Estudio de mejora de trazado de la carretera A-1515 entre el enlace A-23 y el municipio de Rubielos de Mora (Teruel). Estudio hidrológico y drenaje

Abstract

[EN] The objective of this annex is the hydrological study of the sub-basins slopes to the alternatives proposed for the highway A-1515. The methodology used to carry out the hydrological study can be defined in three main lines: hydromorphometric characterization of the basin, statistical analysis of the series of rainfall maxima and modeling and simulation of the transformation process of net rainfall in surface runoff. In addition, the simulation model used has been calibrated. On the other hand, from the results obtained, the scheme adopted for longitudinal and transverse drainage is designed. The hydromorphometric characterization is based on the determination of the values of the runoff threshold. The result is a distribution with a high degree of heterogeneity, where the values range from 0 to 90. However, after the statistical analysis of the annual maximum daily rainfall of the six meteorological stations that are within the basin's extension, a generally homogeneous quantiles are obtained. It should be noted that for the modeling of the hydrological system, a division of the Mijares basin is necessary because of the spatial distribution of the runoff threshold and the Thiessen polygonization according to the spatial location of the AEMET stations studied. Finally, 86 sub-basins are obtained from the Mijares basin. Therefore, alternative 1 contains 19 sub-basins and the Mijares basin, while alternative 2 contains 20 sub-basins and the Mijares basin. For the simulation of the hydrological system the following models are used: Soil Conservation Service for the production of runoff, SCS unit hydrograph for the transformation of the net rainfall in runoff and Muskingum-Cunge for the propagation in channels. Finally, a calibration of the model is carried out thanks to the existence of a station of gauges, called Mijares-El Terde. In this way, the peak flows and volumes of the hydrographs of each of the sub-basins are obtained.

[CA] L'objectiu del present annex és l'estudi hidrològic de les subconques vessants a les alternatives plantejades per a la carretera A-1515. La metodologia empleada per a la realització de l'estudi hidrològic pot definir-se en tres línies principals: caracterització hidromorfométrica de la conca, anàlisi estadística de les sèries de màxims pluviomètriques i modelació i simulació del procés de transformació de pluja neta en escolament superficial. A més, s'ha procedit a la calibratge del model de simulació empleat. Per altra part, parrint dels resultats obtesos, es dissenya l¿esquema adoptat per al drenatge longitudinal i transversal. La caracterització hidromorfométrica es basa en la determinació dels valors del llindar d'escolament. El resultat és una distribució amb alt grau d'heterogeneïtat, on els valors varien des de 0 a 90. No obstant això, després de l'anàlisi estadística de les precipitacions diàries màximes anuals de les sis estacions meteorològiques que es troben dins de l'extensió de la conca, s'obtenen uns cuantiles generalment homogenis. Cal destacar que, per a la modelació del sistema hidrològic, és necessària una divisió de la conca del Millars a causa de la distribució espacial del llindar d'escolament i la poligonización de Thiessen segons la localització espacial de les estacions AEMET estudiades. Finalment s'obtenen 86 subconques de la conca del Millars. Per tant, l'alternativa 1 conté 19 subconques i la conca del Millars, mentres que l'alternativa 2 conté 20 subconques i la conca del Millars. Per a la simulació del sistema hidrològic s'empra els models següents: Soil Conservation Service per a la producció d'escolament, hidrograma unitari del SCS per a la transformació de la pluja neta en escolament i Muskingum-Cunge per a la propagació en llits. Finalment, es realitza una calibratge del model empleat gràcies a l'existència d'una estació d'aforaments, crida Mijares-El Terde. D'esta manera, s'obtenen els cabals pic i els volums dels hidrogramas de cada una de les subconques.

[ES] El objetivo del presente anejo es el estudio hidrológico de las subcuencas vertientes a las alternativas planteadas para la carretera A-1515. La metodología empleada para la realización del estudio hidrológico puede definirse en tres líneas principales: caracterización hidromorfométrica de la cuenca, análisis estadístico de las series de máximos pluviométricas y modelación y simulación del proceso de transformación de lluvia neta en escorrentía superficial. Además, se ha procedido a la calibración del modelo de simulación empleado. Por otra parte, a partir de los resultados obtenidos, se halla el esquema adoptado para el drenaje longitudinal y transversal. La caracterización hidromorfométrica se basa en la determinación de los valores del umbral de escorrentía. El resultado es una distribución con alto grado de heterogeneidad, donde los valores varían desde 0 a 90. Sin embargo, tras el análisis estadístico de las precipitaciones diarias máximas anuales de las seis estaciones meteorológicas que se encuentran dentro de la extensión de la cuenca, se obtienen unos cuantiles generalmente homogéneos. Cabe destacar que, para la modelación del sistema hidrológico, es necesaria una división de la cuenca del Mijares debido a la distribución espacial del umbral de escorrentía y la poligonización de Thiessen según la localización espacial de las estaciones AEMET estudiadas. Finalmente se obtienen 86 subcuencas de la cuenca del Mijares. Por tanto, la alternativa 1 contiene 19 subcuencas y la cuenca del Mijares, mientras que la alternativa 2 contiene 20 subcuencas y la cuenca del Mijares. Para la simulación del sistema hidrológico se emplea los siguientes modelos: Soil Conservation Service para la producción de escorrentía, hidrograma unitario del SCS para la transformación de la lluvia neta en escorrentía y Muskingum-Cunge para la propagación en cauces. Finalmente, se realiza una calibración del modelo empleado gracias a la existencia de una estación de aforos, llamada Mijares-El Terde. De esta manera, se obtienen los caudales pico y los volúmenes de los hidrogramas de cada una de las subcuencas.