Diseño y aplicación de una metodología para la determinación de la resistencia al agrietamiento de envases de PET ante medios ambientes activos de carácter alcalino

Abstract

At present, the packaging of products with a high content of hypochlorite and sodium hydroxide, such as bleaches, is carried out in high density polyethylene (HDPE) containers, since it has been observed that the packaging of alkaline solutions in polyethylene terephthalate containers (PET) induces cracking in the most amorphous areas of the containers, such as the neck and base of the bottles, causing them to rupture. This is why today, different investigations are being carried out in order to modify (additive) PET to increase its resistance to active alkaline environments.

The present project is aimed at the design, application and optimization of a method capable of evaluating different compositions of modified PET's and to be able to know in greater depth its behavior, and therefore, if any of them are safe for the packaging of alkaline solutions. For this, the conditions of exposure of the polymer that are given in the containers will be reproduced and the changes in its properties will be studied. Once the most important aspects that influence cracking resistance have been found, it will be possible to discern the validity or not of the package, and it will be expressed in the form of a protocol or standardized method, which can generally serve to ensure chemical stability of a packaging of PET to any alkaline product to be bottled

En la actualidad, el embotellado de productos con alto contenido en hipoclorito e hidróxido sódico, como las lejías, se realiza en envases de polietileno de alta densidad (HDPE), ya que se ha observado que el envasado de disoluciones alcalinas en recipientes de polietilentereftalato (PET) induce agrietamiento en las zonas más amorfas de los envases, como son el cuello y la base de las botellas, provocando su rotura. Es por eso, que hoy en día se están llevando a cabo diferentes investigaciones con el fin de modificar (aditivar) el PET para aumentar su resistencia ante medios ambientes activos de carácter alcalino. El presente proyecto tiene como objetivo el diseño, aplicación y optimización de un método capaz de evaluar diferentes composiciones de PET¿s modificados y poder conocer en mayor profundidad su comportamiento químico y físico, y por ende, si alguno de ellos es seguro para el envasado de soluciones de carácter alcalino. Para ello se reproducirán las condiciones de exposición del polímero que se dan en los envases y se estudiarán los cambios en sus propiedades. Una vez hallados los aspectos más importantes que influyen en la resistencia al agrietamiento se podrá discernir la validez o no del envase, y se plasmará en forma de protocolo o método estandarizado, que pueda servir de manera general para asegurar la estabilidad química de un envase de PET ante cualquier producto alcalino a envasar

A l’actualitat, l’embotellament de productes amb alt contingut en hipoclorit i hidròxid sòdic, com els lleixius, es realitza en envasos de polietilè d’alta densitat (HDPE), ja que s’ha observat que l’envasament de dissolucions alcalines en recipients de polietilentereftalat (PET) indueix esquerdament a les zones més amorfes dels envasos, com és el coll i la base de les ampolles, provocant el seu trencament. És per això, que hui en dia s’estan duent a terme diferents investigacions per tal de modificar (additivar) el PET per augmentar la seva resistència davant medis ambients actius de caràcter alcalí. El present projecte té com a objectiu el disseny, aplicació i optimització d’un mètode capaç d’avaluar diferents composicions de PET’s modificats i poder conèixer amb més profunditat el comportament, i per tant, si algun d’ells és segur per a l‘envasament de solucions de caràcter alcalí. Per a això es reproduiran les condicions d’exposició que es donen en els envasos i s’estudiaran els canvis en les seves propietats. Un cop trobats els aspectes més importants que influeixen en la resistència a l’esquerdament es podrà discernir la validesa o no de l’envàs, i es plasmarà en forma de protocol o mètode estandarditzat, que pugui servir de manera general per assegurar l’estabilitat química d’un envàs de PET davant qualsevol producte alcalí a envasar.