Las termas mayores de Mura (LLíria). Estudio aplicado a la funcionalidad hídrica y térmica de los complejos termales romanos

Abstract

Roman construction has become a reference of all ages for the grandeur, beauty, resistance, proportion, functionality, ingenuity, and many qualifications that put it ahead of many civilizations as an example of perfect architecture. The functionality of all its constructions is among the most remarkable concepts. Vitruvio already enumerated "utilitas" among his three principles, a very clear concept focused on joining together with beauty and resistance, the fundamental concepts of architecture. "Balnea, termae, spa" are the different names with which to define the same type of buildings, destined for personal care and bodily hygiene from a rational and natural point of view, without neglecting aspects such as social relations, customs, games and sport, constituting themselves as great centers of leisure and social encounter. The most advanced concepts in thermal and hydraulic engineering are applied in these buildings in order to develop one of the most complete architectural programs in terms of technique, composition and resistance in the same building. There are many factors that influence the correct functioning of a bath and that is why today's technology can be applied to simulate the protocols established over 2000 years ago and demonstrate the great physical knowledge that was had in the use of water, fire, air and construction. The Roman baths of Mura, located in the Roman city of Edeta (Llíria), together with the neighboring oracular sanctuary and various dependencies such as taverns, hospices and shops, are one of the most interesting examples of the thermal architecture of Hispania Citerior. These thermal baths would be part of one of the thermal complexes where water and fire would be used with great dexterity, developing a space with a double spa with porticoed fore following the Pompeian models. Construction materials and systems have been studied in detail thanks to the various archaeological excavation campaigns begun in 1971 and, above all, to the last architectural intervention completed three years ago and directed by the architect Julián Esteban Chapapría, whose objective was to consolidate the architectural remains of the building and adapt them for a worthy value according to the size of the site. The quality and quantity of the architectural remains, combined with the methodology and knowledge of the archaeologists Vicent Escrivà, Xavier Vidal and Carmen Fernández, have been able to determine constructive facets that help to understand its construction and especially the functional system of the installation. This thesis compiles the knowledge of the Roman thermal world, the data of the excavations and interventions carried out in the building and unifies them by means of computational simulations in order to understand the optimal operating protocols of one of the most technological constructions in our history, the major baths of Mura.

La construcción romana se ha convertido en referente de todas las épocas por la grandiosidad, belleza, resistencia, proporción, funcionalidad, ingenio, y un largo etcétera de calificativos que la sitúan por delante de muchas de civilizaciones como ejemplo de arquitectura perfecta. Entre estos conceptos más destacables figura la funcionalidad de todas sus construcciones. Vitruvio ya enumera entre sus tres principios "utilitas", un concepto muy claro enfocado a aunar conjuntamente con la belleza y la resistencia, los conceptos fundamentales de la arquitectura. "Balnea, termae, spa" son los diversos nombres con los que definir a un mismo tipo de edificios, destinados para el cuidado personal y la higiene corporal desde un punto de vista racional y natural, sin dejar de lado aspectos como las relaciones sociales, costumbres, juegos y deporte, constituyéndose como grandes centros de ocio y de encuentro social. En estos edificios se aplican los conceptos más avanzados en ingeniería térmica e hidráulica para conseguir desarrollar uno de los programas arquitectónicos más completos en cuanto a técnica, composición y resistencia en un mismo edificio. Son muchos los factores que influyen en el correcto funcionamiento de una terma y es por eso que con la tecnología de hoy en día se puede aplicar para comprobar mediante simulaciones los protocolos establecidos hace más de 2000 años, y demostrar el gran conocimiento físico que se tenía del uso del agua, del fuego, del aire y de la construcción. Las termas romanas de Mura, localizadas en la ciudad romana de Edeta (Llíria), conjuntamente con el santuario oracular colindante y diversas dependencias como tabernas, hospicios y tiendas, constituyen uno de los ejemplos más interesantes de la arquitectura termal de la Hispania Citerior. Estas termas formarían parte de uno de los complejos termales, en el que se utilizaría el agua y el fuego con gran destreza, desarrollando un espacio con unas termas dobles con palestra porticada siguiendo los modelos pompeyanos. Los materiales y sistemas constructivos se han podido estudiar con detalle gracias a las distintas campañas de excavaciones arqueológicas iniciadas en 1971 y sobre todo a la última intervención arquitectónica finalizada hace tres años y dirigida por el Dr. Arquitecto Julián Esteban Chapapría, cuyo objetivo era consolidar los restos arquitectónicos del edificio y adecuarlos para una puesta en valor digna acorde con la envergadura del yacimiento. La calidad y cantidad de los restos arquitectónicos aparecidos, unidos con la metodología y conocimientos de los arqueólogos Vicent Escrivà, Xavier Vidal y Carmen Fernández, han podido determinar facetas constructivas que ayudan a entender su construcción y sobre todo el sistema funcional propio de la instalación. Esta tesis recopila los conocimientos del mundo termal romano, los datos de las excavaciones e intervenciones realizadas en el edificio y los unifica mediante simulaciones computacionales para poder comprender los protocolos de funcionamiento óptimos de una de las construcciones más tecnológicas que existen en nuestra historia, las termas mayores de Mura.

