Resumen:
|
[ES] En el 2009 se estableció una red de 15 parcelas permanentes en una masa coetánea de Pinus
halepensis Mill. en el MUP V154 “La Hunde y La Palomera” de Ayora (Valencia) con el fin de evaluar
diferentes técnicas de ...[+]
[ES] En el 2009 se estableció una red de 15 parcelas permanentes en una masa coetánea de Pinus
halepensis Mill. en el MUP V154 “La Hunde y La Palomera” de Ayora (Valencia) con el fin de evaluar
diferentes técnicas de gestión silvícola en esta especie. Se trata de un fustal de 60 años procedente
de repoblación en el que se llevaron a cabo tratamientos de clara por lo bajo débil, clara baja fuerte,
huroneo diamétrico y transformación a irregular. Cada tratamiento constó de tres repeticiones y,
además, se fijaron tres parcelas testigo.
El presente trabajo tiene el objetivo de analizar el efecto que estos primeros tratamientos y dos
perturbaciones posteriores por viento y nieve (en 2010 y 2017) han tenido sobre el desarrollo de la
masa estudiada. Para cada tratamiento, se han analizado las principales variables dasométricas y el
nivel de regeneración y de cobertura de matorral. Se han vuelto a aplicar las cortas siguiendo la
misma metodología, a fin de consolidar conclusiones en los próximos 10-20 años.
Tras el análisis de los daños por los temporales, se ha concluido que las primeras intervenciones
han mejorado la estabilidad del total de la masa, si bien las intervenciones más intensas comportan
mayores riesgos de derribos en los años inmediatamente posteriores.
Respecto a las características dasométricas, las diferencias entre los tratamientos de clara baja
débil y fuerte se han demostrado marginales, y se ha observado que, a mayor intensidad de corta,
mayor crecimiento corriente en diámetro medio. Además, se han detectado indicios de un sacrificio
de producción en el tratamiento de huroneo, que no se produce en el tratamiento de irregular.
Por otra parte, el tratamiento de huroneo es el que ha presentado mejores resultados en cuanto a
regeneración, seguido del de transformación a irregular, que también cuenta con una importante
presencia de Ulex parviflorus Pourr.
Finalmente, ante la imposibilidad de replantear nuevas parcelas sobre el terreno y tras constatar
la gran similitud entre los tratamientos de clara baja fuerte y débil, se ha optado por sustituir éste
último por un tratamiento de cortas preparatorias, fijando el turno en 80 años. Con estas actuaciones
se busca preparar la masa para iniciar unas cortas diseminatorias en la siguiente intervención.
Los resultados obtenidos, tomados con cautela hasta que sean confirmados en los próximos 10-20
años, arrojan las primeras conclusiones útiles para la gestión de masas regulares de edad media de
pino carrasco, ya sea manteniéndolas en estructuras regulares o transformándolas en irregulares.
[-]
[EN] In order to evaluate different silvicultural alternatives for even-aged stands of Pinus halepensis
Mill. a network of 15 permanent plots was stablished in MUP V154 “La Hunde y La Palomera” (Ayora,
Valencia). The ...[+]
[EN] In order to evaluate different silvicultural alternatives for even-aged stands of Pinus halepensis
Mill. a network of 15 permanent plots was stablished in MUP V154 “La Hunde y La Palomera” (Ayora,
Valencia). The stand was planted 60 years ago. Additionally to witness plots, two different thinning
intensities, as well as two selection felling treatments with the aim to convert this stands to unevenaged structures, were carried out.
The aim of this study is to analyse the effect of these treatments and the damage caused by two
storms (in 2010 and 2017) in terms of main stand characteristics, natural regeneration and shrub
coverage. By following the same methodology, the different treatments have been carried out for
the second time, in order to consolidate conclusions in the next 10-20 years.
After analysing the wind and snow damages, results show a noticeable improvement in crop
stability 10 years after the fellings, even though the greater intensities imply a higher risk of
windthrows the years immediately after the interventions.
