PAISAJES EN RUINA. UNA CONTRIBUCIÓN A LA CONSERVACIÓN DEL PAISAJE ILICITANO

Abstract

[EN] To begin with, this thesis is proposed as a study of human created landscapes, specifically those landscapes generated by economic activity exercised by man over nature. As an example of illustration, it is intended the study of three landscapes of Elche, the Palm Grove, El Hondo and Las Salinas. These landscapes are the result of a human labor; the first case is an abandoned agricultural landscape, and in the other instances, from a reservoir of water and a salt farm. All these landscapes depend on human work for their maintenance and all of them are excellent examples of those which have been called cultural landscapes and landscapes in which the aesthetic quality is far above from mere economic exploitation. In addition, some study cases of landscapes developed by man have been taken into account developing deeper those landscapes that produce fruit as in Elche is done, as well as the man-work by the incorporation of water in a very barren system. As a result landscapes of great aesthetic interest are then produced although they are not sustainable, because as it happens in oasis the incorporation of water is required. These landscapes' protection systems have barely adapted to their characteristics, so they have to be pigeonholed as natural landscapes or archaeologically protected forcing their similarity to a natural landscape or an ethnographic maintenance of the work conditions in an area. The study of the heritage conservation and urban planning laws, is useful to understand these disciplines as tools for protection of landscapes. Otherwise we have referred the multidisciplinary approach to landscape and its entry into the law as a tool for land use planning. The landscape is an element of study in diverse disciplines and the vision that they provide enriches our own vision of it. However, a disciplining position remains, in which the approach to landscape is understood from a similar focusing as in architecture and urbanism. The landscape is analyzed from a double vision, artistic and economic, trying to understand the contents of the Valencian law over the landscape, which remains extremely questionable views on the aesthetic value of the landscape or the provision of regional funds to landscape protection. It has been conducted a study of what the landscape represents to the artistic world of modernity and it has been studied the mechanics of landscape protection funds. An attempt to approach to the landscape has also been incorporated from the world of environmentalists and scientists to show little consistency from their aesthetic evaluations.

From an economical point of view we can appreciate how these landscapes are nothing more than positive externalities that occur by performing an economic activity of exploitation of nature, unless their aesthetic characteristics are not involved at all in the economy of the exploitation. In current times an element that is being handled is the internalization of externalities in the operating costs. In this instance of positive externalities, it is about how you can reach agreements with economic sector for the preservation of the landscape generated. Especially when this economic activity comes into obsolescence and is not productive any more. Additionally, in the study about the three landscapes of Elche it is observed as the inhabitants of the city are charged with landscapes maintenance. The man work and the distribution of water in the territory will be the essential elements to define those landscapes. On one hand the historical Palm Grove, declared World Heritage site, watered by canals from the old marsh, and on the other hand a new diffuse city and a few scattered palm groves which are born from the new irrigation systems created during the 20th Century, that work by pumping the excess waters of the Segura river.

[ES] Esta tesis se propone como un estudio de los paisajes elaborados por el hombre, específicamente de aquellos paisajes que se generan por la actividad económica que ejerce el hombre sobre la naturaleza. A manera de ejemplificación se propone el estudio de tres paisajes de Elche, el Palmeral, el Hondo y las Salinas. Estos paisajes son fruto de una labor humana; en el primer caso se trata de un paisaje agrícola abandonado, y en los otros casos, de un reservorio de agua y de una explotación salinera. Todos estos paisajes dependen del trabajo humano para mantenerse y constituyen magníficos ejemplos de esos paisajes que se han llamado paisajes culturales y en los que la calidad estética de los mismos está muy por encima de la mera explotación económica que contienen.

Se ha procedido a un estudio de los tipos de paisajes desarrollados por el hombre y con mayor desarrollo de aquellos paisajes que como en Elche se producen fruto además del trabajo del hombre por la incorporación de agua en un sistema de gran aridez. Se producen entonces paisajes de gran interés estético aunque en sí mismos no son sostenibles, ya que necesitan como los oasis la incorporación del agua.

Estos paisajes tienen sistemas de protección poco adaptados a sus características y hay que encasillarlos como paisajes naturales o como protección arqueológica forzando su asimilación a un paisaje natural o a un mantenimiento etnográfico de las condiciones de trabajo de una zona. El estudio de las leyes de conservación patrimonial y del urbanismo, sirven para entender estas disciplinas como herramientas de protección de los paisajes. De otro lado, hemos contemplado el enfoque multidisciplinar del paisaje y su entrada en la legislación como herramienta de ordenación del territorio. El paisaje es elemento de estudio en disciplinas dispares y la visión que nos aportan enriquece nuestra visión del mismo. Sin embargo, se mantiene una posición disciplinar, en la que se entiende la aproximación al paisaje desde un enfoque semejante al de la arquitectura y el urbanismo.