La construcció romana s'ha convertit en referent de totes les èpoques per la grandiositat, bellesa, resistència, proporció, funcionalitat, enginy, i un llarg etcètera de qualificatius que la situen per davant de moltes de civilitzacions com a exemple d'arquitectura perfecta. Entre aquests conceptes més destacables hi ha la funcionalitat de totes les seues construccions. Vitruvi ja enumera entre els seus tres principis "utilitas", un concepte molt clar enfocat a unir conjuntament amb la bellesa i la resistència, els conceptes fonamentals de l'arquitectura. "Balnea, termae, spa" són els diversos noms per definir un mateix tipus d'edificis, destinats per a la cura personal i la higiene corporal des d'un punt de vista racional i natural, sense deixar de banda aspectes com les relacions socials, costums, jocs i esport, constituint-se com grans centres d'oci i de trobada social. En aquests edificis s'apliquen els conceptes més avançats en enginyeria tèrmica i hidràulica per aconseguir desenvolupar un dels programes arquitectònics més complets pel que fa a tècnica, composició i resistència en un mateix edifici. Són molts els factors que influeixen en el correcte funcionament d'una terma i és per això que amb la tecnologia d'avui en dia es pot comprovar mitjançant simulacions els protocols establerts fa més de 2000 anys, i demostrar el gran coneixement físic que es tenia l'ús de l'aigua, del foc, de l'aire i de la construcció. Les termes romanes de Mura, localitzades a la ciutat romana d'Edeta (Llíria), conjuntament amb el santuari oracular veí i les diverses dependències com tavernes, hospicis i botigues, constitueixen un dels exemples més interessants de l'arquitectura termal de la Hispania Citerior. Aquestes termes formarien part d'un dels complexos termals, en el qual s'utilitzaria l'aigua i el foc amb gran destresa, desenvolupant un espai amb unes termes dobles amb palestra porticada seguint els models pompeians. Els materials i sistemes constructius s'han pogut estudiar amb detall gràcies a les diferents campanyes d'excavacions arqueològiques iniciades el 1971 i sobretot a l'última intervenció arquitectònica finalitzada fa tres anys i dirigida pel Dr. Arquitecte Julià Esteban Chapapría, l'objectiu era consolidar les restes arquitectòniques de l'edifici i adequar-les per a una posada en valor digna d'acord amb l'envergadura del jaciment. La qualitat i quantitat de les restes arquitectòniques aparegudes, unides amb la metodologia i coneixements dels arqueòlegs Vicent Escrivà, Xavier Vidal i Carmen Fernández, han pogut determinar facetes constructives que ajuden a entendre la seua construcció i sobre tot el sistema funcional propi de la instal·lació. Aquesta tesi recull els coneixements del món termal romà, les dades de les excavacions i intervencions realitzades a l'edifici i els unifica mitjançant simulacions computacionals per poder comprendre els protocols de funcionament òptims d'una de les construccions més tecnològiques que existeixen en la nostra història, les termes majors de Mura.