Arquitectura y espacio interior en el cine de Peter Greenaway

Abstract

El trabajo consiste en un estudio de la pintura, el espacio interior y la arquitectura a través del cineasta británico Peter Greenaway, a partir de tres de sus películas: El contrato del dibujante (1982), El vientre del arquitecto (1987) y La ronda de noche (2007), en cuyos fotogramas hay constantes referencias a la historia del arte y de la arquitectura. Se analiza cómo la imagen que pretende conseguir el director no es arbitraria sino que, detrás de cada una de ellas hay una labor comparable a la composición de un espacio arquitectónico. Los trabajos de un pintor, un cineasta y un arquitecto se pueden asimilar porque todos ellos empiezan por la plasmación de una imagen mental en un lienzo, un guion o una lámina.

This dissertation is a study of painting, interior space and architecture through the British fi lmmaker Peter Greenaway, from three of his fi lms: The Draughtsman’s Contract (1982), The Belly of an Architect (1987) and The Nightwatching (2007), in whose frames there are constant references to art history and architecture. It discusses how the image intended by the director is not arbitrary; how behind each one of them there is a labour similar to the composition of an architectural space. The work of a painter, a fi lmmaker and an architect can be associated because they all begin with the depiction of a mental image on a canvas, a script or a sheet.

El treball consisteix en un estudi de la pintura, l’espai interior i l’arquitectura a través del cineasta britànic Peter Greenaway (1942), a partir de tres de les seues pel·lícules: El contracte del dibuixant (1982), El ventre de l’arquitecte (1987) y La ronda de nit (2007), en els fotogrames de les quals hi ha constants referències a la història de l’art i de l’arquitectura. S’analitza com la imatge que pretén aconseguir el director, no és arbitrària sinó que darrere de cadascuna d’elles hi ha una labor comparable a la composició d’un espai arquitectònic. Els treballs d’un pintor, un cineasta i un arquitecte es poden assimilar perquè tots ells comencen per la plasmació d’una imatge mental en un llenç, un guió o una làmina.