Estudio comparativo del sistema concesional de infraestructuras hidráulicas en Chile y en España

Abstract

[EN] The motivation of this TFM arises from the need created by the current situation in Spain. The country is gradually recovering from the socioeconomic status of last few years. Because of this, it is no longer investing in new infrastructure or maintenance. Especially in hydraulic infrastructure, water supply and sanitation, which are becoming obsolete and underused, trending toward deterioration and are particularly necessary to the development and welfare of society.

In this way, the effectiveness of the concession model is brought into question, forcing governments to seek new schemes of public-private partnership (PPP) to expand its coverage in order to improve the quality of their services.

The other concession model being studied (the Chilean) is different due to the country's current political and economic stability, which make it a good example. By studying both models, the aim is to identify their strengths and weaknesses by applying the SWOT methodology. From these results then to draw a number of strategies to improve the models so they can be used as reference for developing countries.

[CA] La motivació del present TFM sorgeix de la necessitat creada pel panorama actual a Espanya. A causa de la situació socioeconómica dels últims anys, ja no s'està invertint en noves infraestructures ni en el seu manteniment i sobretot en infraestructures hidràuliques, de proveïment d'aigua potable i sanejament, tan necessàries per a el desenvolupament i benestar de la societat, quedant obsoletes e infrautilitzades, seguint una tendència cap al deteriorament de les mateixes.

D'aquesta manera, es posa en dubte l'efectivitat del model concessional, la qual cosa obliga els governs a buscar nous esquemes de col·laboració público-privada (CPP) a l'hora d'expandir les seves cobertures i de millorar la qualitat dels seus serveis prestats.

En canvi, l'altre model concessional objecte d'estudi, el de xile, travessa per moments diferents, i resulta un bon exemple a seguir per la seva estabilitat política i econòmica. Amb l'estudi de tots dos models, el que es pretén és detectar els seus punts forts i febles, mitjançant l'aplicació de la metodologia DAFO, i a partir d'aquí extreure una sèrie d'estratègies que ajudin a millorar tots dos models i puguin servir com a referència a altres països en vies de desenvolupament.

[ES] La motivación del presente TFM surge de la necesidad creada por el panorama actual en España. Debido a la situación socioeconómica de los últimos años, ya no se está invirtiendo en nuevas infraestructuras ni en su mantenimiento y sobre todo en infraestructuras hidráulicas, de abastecimiento de agua potable y saneamiento, tan necesarias para el desarrollo y bienestar de la sociedad, quedando obsoletas e infrautilizadas, siguiendo una tendencia hacia el deterioro de las mismas.

De este modo, se pone en duda la efectividad del modelo concesional, por lo que se obliga a los gobiernos a buscar nuevos esquemas de colaboración público-privada (CPP) a la hora de expandir sus coberturas y de mejorar la calidad de sus servicios prestados.

En cambio, el otro modelo concesional objeto de estudio, el de Chile, atraviesa por momentos distintos, y resulta un buen ejemplo a seguir por su estabilidad política y económica. Con el estudio de ambos modelos, lo que se pretende es detectar sus puntos fuertes y débiles, mediante la aplicación de la metodología DAFO, y a partir de ahí extraer una serie de estrategias que ayuden a mejorar ambos modelos y puedan servir como referencia a otros países en vías de desarrollo.