Resumen:
|
[ES] La producción de fibras de carbono basadas en lignina reduce el costo y el impacto ambiental
asociado a la tradicional fabricación de estas por vía petroquímica. Sin embargo, el procesado
de la lignina pura como ...[+]
[ES] La producción de fibras de carbono basadas en lignina reduce el costo y el impacto ambiental
asociado a la tradicional fabricación de estas por vía petroquímica. Sin embargo, el procesado
de la lignina pura como precursora de las fibras de carbono es problemático, debido a su
fragilidad y a su limitado comportamiento termoplástico. Por ello, en este TFM, se aborda el
estudio de materiales de origen biológico basados en mezclas compatibles de lignina y
poliuretano termoplástico (TPU), comparando dos tipos diferentes de lignina, una organosolv
(TcA) y otra kraft hidroxipropil modificada (TcC). Ambas materias primas de origen natural y
carácter renovable se presentan como materiales precursores idóneos para la producción de
fibras de carbono, que posteriormente serán utilizadas en la conformación de materiales
compuestos poliméricos de alta funcionalidad con aplicaciones en automoción. Debido al
carácter crucial de la variable temperatura en el procesado y comportamiento en servicio de
estos materiales, las muestras han sido caracterizadas térmicamente mediante calorimetría
diferencial de barrido (DSC) y espectroscopia de relajación dieléctrica (DRS). Se han analizado
muestras con diferentes composiciones lignina+TPU x% (x=30, 40 y 50% en peso de TPU). Los
resultados de DSC han mostrado la existencia de diferentes interacciones entre los
constituyentes de la mezcla en función del tipo de lignina, confirmando la formación de enlaces
de hidrógeno entre las cadenas poliméricas de la lignina TcA y el TPU. Estudios previos de FTIR
corroboran estos resultados. En cuanto al DRS, técnica de gran resolución, se ha realizado un
estudio del espectro de relajaciones dieléctricas en un amplio rango de frecuencias y
temperaturas, en términos de diferentes parámetros eléctricos. Se han hallado dos tipos de
procesos: dipolares y conductivos. Entre los dipolares, se ha observado un proceso de relajación
dieléctrica a bajas temperaturas, asociado con la relajación secundaria del TPU, y dos procesos
de relajación dieléctrica íntimamente solapados a más alta temperatura, asociados con las
transiciones vítreas de los segmentos blandos y rígidos del TPU. La primera relajación se ha
ajustado al modelo empírico de Havriliak-Negami, y se ha analizado la relación entre los tiempos
de relajación y la temperatura aplicando el modelo de Arrhenius. Debido al íntimo solapamiento
entre los procesos dipolares asociados con las transiciones vítreas y de estos con los procesos
conductivos, dominantes en el espectro dieléctrico a altas temperaturas y bajas frecuencias, el
análisis de las muestras en esta región ha resultado complejo. En orden a constatar el origen de
estos procesos, también se han llevado a cabo ensayos de DMA a 1 Hz. Finalmente, se ha
analizado la conductividad, calculando la energía de activación asociada al proceso conductivo
para cada una de las muestras. Todos los resultados experimentales revelan la existencia de
diferentes interacciones entre los componentes de la mezcla según la naturaleza química de la
lignina y su porcentaje en la composición del biomaterial. En definitiva, se ha realizado una
caracterización robusta que permite obtener una mejor comprensión de la triple relación
microestructura-propiedades macroscópicas-aplicabilidad de los biomateriales considerados.
Estas mezclas compatibles estructuralmente suponen un camino para la valorización de la
lignina y brindan la oportunidad de fabricar materiales avanzados a partir de fuentes biomásicas.
