I entràrem a la Vall de Bairén. Jaume I i el llibre dels Fets

Abstract

Des de l’any 1008, en què l’al-Andalus es desintegra en els regnes de taifes, fins a les acaballes del segle xiii, s’accelera a la Península Ibèrica l’ofensiva expansionista que caracteritza durant aquest període la història de la cristiandat llatina, adreçada per la força de les armes i de les missions evangèliques contra hongaresos, eslaus i musulmans, el resultat final de la qual serà la creació de l’àrea geogràfica coneguda com Europa. En aquesta empresa col·lectiva, simultània en tots els fronts, pertocarà als regnes hispànics cristians l’extensió cap al sud en guerra contra l’Islam. Per aconseguir-ho, hauran primer d’establir les bases territorials i econòmiques de la seua pròpia supervivència, sobre les quals se sustentaran uns poders polítics que, per desenvolupar-se, necessitaran d’aquesta expansió. Lluny de poder-s’hi definir com una prolongada gesta heroica, el procés travessarà distintes fases, d’acceleració i de retrocés, de sort diversa i aliances canviants. Ho veurem amb deteniment per als casos d’Aragó i Catalunya, conqueridors de València.