Resumen:
|
[ES] A la hora de diseñar un edificio, nos proponemos satisfacer una serie de requisitos que permitan desarrollar en su interior una actividad humana en óptimas condiciones. Uno de los requisitos más importantes es el ...[+]
[ES] A la hora de diseñar un edificio, nos proponemos satisfacer una serie de requisitos que permitan desarrollar en su interior una actividad humana en óptimas condiciones. Uno de los requisitos más importantes es el confort térmico, es decir, “una condición mental en la que se expresa la satisfacción con el ambiente térmico” según determina la norma ISO 7730. En el caso de edificios de uso docente, diferentes estudios demuestran que la calidad de los espacios escolares repercute significativamente en el desarrollo de las actividades académicas. Factores como la calidad del aire en el interior del aula, el confort térmico y la ventilación, así como las condiciones acústicas y lumínicas, pueden incidir sobre el rendimiento tanto de alumnado como de personal docente. El confort térmico es un concepto subjetivo y su evaluación no es trabajo sencillo. La valoración de sensaciones implica una enorme carga personal, y en el caso del bienestar térmico influyen variables modificables como la clase de vestimenta, la actividad física o la tasa metabólica, que pueden ser significativas en la manera en que se percibe la sensación de comodidad térmica. Cuando se interviene un edificio desde el punto de vista de mejorar su comportamiento energético, la sensación térmica o la manera de percibir la comodidad térmica de un edificio por parte de los usuarios del mismo es un punto clave; aportando datos determinantes a la hora de proponer actuaciones de mejora sobre las instalaciones térmicas o sobre la envolvente del edificio. Este estudio se basa en la obtención de datos reales desde una perspectiva objetiva, a través de mediciones, y desde una perspectiva subjetiva, a través de la sensación de confort de los usuarios de un centro docente. La obtención de datos subjetivos estará basada en una metodología de “colaboración” de la comunidad educativa. A través de encuestas o entrevistas realizadas a alumnos, personal docente y no docente, se obtendrán datos específicos acerca de cómo perciben los usuarios el bienestar térmico en el interior del centro. A partir de estos datos junto con los datos objetivos recogidos de la monitorización, podremos ser capaces de plantearnos un escenario sobre el confort real y el percibido por los usuarios, y podremos proponer, o no, mejoras que permitan superar deficiencias constructivas y de diseño desde un punto de vista energético.
[-]
[CA] A l'hora de dissenyar un edifici, ens proposem satisfer una sèrie de requisits què permeten desenvolupar en el seu interior una activitat humana en òptimes condicions. Un dels requisits més importants és el confort ...[+]
[CA] A l'hora de dissenyar un edifici, ens proposem satisfer una sèrie de requisits què permeten desenvolupar en el seu interior una activitat humana en òptimes condicions. Un dels requisits més importants és el confort tèrmic, és a dir, "una condició mental en què s'expressa la satisfacció amb l'ambient tèrmic" segons determina la norma ISO 7730. En el cas d'edificis d'ús docent, diferents estudis demostren que la qualitat dels espais escolars repercuteix significativament en el desenvolupament de les activitats acadèmiques. Factors com ara la qualitat de l'aire a l'interior de l'aula, el confort tèrmic i la ventilació, així com les condicions acústiques i lumíniques, poden incidir sobre el rendiment tant d'alumnat com del personal docent. El confort tèrmic és un concepte subjectiu i la seua avaluació no és treball senzill. La valoració de sensacions implica una enorme càrrega personal, i en el cas del benestar tèrmic influeixen variables modificables com la classe de vestimenta, l'activitat física o la taxa metabòlica, que poden ser significatives en la manera en què es percep la sensació de comoditat tèrmica. Quan s'intervé un edifici des del punt de vista de millorar el seu comportament energètic, la sensació tèrmica o la manera de percebre la comoditat tèrmica d'un edifici per part dels usuaris del mateix és un punt clau; aportant dades determinants a l'hora de proposar actuacions de millora sobre les instal·lacions tèrmiques o sobre l'envolupant de l'edifici. Aquest estudi es basa en l'obtenció de dades reals des d'una perspectiva objectiva, a través de mesuraments, i des d'una perspectiva subjectiva, a través de la sensació de confort dels usuaris d'un centre docent. L'obtenció de dades subjectives estarà basada en una metodologia de “col·laboració” de la comunitat educativa. A través d'enquestes o entrevistes realitzades a alumnes, personal docent i no docent, s'obtindran dades específiques sobre com perceben els usuaris el benestar tèrmic a l'interior del centre. A partir d'aquestes dades juntament amb les dades objectives recollides del monitoratge, podrem ser capaços de plantejar-nos un escenari sobre el confort real i el percebut pels usuaris, i podrem proposar, o no, millores que permeten superar deficiències constructives i de disseny des d'un punt de vista energètic.
[-]
[EN] When designing a building, a series of requirements which allow the development of human activity inside them in good conditions need to be satisfied. One of the most important requirements is thermal comfort, that ...[+]
[EN] When designing a building, a series of requirements which allow the development of human activity inside them in good conditions need to be satisfied. One of the most important requirements is thermal comfort, that is, "a mental condition in which the satisfaction with the thermal environment is expressed" as determined by the ISO 7730 standard. In the case of educational buildings, various studies show that the quality of school spaces has a significant impact on the development of academic activities. Factors as indoor air quality in the classroom, thermal comfort and ventilation, as well as acoustic and lighting conditions, can affect student and teaching staff performance. Thermal comfort is a subjective concept and its evaluation is not always easy. Feelings assessment entail a great personal burden, and in the case of thermal comfort it is affected by personal factors such as clothing types, physical activity or metabolic rate, which can be significant on the way thermal comfort sensation is perceived. When an intervention is planned in a building to improve its energy performance, thermal sensation or the way that thermal comfort is perceived by their users is a key point, providing determinant data for improvement actions in thermic installations or in the building skin. This study focuses on gathering a real collection of data from an objective perspective, through measurements, and from a subjective perspective, thermal comfort sensation of educational centre users. The collection of subjective data will be based on a methodology of collaboration from the educational community. Through surveys or interviews with students, teaching and non-teaching staff, specific data about how users perceive thermal comfort inside the centre will be obtained. Based on these data together with objective data collected from monitoring, we will be able to elaborate us a scenario about the real comfort and the one perceived by the users, and recommend, or not, improvements for overcoming building and design deficiencies from an energy point of view.
[-]
|