Efecto de la crioconservación sobre el proteoma de hígado en conejo (Oryctolagus cuniculus)

Abstract

[ES] Conservar y mantener gametos y embriones, así como tejido reproductivo, es una herramienta cada vez más utilizada en el área de la reproducción asistida, siendo concretamente la embrionaria en fases tempranas la opción más extendida. Sin embargo, en estudios con diferentes modelos animales se ha podido detectar que la manipulación embrionaria conlleva alteraciones durante el desarrollo del embrión. El principal objetivo de este estudio es determinar si el proceso de criopreservación embrionaria temprana induce modificaciones en el proteoma del hígado de un individuo adulto y, en caso afirmativo, si estas modificaciones son heredadas por su descendencia. Para ello, el proteoma de muestras hepáticas de individuos adultos fue analizado mediante un ensayo proteómico “bottom-up” basado en LC-MS/MS. Se utilizaron 4 grupos experimentales correspondientes con animales nacidos después de haber sido sometidos a la crioconservación en estado de embrión (VF1) o no (grupo control, F1) y a la descendencia de ambos grupos (VF2, animales nacidos de animales crioconservados VF1 y F2 animales nacidos de los animales control F1). Con los espectros obtenidos, mediante herramientas informáticas, se identificaron y cuantificaron las proteínas detectadas, y con el posterior análisis de la varianza se determinaron las que se encontraban diferencialmente expresadas entre los grupos definidos. Por último, se realizó un análisis funcional para determinar qué procesos biológicos y funciones se alteraron como consecuencia de la criopreservación. Los resultados demuestran que el proceso de criopreservación embrionaria podría estar modificando los procesos relacionados con el estrés oxidativo (procesos REDOX) tanto en los individuos sometidos a crioconservación como a su descendencia.

[CA] Conservar i mantindre gàmetes i embrions, així com teixit reproductiu, és una ferramenta cada vegada més utilitzada en l'àrea de la reproducció assistida, sent concretament l'embrionària en fases primerenques l'opció més estesa. No obstant això, en estudis amb diferents models animals s'ha pogut detectar que la manipulació embrionària comporta alteracions durant el desenrotllament de l'embrió. El principal objectiu d'este estudi és determinar si el procés de criopreservació embrionària primerenca induïx modificacions en el proteoma del fetge d'un individu adult i, en cas afirmatiu, si estes modificacions són heretades per la seua descendència. Per a això, el proteoma de mostres hepàtiques d'individus adults va ser analitzat per mitjà d'un assaig proteòmic "bottom-up" basat en LC-MS/MS. Es van utilitzar 4 grups experimentals corresponents amb animals nascuts després d'haver sigut sotmesos a la crioconservació en estat d'embrió (VF1) o no (grup control, F1) i a la descendència d'ambdós grups (VF2, animals nascuts d'animals crioconservados VF1 i F2 animals nascuts dels animals control F1) . Amb els espectres obtinguts, per mitjà de ferramentes informàtiques, es van identificar i van quantificar les proteïnes detectades, i amb la posterior anàlisi de la varianza es van determinar les que es trobaven diferencialment expressades entre els grups definits. Finalment, es va realitzar una anàlisi funcional per a determinar quins processos biològics i funcions es van alterar com a conseqüència de la criopreservació. Els resultats demostren que el procés de criopreservació embrionària podria estar modificant els processos relacionats amb l'estrés oxidatiu (processos REDOX) tant en els individus sotmesos a crioconservació com a la seua descendència.

[EN] Keeping and preserving gametes and embryos, as well as reproductive tissue, is a tool each time more used on the assisted reproduction area, being concretely the cryopreservation of early embryos the most extended one. Nevertheless, in studies made with different animal models, it has been able to detect that embryonic manipulation involves alterations during the embryonic development. The main objective of this study is to determine if the process of early embryo cryopreservation causes modifications on the kidney’s proteome of an adult and, if it does, if this modifications are inherited by its progeny. To that end, the proteome of different liver samples of adult individuals were analyzed by a proteomic “bottom-up” assay based on LC-MS/MS. Four experimental groups corresponded with animals born after have being subjected to cryopreservation in embryonic state (VF1) or not (control group, F1) and the offspring of both groups (VF2, animals born of cryopreserved animals VF1 and F2 animals born of the control group F1) were used. With the spectres obtained, using computer tools, were identified and quantified the proteins detected, and, with the later analysis of the variance were determined the ones that were differentially expressed among defined groups. To end up, a functional analysis was done, to determine which biological processes and functions were altered as a consequence of cryopreservation. The results show that the embryonic cryopreservation process could be modifying process and functions related with the oxidative stress (REDOX processes) both in individuals undergoing cryopreservation as to their offspring.