Evaluación de los riesgos ambientales de contaminantes de preocupación emergente en la Unión Europea

Abstract

[ES] La presión creciente de los procesos de urbanización, desarrollo industrial y la utilización indiscriminada del agua, han provocado el deterioro de la calidad de las mismas perdiendo su capacidad como recurso apto para usos posteriores. Las aguas residuales urbanas e industriales cuando se vierten a cauces públicos pueden llevar unos niveles de contaminación orgánica e inorgánica muy altos y superiores a los que los ecosistemas pueden asimilar y autodepurar, dando lugar a una contaminación de las aguas superficiales y subterráneas. En este sentido, la limitada eficiencia de las estaciones depuradoras de aguas residuales (EDAR) convencionales para eliminar microcontaminantes orgánicos ha sido ampliamente demostrada, ya que estas sustancias son sólo eliminadas o adsorbidas en parte por los procesos biológicos. Por ello, una amplia gama de estos compuestos (productos farmacéuticos o productos de cuidado personal, disruptores endocrinos, plaguicidas, plastificantes, compuestos organoclorados y organohalogenados persistentes, fenoles de alquilo, y metales pesados, etc.), escapan a los tratamientos convencionales, convirtiéndose en ubicuos en el medio ambiente a bajas concentraciones y causando múltiples efectos en los organismos acuáticos. Por lo tanto, se hace necesario evaluar los riesgos de los microcontaminantes en los ecosistemas acuáticos; para ello, se dispone de potentes sistemas de predicción como son los bioensayos. En este trabajo se estudian los efectos tóxicos de cinco microcontaminantes (clorfenvinfos, diclofenaco, pentaclorofenol, PFO y terbutrina) sobre organismos pertenecientes a diferentes niveles tróficos como son la bacteria marina Vibrio fischeri, el alga Pseudokirchneriella subcapitata, embriones del pez Oryzias latipes y dos líneas celulares de mamíferos, con el fin de realizar una evaluación de riesgos ambientales debidos a estos cinco compuestos.

[EN] The increasing pressure of the processes of urbanization, industrial development and the indiscriminate use of water, have caused the deterioration of the quality of the water, which has lose its capacity for being used in later uses. Urban and industrial wastewater are discharged into public waterways, which may led the increasing of organic and inorganic pollution levels, that can not be assimilate by the ecosystems, resulting in surface and groundwater contamination. In this sense, the limited efficiency of wastewater treatment plants (WWTP), which are responsible of the elimination of microcontaminants, has been widely demonstrated, since these substances are not completely removed or absorbed by biological processes. Therefore, a wide range of these compounds, coming from pharmaceuticals, personal care products, endocrine disruptors, pesticides, plasticizers, organochloride and persistent organohalogen compounds, among others, escape from conventional treatments, causing multiple and undesirable effects on aquatic organisms. For the reasons explained before, is necessary to assess the risks of micropollutants in aquatic ecosystems. In order to do this, different bioassays are available to predict the effects in different organisms. In the present work, the toxic effects of five microcontaminants (chlorfenvinphos, diclofenac, pentachlorophenol, PFO and terbutrin) are studied on the organisms belonging to different trophic levels, such as the marine bacterium Vibrio fischeri, the alga Pseudokirchneriella subcapitata, embryos of the fish Oryzias latipes and two mammalian cell lines, in order to carry out an environmental risk assessment due to these five compounds.

[CA] La creixent pressió dels processos d'urbanització, desenvolupament industrial i la utilització indiscriminada de l'aigua, han provocat el deteriorament de la qualitat d’aquestos, que han perdut la seva capacitat com recurs apte per a diferents usos. Les aigües residuals urbanes i industrials quan s’aboquen a les lleres públiques poden portar uns nivells de contaminació orgànica i inorgànica molt alts, i superiors als que els ecosistemes poden assimilar i depurar, donant lloc a la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. En aquest sentit, la limitada eficiència de les estacions depuradores d'aigües residuals convencionals (EDAR) per a eliminar microcontaminantes ha estat àmpliament demostrada, ja que aquestes substàncies només son eliminades en part durant el fill processos biològics de depuració. Per això, una àmplia gamma de aquests compostos (productes farmacèutics o de cura personal, disruptors endocrins, plaguicides, plastificants, compostos organoclorats persistents i organohalogenats, fenols, metalls pesats, etc.), escapen dels tractaments convencionals, convertint-se en ubics a l'ambient a concentrations baixes, però que causen diversos efectes no dessitjats en els organismes aquàtics. Per tant, es fa necessari avaluar els riscos dels microcontaminants en els ecosistemes aquàtics, i per això es disposa de potents de sistemes de predicció com són els bioassaigs. En aquest treball s'estudien els efectes tòxics de cinc microcontaminants (clorfenvinfos, diclofenac, pentaclorofenol, PFO i terbutrina) sobre organismes que pertanyen a diferents nivells tròfics com són la bacteria marina Vibrio fischeri, l'alga Pseudokirchneriella subcapitata, embrions del peix Oryzias latipes i dues línies cel·lulars de mamífers, per tal de realitzar una avaluaciò des riscos ambientals deguts a aquests cinc compostos.