Vivienda moderna, vivienda mínima : análisis y proyecto (1 de 3)

Abstract

Durante el periodo de 1950 a 1970 se da importancia a la necesidad básica de la vivienda, directriz que condicionará a las posteriores intervenciones en Valencia. A causa de diversos factores como, las crisis económicas, riadas del Turia y déficit de la construcción, surgen las primeras iniciativas de promoción pública, dónde destacan las primeras programaciones del I Plan Nacional de la Vivienda y el Plan 5.000 viviendas para Valencia, entre otras. Ante dicha preocupación, se intenta el cambio de la arquitectura y el urbanismo de la propia ciudad basándose en la transición de la manzana cerrada excesivamente compacta e insalubre a una nueva idea de edificación abierta moderna y más confortable. Este nuevo concepto mejorará tanto la relación exterior e interior de las manzanas como la calidad y confort de las viviendas construidas. De esta manera, aparecen diversos organismos públicos, destacando la Obra Sindical del Hogar y la Arquitectura (OSHA), que fomentan la construcción de viviendas sociales mínimas. Dentro de este ámbito constructivo de vivienda mínima social, podemos mencionar dos obras significativas, grupo de viviendas Virgen del Carmen (1958-62) y grupo de viviendas Antonio Rueda (1967-72). Dichas obras destacan tanto a nivel urbano, por su sistema de agrupación, como a nivel interior de la célula, y por ello, se va a realizar un planteamiento calado en cuanto al análisis crítico y comparativo con otras arquitecturas de la época.

From 1950 to 1970, a new concern about the basic importance of housing was arised. This influence would be decisive to the later interventions in Valencia. Due to diverse factors such as the economic recession, Turia’s floods and the construction’s deficit; first initiatives of public promotion appeared. Let’s take examples such as the “I Plan Nacional de la Vivienda” first programmings and the “Plan 5.000 viviendas para Valencia”, among others. As a response to the above mentioned worry, there were attemps to modify the architecture and the town planning of the city. Such movements were based on the transition from a closed apple to a new idea of modern and open buildings. This new concept would improve at the same time two factors: the exterior and interior relationships of the apples and the quality and confort of built dwellings; and, in this way, diverse public organisms which encourage the construction of the minimal social housing (la Obra Sindical del Hogar y la Arquitectura (OSHA) is the most relevant of them) made their appareance. In terms of this new field of social minimal housing two significant works can be mentioned: the Virgen del Carmen’s housing group (1958-62) and the Antonio Rueda’s (1967-72). Both works mentioned above stand out to improve two different levels: the urban (due to their systems of clustering) and the interior of the cell. For this reason, a significantly critical analysis compared to other kinds of architectures of the epoch is going to be made.

Durant el període de 1950 a 1970 es dóna importància a la necessitat bàsica de l’habitatge, directriu que condicionarà les posteriors intervencions a València. A causa de diversos factors com, les crisis econòmiques, riades del Túria i déficit de la construcció, sorgeixen les primeres iniciatives de promoció pública, on destaquen les primeres programacions del I Pla Nacional de l’Habitatge i el Pla 5.000 habitatges per a València., entre altres. Davant aquesta preocupació, s’intenta el canvi de l’arquitectura i el urbanisme de la propia ciutat basant-se en la transició de l’illa tancada excessivament compacta e insalubre a una nova idea d’edificació oberta moderna i més confortable. Aquest nou concepte millorarà tant la relació exterior e interior de les illes com la qualitat i confort dels habitatges construïts. D’aqueta manera, apareixen diversos organismes públics, destacant l’Obra Sindical de la Llar i l’Arquitectura (OSHA), que fomenten la construcció d’habitatges socials mínims. Dins d’aquest àmbit constructiu d’habitatge mínim social, podem esmentar dos obres significatives, grup d’habitatges Virgen del Carmen (1958-62) i grup d’habitatges Antonio Rueda (1967-72). Aquestes obres destaquen tant a nivel urbà, pel seu sistema d’agrupació, com a nivell interior de la cèl·lula, i per això, es va a realizar un plantejament calat pel que fa a l’anàlisi crítica i comparativa amb altres arquitectures de l’època