[-]
[CA] La producció de fibres de carboni basades en lignina redueix el cost i l'impacte ambiental
associat a la tradicional fabricació d'aquestes per via petroquímica. Tanmateix, el processament
de la lignina pura com a ...[+]
[CA] La producció de fibres de carboni basades en lignina redueix el cost i l'impacte ambiental
associat a la tradicional fabricació d'aquestes per via petroquímica. Tanmateix, el processament
de la lignina pura com a precursora de les fibres de carboni és problemàtic, a causa de la seua
fragilitat i del seu limitat comportament termoplàstic. Per això, en aquest TFM, s'aborda l'estudi
de materials d'origen biològic basats en mescles compatibles de lignina i poliuretà termoplàstic
(TPU), comparant dos tipus diferents de lignina, una organosolv (TcA) i una altra kraft
hidroxipropil modificada (TcC). Totes dues matèries primeres d'origen natural i caràcter
renovable es presenten com a materials precursors idonis per a la producció de fibres de
carboni, que posteriorment seran utilitzades en la conformació de materials compostos
polimèrics d'alta funcionalitat amb aplicacions en automoció. A causa del caràcter crucial de la
variable temperatura en el processament i comportament en servei d'aquests materials, les
mostres han sigut caracteritzades tèrmicament mitjançant calorimetria diferencial d'escaneig
(DSC) i espectroscòpia de relaxació dielèctrica (DRS). S’han analitzat mostres amb diferents
composicions lignina+TPU x% (x=30, 40 i 50% en pes de TPU). Els resultats de DSC han mostrat
l'existència de diferents interaccions entre els constituents de la mescla en funció del tipus de
lignina, confirmant la formació d'enllaços d'hidrogen entre les cadenes polimèriques de la
lignina TcA i el TPU. Estudis previs de FTIR corroboren aquests resultats. Pel que fa al DRS, tècnica
de gran resolució, s'ha realitzat un estudi de l'espectre de relaxacions dielèctriques en un ampli
rang de freqüències i temperatures, en termes de diferents paràmetres elèctrics. S'han trobat
dos tipus de processos: dipolars i conductius. Entre els dipolars, s'ha observat un procés de
relaxació dielèctrica a baixes temperatures, associat amb la relaxació secundària del TPU, i dos
processos de relaxació dielèctrica íntimament solapats a més alta temperatura, associats amb
les transicions vítries dels segments tous i rígids del TPU. La primera relaxació s'ha ajustat al
model empíric de Havriliak-Negami, i s'ha analitzat la relació entre els temps de relaxació i la
temperatura aplicant el model de Arrhenius. A causa de l'íntim solapament entre els processos
dipolars associats amb les transicions vítries i d'aquests amb els processos conductius,
dominants en l'espectre dielèctric a altes temperatures i baixes freqüències, l'anàlisi de les
mostres en aquesta regió ha resultat complex. Amb vista a constatar l'origen d'aquests
processos, també s'han dut a terme assajos de DMA a 1 Hz. Finalment, s'ha analitzat la
conductivitat, calculant l'energia d'activació associada al procés conductiu per a cadascuna de
les mostres. Tots els resultats experimentals revelen l'existència de diferents interaccions entre
els components de la mescla segons la naturalesa química de la lignina i el seu percentatge en
la composició del biomaterial. En definitiva, s'ha realitzat una caracterització robusta que
permet obtindre una millor comprensió de la triple relació microestructura-propietats
macroscòpiques-aplicabilitat dels biomaterials considerats. Aquestes mescles compatibles
estructuralment suposen un camí per a la valorització de la lignina i brinden l'oportunitat de
fabricar materials avançats a partir de fonts biomàsiques.
[-]
[EN] The production of carbon fibres based on lignin reduces cost and environmental impact associated with the traditional manufacture of these by petrochemical means. However, the processing of pure lignin as a carbon ...[+]
[EN] The production of carbon fibres based on lignin reduces cost and environmental impact associated with the traditional manufacture of these by petrochemical means. However, the processing of pure lignin as a carbon fibres precursor is problematic, due to its fragility and its limited thermoplastic behavior. Therefore, in this TFM, the study of materials from biological origin based on compatible blends of lignin and thermoplastic polyurethane (TPU) is approached, comparing two different types of lignin, one organosolv (TcA) and another kraft hydroxypropyl modified (TcC). Both raw materials from natural origin and renewable nature are presented as suitable precursor materials for the production of carbon fibres, which will later be used in the formation of polymeric composite materials of high functionality with automotive applications. Due to the crucial role of the temperature variable in the processing and the in- service behavior of these materials, samples have been thermally characterized by differential scanning calorimetry (DSC) and dielectric relaxation spectroscopy (DRS). Samples with different compositions lignin+TPU x% (x=30, 40 and 50% by wt of TPU) have been analyzed. DSC results have shown the existence of different interactions between constituents of the blend depending on the type of lignin, confirming the formation of hydrogen bonds between polymer chains of TcA lignin and TPU. Previous FTIR studies corroborate these results. With regard to DRS, a high- resolution technique, a study of the dielectric relaxation spectrum in a wide range of frequencies and temperatures, in terms of different electrical parameters, has been carried out. Two types of processes have been found: dipolar and conductive ones. Among the dipolar processes, a dielectric relaxation process has been observed at low temperatures, associated with the secondary relaxation of TPU, and two dielectric relaxation processes intimately overlapped have also been observed at higher temperature, associated with the glass transitions of the soft and rigid segments of TPU. First relaxation has been adjusted to the Havriliak-Negami empirical model, and the relationship between relaxation times and temperature has been analyzed applying the Arrhenius model. Due to the intimate overlap between the dipolar processes associated with the glass transitions and these with the conductive processes, dominant in the dielectric spectrum at high temperatures and low frequencies, analysis of samples in this region has proved complex. In order to verify the origin of these processes, DMA tests at 1 Hz have also been carried out. Finally, the conductivity was analyzed, calculating activation energy associated with the conductive process for each of the samples. All experimental results reveal the existence of different interactions between components of the blend according to the chemical nature of the lignin and its percentage in the composition of biomaterial. In short, a robust characterization has been carried out to obtain a better understanding of the triple relationship microstructure-macroscopic properties-applicability of the biomaterials considered. These structurally compatible blends represent a path for lignin valorization and offer the opportunity to manufacture advanced materials from biomasic sources.
[-]
|