad a la que estaba adscrita.

En la geografía valenciana existieron centros productores de azulejos con períodos de gran consideración y reconocimiento tanto a nivel nacional como internacional. Los estudios historiográficos relativos a la cerámica originaria en el territorio valenciano son amplios en cronología y extensos en tipología. No obstante, la producción realizada en la ciudad de Valencia durante los siglos XVII, XVIII y XIX, más conocida en algunos casos como pintura cerámica, conforma una unidad temática histórico-artística fundamental dentro del arte valenciano. Actualmente, este periodo es reconocido como el momento de máximo esplendor y relevancia de esta disciplina en Valencia, con una trascendencia e influencia que traspasó fronteras de países y continentes.

La Fundación la Fontana es un centro privado dedicado, entre otras funciones, a la promoción y difusión de las artes cerámicas, y que alberga una colección de cerámica española formada por más de 14.000 piezas. El fondo está compuesto por obras procedentes de las principales zonas productoras nacionales, con ejemplos de Andalucía, Aragón, Castilla, Catalunya, Murcia y Valencia, de las que existe un vasto número de ejemplares de Época Moderna. Esta resulta importante por la cantidad y calidad de los objetos y por la homogeneidad de sus tipologías, de manera que, si bien no recoge ejemplos de todas las épocas, estilos o autores, representa suficientemente todo el espectro genuino de la cerámica valenciana, lo cual hace que se presente como un repertorio unitario, significativo y representativo de este arte.

En estos momentos, el conjunto de azulejería de la Fundación, en cada una de sus tipologías geográficas y formales, no ha sido objeto de un estudio metodológicamente avalado por una vertiente académica e historiográfica. Siendo así, esta tesis doctoral trata de realizar un estudio metódico y sistemático de las piezas de azulejería valenciana de los siglos XVII, XVIII y XIX que forman parte de la colección con la finalidad de poner al alcance de la comunidad científica en particular, y de la sociedad en general. Se trata de un extenso repertorio cerámico que aún en estos momentos es prácticamente inédito. Así pues, esta investigación supone la clasificación razonada de todas las obras comprendidas en este período, con la intención también de contribuir a su difusión y puesta en valor, con lo que se pretende ampliar el reconocimiento y la valía de este momento histórico, así como abrir nuevas vías de investigación que se derivan.

Así mismo, la presente tesis propone, además de fomentar el estudio, ahondar y mejorar la divulgación de la azulejería valenciana de los siglos XVII, XVIII y XIX, estudiar las obras y los conjuntos relacionándolos con su lugar de origen. Conocer su contexto arquitectónico primigenio, nos permitirá explicar y entender su verdadera función como obra de arte y su valor cultural. De esta manera comprenderemos que, más allá del análisis del propio bien cultural, la azulejería nos proporciona información sobre antiguas formas de vida, de religiosidad, de indumentaria, de gastronomía y un amplio espectro de cuestiones que permitirán ampliar el conocimiento de nuestra cultura y avanzar en la investigación de un conjunto de obras fuera del acceso de la historiografía en materia de cerámica valenciana.

[CA] La taulelleria, com a resultat d'una tradició multisecular en el terreny de les arts sumptuàries, va partir ineludiblement de la seua funció com a objecte d'utilitat aplicada i, per tant, constitueix en ella mateixa una font d'índole cultural, històrica, artística i etnogràfica fonamental de la societat a la qual estava destinada.

En la geografia valenciana existiren centres productors de taulells amb períodes de gran consideració i reconeixement tant a nivell nacional com internacional. Els estudis historiogràfics relatius a la ceràmica originària al territori valencià són amplis en cronologia i extensos en tipologia. No obstant això, la producció realitzada en la ciutat de València durant els segles XVII, XVIII i XIX, més coneguda en alguns casos com a pintura ceràmica, conforma una unitat temàtica historico-artística fonamental dins l'art valencià. Actualment, aquest arc cronològic és qualificat com al moment de màxim esplendor i rellevància d'aquesta disciplina, amb una transcendència i influència que traspassà fronteres de països i continents.

La Fundació la Fontana és un centre privat dedicat, entre d'altres funcions, a la promoció i difusió de les arts ceràmiques, i que alberga una col·lecció de ceràmica espanyola formada per més de 14.000 peces. Els fons estan compostos per obres procedents de les principals zones productores nacionals, amb exemples d'Andalusia, Aragó, Castella, Catalunya, Múrcia i València, de les qual n'existeix un bast nombre d'exemplars d'Època Moderna. Aquesta resulta important per la quantitat i qualitat dels objectes i per l'homogeneïtat de les seues tipologies, de manera que, si bé no recull exemples de totes les èpoques, estils o autors, representa suficientment tot l'espectre genuí de la ceràmica valenciana, la qual cosa fa que se'ns presente com a un repertori unitari, significatiu i representatiu d'aquest art sumptuari.

A hores d'ara, el conjunt de taulelleria de la Fundació, en cadascuna de les seues tipologies geogràfiques i formals, no ha estat objecte d'un estudi metodològicament avalat per una vessant acadèmica i historiogràfica. Essent així, aquesta tesi doctoral tracta de realitzar un estudi metòdic i sistemàtic de les peces de taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX que formen part de la col·lecció, per tal de posar a l'abast de la comunitat científica en particular, i de la societat en general. Es tracta d'un extens repertori ceràmic que encara a hores d'ara és pràcticament inèdit. Així doncs, aquesta recerca suposa la classificació raonada de totes les obres compreses en aquest període, amb la intenció també de contribuir a la seua difusió i posada en valor, amb la qual cosa es pretén ampliar el reconeixement i la vàlua d'aquest moment històric, així com obrir noves vies d'investigació que se'n deriven.

Tanmateix, la present recerca proposa, a més de fomentar l'estudi, aprofundir i millorar la divulgació de la taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX, estudiar les obres i els conjunts i relacionar-los amb el seu lloc d'origen. Conéixer el seu context arquitectònic primigeni ens permetrà explicar i entendre la seua vertadera funció com a obra d'art i el seu valor cultural. D'aquesta manera comprendrem que, més enllà de l'anàlisi del propi bé cultural, la taulelleria ens proporciona informació sobre antigues formes de vida, de religiositat, d'indumentària, de gastronomia i un ampli espectre de qüestions que permetran ampliar el coneixement de la nostra cultura i avançar en la investigació d'un conjunt d'obres fora de l'accés de la historiografia en matèria de ceràmica valenciana.