Resumen:
|
La Unité d’Habitation de Marsella, construida entre 1945 y 1956, es un icono de
vivienda colectiva de la historia de la arquitectura. Es un edificio que pretende
romper con todos los moldes prefijados en cuanto a urbanismo, ...[+]
La Unité d’Habitation de Marsella, construida entre 1945 y 1956, es un icono de
vivienda colectiva de la historia de la arquitectura. Es un edificio que pretende
romper con todos los moldes prefijados en cuanto a urbanismo, maneras de habitar,
sistemas de organizar e incluso las formas de construir. Este afán por el desarrollo
de nuevos conceptos arquitectónicos, también se refleja en la estructura, donde
Le Corbusier explota la dualidad de su pensamiento mediante la superposición
de dos tramas estructurales de distinto carácter y funcionamiento. En primera
instancia encontramos un entramado de 17 plantas de vigas y pilares de hormigón
armando que reposan sobre 15 pares de pilotis en planta baja. Esta dualidad obliga
a generar un elemento intermedio capaz de absorber las cargas del cuerpo superior
y redistribuirlas, abriendo un campo de experimentación de las posibilidades de
las macroestructuras de hormigón en un edificio residencial. La elaboración, y
posterior análisis, del modelo estructural generado permite arrojar luz sobre el
comportamiento de los distintos elementos que componen la estructura asegurando
la correcta transmisión de las cargas hasta el terreno sin producir excesivas
deformaciones ni tensiones, así como el comportamiento global de la estructura,
permitiendo extraer conclusiones oportunas que puedan ser útiles para el diseño
de estructuras de edificios de similares características, siempre contrastando las
soluciones adoptadas, bajo la tecnología de la época y los condicionantes tanto
económicos como temporales, con las soluciones que podríamos adoptar hoy en día.
[-]
L’Unité d’Habitation de Marsella, construïda entre 1945 i 1956, és una icona
d’habitatge col•lectiu de la història de l’arquitectura. És un edifici que pretén trencar
amb totes les idees prefixades en quant a urbanisme, ...[+]
L’Unité d’Habitation de Marsella, construïda entre 1945 i 1956, és una icona
d’habitatge col•lectiu de la història de l’arquitectura. És un edifici que pretén trencar
amb totes les idees prefixades en quant a urbanisme, formes d’habitar, sistemes
d’organitzar i fins i tot les formes de construir. Aquest afany pel desenvolupament
de nous conceptes arquitectònics, també es reflecteix en l’estructura, on Le
Corbusier explota la dualitat del seu pensament mitjançant la superposició de dos
trames estructurals de diferent caràcter i funcionament. En primera instància
trobem un entramat de 17 plantes de bigues i pilars de formigó armat que reposen
sobre 15 parells de pilotis en planta baixa. Aquesta dualitat obliga a generar un
element intermedi capaç d’absorbir les càrregues del cos superior i redistribuirles,
obrint un camp d’experimentació de les possibilitats de les macroestructures
de formigó en un edifici residencial. L’elaboració, i posterior anàlisi, del model
estructural generat permet aclarir les idees sobre el comportament dels diferents
elements que composen l’estructura assegurant la correcta transmissió de les
càrregues fins al terreny sense produir excessives deformacions ni tensions, així
com el comportament global de l’estructura. L’anàlisi permeteix l’extracció de
conclusions que puguen ser útils per al disseny d’estructures d’edificis de similars
característiques, sempre contrastant les solucions adoptades, baix la tecnologia
de l’època i els condicionants tant econòmics i temporals, amb les solucions que
podríem adoptar en aquest moment.
[-]
The Unité d’Habitation of Marseilles, built between 1945 and 1956, is one of the
icons of collective housing in the history of architecture. The building searches to
break all the premade ideas on urbanism, living ways, ...[+]
The Unité d’Habitation of Marseilles, built between 1945 and 1956, is one of the
icons of collective housing in the history of architecture. The building searches to
break all the premade ideas on urbanism, living ways, organization systems and
even construction methods. This interest in the development of new architectural
concepts is also reflected on the structure, where Le Corbusier exploits the duality
of his own thought through the superposition of two structural weaves with
different characteristics and functionality. Firstly we find a 17 storey framework
of reinforced concrete beams and pillars that rest upon 15 pairs of pilotis. This
duality forces the creation of an intermediate agent, able to absorb and redistribute
the loads of the main body. This element opens a complete new experimentation area
developing the possibilities of concrete macrostructures in residential buildings.
The generation, and further analysis, of a structural model brings light to the
premade ideas about how different structural items respond, ensuring the correct
transmition of load to the foundations without escesive deformations, as well as
clarifying the global structural response. The analysis also enables the statement
of conclusions that are useful when designing buildings of similar nature, always
bearing in mind the solutions adopted at the time were heavily influenced by the
technological, economical and schedule restrictions.
[-]
|