Influencia de la participación y el comportamiento ciudadano en la regeneración urbana integral sostenible. Public Participation and Social Behaviour Influence in integrated Sustainable Urban Regeneration

Abstract

The urban model based on continuous growing has collapsed in Spain and in most European countries. It is time for urban regeneration of the inner city, seeking to achieve sustainability goals. My hypothesis is that public participation is necessary to achieve sustainable urban regeneration. Starting there, I wonder whether it is sufficient to ensure the success of the process. Thus, the research deals with three concepts: sustainability, urban regeneration, and participation, with the novelty of addressing them simultaneously. An in-depth revision of these aspects, has led to solving some other starting questions: why the environmental dimension has brushed aside the interest in other aspects of sustainability (the economic and social dimensions); financing difficulties in regeneration if you do not recur to gentrification; how ICT influence the promotion of citizen participation; if you can influence the behaviour of citizens to make it more sustainable, etc. Theoretical reflection is combined with seven case studies, which provide experiences of what has been previously exposed: Bilbao, La Mina, Rote Flora and Esso Houses, Hackesche Höfe, Schwamendingen, San José de Valderas and Orba. We move in the European context, medium-sized cities and we use documentation of the 21st century, although we have also utilised sources of late twentieth. As the research is close in time with the phenomena studied in this thesis, it delivers a "snapshot" of 2016, which indicates future lines from the experience of just forty years of urban regeneration in Europe and thirty years of sustainable development. The snapshot is panoramic but it has its limitations, because in studying a live phenomenon, I have given priority to some aspects, leaving others aside. Conclusions show that the hypothesis is true and participation, although it does not guarantee per se the success of sustainable urban regeneration, is a powerful lever for achieving other positive effects. In addition, the study reveals the fragility with which social aspects have been dealt with so far, in sustainability, urban regeneration and even in the approach of participation itself. Thus, the conclusion is that participating is more than being informed, more than being a decision maker: it is to be part of the change.

El modelo urbano de crecimiento continuo se ha agotado en España y en la mayoría de los países europeos. Es el momento de la regeneración urbana de la ciudad, buscando lograr objetivos de sostenibilidad. Se parte de la hipótesis de que la participación de los ciudadanos es necesaria para la regeneración urbana sostenible y, a partir de ahí, me pregunto si es suficiente para garantizar el éxito del proceso. Así pues, la investigación versa sobre tres conceptos: sostenibilidad, regeneración urbana y participación, con la novedad de abordarlos a la vez. Al desarrollar en profundidad esos tres aspectos, se van resolviendo otros interrogantes de partida: porqué la vertiente medioambiental ha colapsado el interés por las otras vertientes de la sostenibilidad, la económica y la social; las dificultades de financiación en la regeneración si no se recurre a la elitización; cómo influyen las nuevas tecnologías en el fomento de la participación ciudadana; si se puede influir en el comportamiento de los ciudadanos para hacerlo más sostenible, etc. La reflexión teórica se combina con siete casos de estudio, que aportan experiencias de lo que se ha tratado previamente: Bilbao, La Mina, Rote Flora y las Casas Esso, Hackesche Höfe, Schwamendingen, San José de Valderas y Orba. Nos movemos en un contexto europeo, de ciudades de medio tamaño y de documentación del siglo XXI, aunque se han manejado también antecedentes de finales del XX. La cercanía en el tiempo con los fenómenos estudiados convierte esta tesis en una "instantánea" de 2016, que señala líneas de futuro a partir del bagaje de tan sólo cuarenta años de regeneración urbana en Europa y treinta de desarrollo sostenible. La instantánea es panorámica pero tiene sus limitaciones, pues al estudiar un fenómeno vivo, se han primado unos aspectos dejando de lado otros. Se concluye que la hipótesis de partida es cierta y la participación, aunque de por sí no garantiza el éxito de la regeneración urbana sostenible, es un potente estímulo para lograr otros efectos positivos. Además, el estudio evidencia la fragilidad con que se han tratado hasta ahora los aspectos sociales en la sostenibilidad, en la regeneración urbana e incluso en el mismo planteamiento de la participación. Así, se concluye que participar es más que estar informado, más que tomar decisiones, es ser agente del cambio.

El model urbà de creixement continu s'ha esgotat a Espanya i en la majoria dels països europeus. És el moment de la regeneració urbana de la ciutat, buscant aconseguir objectius de sostenibilitat. Partim de la hipòtesi que la participació dels ciutadans és necessària per a la regeneració urbana sostenible i, a partir d'ací, ens preguntem si és prou per a garantir l'èxit del procés. Així, doncs, la investigació versa sobre tres conceptes: sostenibilitat, regeneració urbana i participació, amb la novetat d'abordar-los al mateix temps. Al desenrotllar en profunditat eixos tres aspectes, es van resolent altres interrogants de partida: perquè el vessant mediambiental ha col·lapsat l'interès pels altres vessants de la sostenibilitat, l'econòmica i la social; les dificultats de finançament en la regeneració si no es recorre a l'elitització; com influïxen les noves tecnologies en el foment de la participació ciutadana; si es pot influir en el comportament dels ciutadans per a fer-ho més sostenible, etc. La reflexió teòrica es combina amb set casos d'estudi que aporten experiències del que s'ha tractat prèviament: Bilbao, La Mina, Rote Flora i les Casas Esso, Hackesche Höfe, Schwamendingen, San José de Valderas i Orba. Ens movem en un context europeu, de ciutats mitjanes i de documentació del segle XXI, encara que s'han emprat també antecedents de final del XX. La proximitat en el temps amb els fenòmens estudiats converteix esta tesi en una «instantània» de 2016, que assenyala línies de futur a partir del bagatge de tan sols quaranta anys de regeneració urbana a Europa i trenta de desenrotllament sostenible. La instantània és panoràmica però té les seues limitacions, perquè en estudiar un fenomen viu, s'han primat uns aspectes deixant-ne de costat d'altres. Es conclou que la hipòtesi de partida és certa i la participació, encara que de per si no garanteix l'èxit de la regeneració urbana sostenible, és un potent estímul per a aconseguir altres efectes positius. A més, l'estudi evidencia la fragilitat amb què s'han tractat fins ara els aspectes socials en la sostenibilitat, la regeneració urbana i inclús en el mateix plantejament de la participació. Així, es conclou que participar és més que estar informat, més que prendre decisions, és ser agent del canvi.