El paisaje se analiza desde una doble visión, económica y artística, para tratar de entender los contenidos de la Ley Valenciana sobre el Paisaje, que mantiene puntos de vista en extremo discutibles sobre la valoración estética del paisaje o la disposición de fondos autonómicos destinados a la protección paisajística. Para ello se ha realizado un estudio de lo que supone el Paisaje para el mundo artístico de la modernidad y se ha procedido a estudiar la mecánica de los fondos de protección del paisaje. También se ha incorporado un intento de aproximación al paisaje desde el mundo de ecologistas y científicos para mostrar la poca consistencia de sus evaluaciones estéticas.

Desde un punto de vista económico se observa cómo estos paisajes no son más que externalidades positivas que se producen al realizar una actividad económica de explotación de la naturaleza, sin que sus características estéticas intervengan en la economía de la explotación que se produce. En los tiempos actuales un elemento que se está manejando es la internalización de las externalidades en los costes de explotación. En este sentido al tratarse de externalidades positivas, se trata de ver como se puede llegar a convenios con los que realizan la actividad económica para lograr la preservación del paisaje que generan. Sobre todo cuando la actividad económica entra en obsolescencia y no resulta productiva.

[CA] Aquesta tesi es proposa com un estudi dels paisatges elaborats per l'home, específicament d'aquells paisatges que es generen per l'activitat econòmica que exerceix l'home sobre la natura. A manera d'exemplificació es proposa l'estudi de tres paisatges d'Elx, el Palmerar, el Fondo i les Salines. Aquests paisatges són fruit d'una tasca humana; en el primer cas es tracta d'un paisatge agrícola abandonat, i en els altres casos, d'un reservori d'aigua i d'una explotació salinera. Tots aquests paisatges depenen del treball humà per mantenir-se i constitueixen magnífics exemples d'aquests paisatges que s'han anomenat paisatges culturals i en els que la qualitat estètica dels mateixos està molt per sobre de la mera explotació econòmica que contenen.

S'ha procedit a un estudi dels tipus de paisatges desenvolupats per l'home i amb major desenvolupament d'aquells paisatges que com a Elx es produeixen fruit a més del treball de l'home, per la incorporació d'aigua en un sistema de gran aridesa. Es produeixen aleshores paisatges de gran interès estètic encara que en si mateixos no són sostenibles, ja que necessiten com els oasis la incorporació de l'aigua.

S'ha realitzat un estudi dels tipus de paisatges desenvolupats per l'home i amb més interès d'aquells paisatges que, com a Elx, són el resultat no només del treball de l'home si no de la incorporació de l'aigua en un ecosistema de gran aridesa. Es generen paisatges de gran interès estètic encara que en si mateixos no són sostenibles ja que necessiten, com els oasis, la incorporació de l'aigua.

Aquests paisatges tenen sistemes de protecció poc adaptats a les seves característiques i cal encasellar-los com paisatges naturals o com protecció arqueològica forçant la seva assimilació a un paisatge natural o un manteniment etnogràfic de les condicions de treball d'una zona. L'estudi de la lleis de conservació patrimonial i de l'urbanisme, serveixen per entendre aquestes disciplines com a eines de protecció dels paisatges. D'altra banda, hem contemplat l'enfocament multidisciplinari del paisatge i la seva entrada en la legislació com a eina d'ordenació del territori. El paisatge és element d'estudi en disciplines dispars i la visió que ens aporten enriqueix la nostra visió del mateix. No obstant això, es manté una posició disciplinar , en la qual s'entén l'aproximació al paisatge des d'un enfocament semblant al de l'arquitectura i l'urbanisme.

El paisatge s'analitza des d'una doble visió, econòmica i artística, per a tractar d'entendre els continguts de la Llei Valenciana sobre el Paisatge, que manté punts de vista en extrem discutibles sobre la valoració estètica del paisatge o la disposició de fons autonòmics destinats a la protecció paisatgística. Per això s'ha realitzat un estudi del que suposa el Paisatge per al món artístic de la modernitat i s'ha procedit a estudiar la mecànica dels fons de protecció del paisatge. També s'ha incorporat un intent d'aproximació al paisatge des del món d'ecologistes i científics per mostrar la poca consistència de les seves avaluacions estètiques.

Des d'un punt de vista econòmic s'observa com aquests paisatges no són més que externalitats positives que es produeixen en realitzar una activitat econòmica d'explotació de la natura, sense que les seves característiques estètiques intervinguin en l'economia de l'explotació que es produeix. En els temps actuals un element que s'està manejant és la internalització de les externalitats en els costos d'explotació. En aquest sentit al tractar-se d'externalitats positives, es tracta de veure com es pot arribar a convenis amb els que realitzen l'activitat econòmica per aconseguir la preservació del paisatge que generen. Sobretot quan l'activitat econòmica entra en obsolescència i no resulta productiva.