Inventario de peces de la Demarcación Hidrográfica del Júcar como base para el plan de medidas del plan hidrológico 2015-21

Abstract

The Júcar Hydrological Plan corresponding to the 2015-2021 planning cycle (PHJ 15-21) includes an indicator of the ichthyofauna, in this case the IBI-J, in the evaluation of the state of the water bodies. The PHJ 15-21 defines 304 water bodies (including reservoirs), in 200 of these bodies of water the good condition (66%) is not reached, and in 84 of them only the biological indicators, mainly the IBI -J and the IBMWP. In order to reach the environmental objectives in these masses the Plan provides a series of measures of river restoration in the different horizons of planning. However, with the information available on fish fauna, it is not possible to analyze the problems and evolution of fish species, since only three sampling campaigns are available, the last one carried out in 2011. There are also many bodies of water in which the IBI-J Has not been evaluated. This complicates the analysis and definition of concrete measures to ensure that environmental objectives are met. On the other hand given the current distribution of competencies, both the State and autonomous administrations can carry out sampling campaigns for fish species. For all this, it is very interesting to compile and standardize the information available on ichthyofauna in the field of DHJ, coming from all administrations, from the late 1980s to the present day. Considering the above, the present project consists of the characterization of the ichthyofauna in the DHJ, together with a detailed analysis of pressures and impacts on the state of the ichthyofauna in certain areas, in which the PHJ 15-21 has prioritized actions of River restoration. In order to achieve these objectives, the project consists of several phases, the first of which is the development of an inventory of fishes of the DHJ, to collect and homogenize all existing information on fish fauna in the State and Regional Administration in a database SQL Server; This will include data on presence / absence of species and also on CPUE (catches per unit effort). To compare data from different types of techniques and effort measurement (surface, pots, gutters, etc.), a semi-quantitative rating will be established for each type of effort, on a scale of 1 to 5, in order to compare results. Finally, according to the results and the ecological information of the species, the Demarcation will be divided into zones according to the potential presence of continental ichthyofauna. In the second phase will be analyzed - by zones - temporarily the behavior of native, translocated, exotic invasive and exotic not cataloged. A presence / absence analysis will be performed previously. This will allow us to know which species remain and which disappear in certain areas, as well as the alien species (exotic and translocated) that exist and where they do. Subsequently, analyzing the CPUE of areas where there is sufficient data can analyze the temporal evolutions of fish populations. Finally, in the third phase, a detailed analysis will be carried out in three zones of the Demarcation, which are the "alto Turia", the bajo Cabriel" and the "alto Mijares" (In CPUE) of the main species, the IBI-J indicator for all sampling campaigns in which there is sufficient data, and a diagnosis of the status of the ichthyofauna will be performed. This analysis will be complemented by a pressure-impacts to determine the causes of the poor state of the ichthyofauna indicator and a proposal of measures that guarantee to reach the environmental objectives in the masses of water analyzed.

El Plan Hidrológico del Júcar correspondiente al ciclo de planificación 2015-2021 (PHJ 15-21), incluye en la evaluación del estado de las masas de agua un indicador de la ictiofauna, en este caso el IBI-J. El PHJ 15-21 define 304 masas de agua (incluidos los embalses), en 200 de estas masas de agua no se alcanza el buen estado (66%), y en 84 de ellas únicamente se incumple por los indicadores biológicos, principalmente el IBI-J y el IBMWP. Para poder alcanzar los objetivos ambientales en estas masas el Plan prevé una serie de medidas de restauración fluvial en los diferentes horizontes de planificación. Sin embargo con la información disponible de ictiofauna no es posible analizar la problemática y evolución de especies piscícolas, ya que únicamente se dispone de tres campañas de muestreo, la última realizada en 2011. Además existen bastantes masas de agua en las que el IBI-J no se ha evaluado. Esto complica el análisis y la definición de medidas concretas que aseguren alcanzar los objetivos ambientales. Por otro lado dada la distribución actual de competencias, tanto la Administración estatal como la autonómica pueden realizar campañas de muestreo de especies piscícolas. Por todo ello es muy interesante recopilar y homogeneizar la información disponible sobre ictiofauna en el ámbito de la DHJ, procedente de todas las administraciones, desde finales de los años 80 hasta la actualidad. Considerando lo anteriormente expuesto, el presente proyecto consiste en la caracterización de la ictiofauna en la DHJ, junto con un análisis detallado de presiones e impactos sobre el estado de la ictiofauna en determinadas zonas, en las que el PHJ 15-21 ha priorizado actuaciones de restauración fluvial. Para poder alcanzar estos objetivos, el proyecto consta de varias fases, la primera de ellas es la elaboración de un inventario de peces de la DHJ, para recoger y homogeneizar toda la información existente sobre ictiofauna en la Administración estatal y autonómica en una base de datos en SQL Server; esta incluirá datos sobre presencia/ausencia de especies y también sobre CPUE (capturas por unidad de esfuerzo). Para comparar datos procedentes de distintos tipos de técnicas y medición del esfuerzo (superficie, nasas, trasmallos, etc.), se establecerá una calificación semi-cuantitativa para cada tipo de esfuerzo, en escala de 1 a 5, para poder comparar resultados. Por último, según los resultados y la información ecológica de las especies se dividirá la Demarcación en zonas según la presencia potencial de ictiofauna continental. En la segunda fase se analizará ¿por zonas- temporalmente el comportamiento de autóctonas, traslocadas, exóticas invasoras y exóticas no catalogadas. Previamente se realizará un análisis de presencia/ausencia. Esto permitirá saber que especies permanecen y cuales desaparecen en determinadas zonas, y también las especies alóctonas (exóticas y traslocadas) que existen y donde lo hacen. Posteriormente, analizando las CPUE de las zonas en las que hay suficientes datos se pueden analizar las evoluciones temporales de las poblaciones ictiológicas. Y por último, en la tercera fase se realizará un análisis de detalle en tres zonas de la Demarcación que son el ¿alto Turia¿, el "bajo Cabriel¿ y el ¿alto Mijares¿. En estas zonas se analizará con detalle la evolución (en CPUE) de las principales especies, del indicador IBI-J para todas las campañas de muestreo en las que haya datos suficientes, y se realizará un diagnóstico de la situación del estado de la ictiofauna. Este análisis se complementará con un análisis de presiones-impactos para determinar las causas del mal estado del indicador de ictiofauna y una propuesta de medidas que garanticen alcanzar los objetivos ambientales en las masas de agua analizadas.