In regard to stand characteristics, the differences between both thinning methods have turned
out to be minimal, and an evidence of a loss of yield by volume has been detected in the selection
cutting treatment. Also, it concludes that the greater the intensity of felling, the larger the current
increment of square mean diameter.
On the other hand, the selection cutting treatment has shown the highest percentage of
regeneration, followed by the transformation to uneven-aged stand treatment.
Finally, facing the difficulties in locating new plots in the study area and after confirming the
strong similarity between both thinning intensities, the low thinning regime has been substituted by
preparatory fellings treatment before shelterwood regeneration system is applied at a later stage
and with a final rotation age of 80 years.
The results of this research, with all precaution until they can be confirmed in 10-20 years, allow a
set of first useful conclusions for the silviculture applied to middle-age even-aged stands of Pinus
halepensis, either maintaining them as even-aged or transforming them into uneven-aged.
[-]
[CA] L’any 2009 es va establir una xarxa de 15 parcel·les permanents en una massa coetània de Pinus
halepensis Mill. en el MUP V154 “La Hunde i La Palomera” (Ayora, València) amb l’objectiu d’avaluar
diferents tècniques ...[+]
[CA] L’any 2009 es va establir una xarxa de 15 parcel·les permanents en una massa coetània de Pinus
halepensis Mill. en el MUP V154 “La Hunde i La Palomera” (Ayora, València) amb l’objectiu d’avaluar
diferents tècniques de gestió selvícola en aquesta espècie. Es tracta d’un fustal de 60 anys procedent
de repoblació en el que es van aplicar tractaments d’aclarida baixa dèbil, aclarida baixa forta,
huroneig diamètric i transformació a irregular. Cada tractament constava de tres repeticions y, a més
a més, es van establir 3 parcel·les control.
El present treball té l’objectiu d’analitzar l’efecte que aquests primers tractaments i dos
pertorbacions posteriors per vent i neu (2010 i 2017) han tingut sobre el desenvolupament de la
massa estudiada. En cada tractament s’han analitzat les principals variables dasomètriques, el nivell
de regeneració i la coberta de matoll. S’han tornat a aplicar les tallades seguint la mateixa
metodologia per tal de consolidar conclusions en els pròxims 10-20 anys.
Després d’analitzar els danys causats pels temporals, es conclou que les primeres intervencions
han millorat l’estabilitat del total de la massa, si bé les intervencions més intenses impliquen majors
riscos de caiguda d’arbres en els anys immediatament posteriors.
En referència a les característiques dasomètriques, les diferencies entre els tractaments de clara
baixa dèbil y forta s’han mostrat marginals, y s’ha observat que, a major intensitat de les
intervencions, major creixement corrent en diàmetre mitjà. A més a més, s’han detectat indicis d’un
sacrifici de producció en el tractament d’huroneig que no es produeixen en el tractament d’irregular.
D’altra banda, pel que fa a la regeneració, el tractament d’huroneig es el que ha presentat els
millors resultats, seguit de la transformació a irregular. En aquest últim cas, destaca l’elevada
presencia de Ulex parviflorus Pourr.
Finalment, davant la impossibilitat d’establir noves parcel·les sobre el terreny i després d’haver
constatat la imperceptible diferència entre els tractaments d’aclarides baixes forta i dèbil, s’ha optat
per substituir aquest últim per un tractament de tallades preparatòries, fixant el torn en 80 anys.
Amb aquestes actuacions es busca preparar la massa per iniciar unes tallades de disseminació en la
següent intervenció.
Els resultats obtinguts, mantenint la cautela fins que siguen confirmats en els pròxims 10-20 anys,
proporcionen les primeres conclusions útils per a la gestió de masses regulars de mitjana edat de pi
blanc, tant si es mantenen en estructures regulars com si es transformen a irregulars.
[-]
|