Efecto de la estratificación y del remojo de larga duración sobre la germinación de las semillas de Capparis spinosa L

Abstract

[ES] La propagación sexual de la alcaparra (Capparis spinosa L.) presenta algunos factores limitantes. La dureza de las cubiertas, el equilibrio hormonal en el interior de la semilla y la inmadurez del embrión son, entre otros, factores responsables de la latencia de las semillas. Para abordar estas limitaciones, en el presente trabajo, se analiza el efecto del remojo de larga duración (30, 60 y 90 días) para facilitar la imbibición, y determinar las posibles vías de entrada de agua y el frente de avance de la humectación. Con respecto al equilibrio hormonal se estudia el efecto de la estratificación refrigerada (30, 60 y 90 días) tanto en términos de germinación, como de la evolución del contenido hormonal. Por otra parte, se analiza el efecto de la estratificación cálida (15, 30 y 45 días) para intentar superar la posible inmadurez del embrión. En todos los casos estudiados se realizan ensayos de viabilidad de las semillas y de germinación, con y sin la adición de ácido giberélico (500 mg/L). El remojo de larga duración de las semillas redujo su viabilidad y disminuyó la germinación acumulada. La adición de ácido giberélico durante la germinación mejoró este proceso, tanto en porcentaje de germinación como en el tiempo. La imbibición de agua en las semillas, que tiene lugar a través del hilo, canal de agua y chalaza, aumentó de forma lineal en las primeras 28 horas para completarse a los 8 días. La estratificación refrigerada de las semillas supuso una mejora en la germinación, aunque redujo su viabilidad. Tanto el remojo previo de las semillas durante 48 horas como la adición de ácido giberélico mejoraron el proceso de germinación y este último la adelantó hasta en un mes. El balance hormonal de las semillas durante la estratificación siguió el modelo trifásico, influyendo en los resultados de la germinación. Los niveles de giberelinas y citoquininas de las semillas alcanzaron su máxima concentración a los 60 días de estratificación refrigerada, y simultáneamente la concentración de ácido abscísico alcanzó los niveles más bajos. Las semillas estratificadas durante 60 o 90 días presentaron los mejores resultados de germinación. La estratificación cálida de las semillas mejoró la germinación y la adelantó hasta en 15 días, reduciendo, no obstante, su viabilidad.

[EN] The sexual propagation of caper (Capparis spinosa L.) presents some limiting factors. The hardness of the covers, the hormonal balance within the seed and the immaturity of the embryo are, among the factors, responsible for the seed dormancy. In order to address these limitations, in this study, the effect of long-term soaking (30, 60 and 90 days) is analysed to facilitate the embedding, and to identify the possible water pathways and the advancing wetting front. The hormonal balance with respect to the effect of cold stratification (30, 60 and 90 days) is studied in terms of germination and of the evolution of hormone content. Moreover, the effect of warm stratification (15, 30 and 45 days) is analysed to try to overcome the possible immaturity of the embryo. In all cases, seed viability germination, with and without addition of gibberellic acid (500 mg/L), were made. Long-term soaking of seeds reduced their viability and accumulated germination. Gibberellic acid addition during germination test improved, both germination percentage and time to get it. Water imbibition in seeds, which takes place through the hilum, water channel and chalazal, increased linearly in the first 28 hours and it is complete within 8 days. Cold stratification improved the germination, but reduced seed viability. Both subjecting seeds to a 48 hours pre-soaking and gibberellic acid application, improved the germination process. The hormonal balance of the seeds during the stratification followed the three-phase model, influencing the germination results. Gibberellin and cytokinin levels reached their maximum concentration in the seeds at 60 days of cold stratification, and simultaneously the abscisic acid concentration reached its lower levels. Stratified seeds for 60 or 90 days showed the best germination results. The warm stratification improved seed germination, reducing, however, its viability.

[CA] La propagació sexual de la tàpera (Capparis spinosa L.) presenta alguns factors limitants. La duresa de les cobertes, l'equilibri hormonal a l'interior de la llavor i la immaduresa de l'embrió són, entre altres, factors responsables de la latència de les llavors. Per abordar aquestes limitacions, a aquest treball, s’analitza l'efecte del remull de llarga durada (30, 60 i 90 dies) per facilitar la imbibició, a més de determinar les possibles vies d'entrada d'aigua i el front d'avanç de la humectació. Respecte a l'equilibri hormonal, s’estudia l'efecte de l'estratificació refrigerada (30, 60 i 90 dies) tant en termes de germinació, com d'evolució del contingut hormonal. D'altra banda, s’analitza l'efecte de l'estratificació càlida (15, 30 i 45 dies) per a intentar superar la possible immaduresa de l'embrió. En tots els casos estudiats es realitzen assajos de viabilitat de les llavors i de germinació, amb i sense l’adició d'àcid giberèl·lic (500 mg/L). El remull de llarga durada de les llavors va reduir la seua viabilitat i va disminuir la germinació acumulada. L’adició d'àcid giberèl·lic durant la germinació va millorar aquest procés, tant en termes de percentatge de germinació com de temps. La imbibició d'aigua en les llavors, que te lloc mitjançant el fil, canal d'aigua i calaza, va augmentar de forma lineal en les primeres 28 hores, i es va completar als 8 dies. L'estratificació refrigerada de les llavors va suposar una millora en la germinació, encara que va reduir la seua viabilitat. Tant el remull previ de les llavors durant 48 hores com l’adició d'àcid giberèl·lic van millorar el procés de germinació, i aquest últim el va avançar fins en un mes. L'equilibri hormonal de les llavors durant l’estratificació va seguir el model trifàsic, influint en els resultats de la germinació. Els nivells de giberel·lines i citoquinines de les llavors van aconseguir la seua màxima concentració als 60 dies d'estratificació refrigerada, i simultàniament la concentració d'àcid abscísic va aconseguir els nivells més baixos. Les llavors estratificades durant 60 o 90 dies van presentar els millors resultats de germinació. L'estratificació càlida de les llavors va millorar la germinació i la va avançar fins a 15 dies, encara que reduint la seva viabilitat.