[CA] El Pla Hidrològic del Xúquer corresponent al cicle de planificació 2015-2021 (PHJ 15-21), inclou en l'avaluació de l'estat de les masses d'aigua un indicador de la ictiofauna, en aquest cas l'IBIJ. El PHJ 15-21 defineix 304 masses d'aigua (inclosos els embassaments), en 200 d'aquestes masses d'aigua no s'assoleix el bon estat (66%), i en 84 d'elles únicament s'incompleix pels indicadors biològics, principalment l'IBI -J i el IBMWP. Per poder assolir els objectius ambientals en aquestes masses el Pla preveu una sèrie de mesures de restauració fluvial en els diferents horitzons de planificació. No obstant això amb la informació disponible d'ictiofauna no és possible analitzar la problemàtica i evolució d'espècies piscícoles, ja que únicament es disposa de tres campanyes de mostreig, l'última realitzada el 2011. A més hi ha bastants masses d'aigua en què l'IBI-J no s'ha avaluat. Això complica l'anàlisi i la definició de mesures concretes que assegurin assolir els objectius ambientals. D'altra banda donada la distribució actual de competències, tant l'Administració estatal com l'autonòmica poden realitzar campanyes de mostreig d'espècies piscícoles. Per tot això és molt interessant recopilar i homogeneïtzar la informació disponible sobre ictiofauna en l'àmbit de la DHJ, procedent de totes les administracions, des de finals dels anys 80 fins a l'actualitat. Consegüentment, el present projecte consisteix en la caracterització de la ictiofauna a la DHJ, juntament amb una anàlisi detallada de pressions i impactes sobre l'estat de la ictiofauna en determinades zones, en què el PHJ 15-21 ha prioritzat actuacions de restauració fluvial. Per poder assolir aquests objectius, el projecte consta de diverses fases, la primera d'elles és l'elaboració d'un inventari de peixos de la DHJ, per recollir i homogeneïtzar tota la informació existent sobre ictiofauna en l'Administració estatal i autonòmica en una base de dades en SQL Server; aquesta inclourà dades sobre presència / absència d'espècies i també sobre CPUE (captures per unitat d'esforç). Per comparar dades procedents de diferents tipus de tècniques i mesurament de l'esforç (superfície, nanses, tremalls, etc.), s'establirà una qualificació semiquantitativa per a cada tipus d'esforç, en escala d'1 a 5, per poder comparar resultats. Finalment, segons els resultats i la informació ecològica de les espècies es dividirà la Demarcació en zones segons la presència potencial d'ictiofauna continental. En la segona fase s'analitzarà -per zones- temporalment el comportament d'autòctones, traslocadas, exòtiques invasores i exòtiques no catalogades. Prèviament es realitzarà una anàlisi de presència / absència. Això permetrà saber quines espècies romanen i quals desapareixen en determinades zones, i també les espècies al•lòctones (exòtiques i traslocades) que existeixen i on ho fan. Posteriorment, analitzant les CPUE de les zones en què hi ha suficients dades es poden analitzar les evolucions temporals de les poblacions ictiològiques. I finalment, en la tercera fase es realitzarà una anàlisi de detall en tres zones de la demarcació que són el "alt Túria", el "baix Cabriel" i el "alt Millars". En aquestes zones s'analitzarà amb detall l'evolució (en CPUE) de les principals espècies, de l'indicador IBI-J per a totes les campanyes de mostreig en les que hi hagi dades suficients, i es realitzarà un diagnòstic de la situació de l'estat de la ictiofauna. Aquesta anàlisi es complementarà amb una anàlisi de pressions-impactes per determinar les causes del mal estat de l'indicador d'ictiofauna i una proposta de mesures que garanteixin assolir els objectius ambientals en les masses d'aigua analitzades.