Resumen:
|
[CA] En l'àmbit de la pilota valenciana s'assisteix a un escenari en què la gestió de la pràctica obeeix a interessos particulars i no a l'expressió d'un conflicte o a la denúncia de la desigualtat. La classe hegemònica ...[+]
[CA] En l'àmbit de la pilota valenciana s'assisteix a un escenari en què la gestió de la pràctica obeeix a interessos particulars i no a l'expressió d'un conflicte o a la denúncia de la desigualtat. La classe hegemònica valenciana ha fet una política institucional en què s'ha apropiat de les emocions i els afectes. A través d'una pràctica tradicional ha articulat un discurs que dota als valencians d'història i identitat. La pilota en el trinquet tradicional és, de fet, una pràctica cultural que encarna una resistència al canvi cultural. Aliè a les revolucions burgeses és una pràctica subalterna contrahegemònica que tensiona el debat institucional sobre la pràctica sense voler erigir-se com una institució a l'ús. Ultra això, roman com una pràctica en què la vessant tradicional, cultural i local preval per damunt de l'esportivització completa. Si el neolliberalisme ha trobat en l'esport l'escenari perfecte per plasmar el seu poder hegemònic, les institucions públiques valencianes han cercat un consens a fi d'esportificar aquest joc arrossegat en la lluita per adaptar-s'hi o morir, per mirar el present i afrontar el futur, és a dir, han intentat sotmetre la pràctica a una domesticació segons els canons esportius. D'aquesta manera es tempta la capacitat de renunciar a allò que fa aquesta pràctica diferent. S'ha entès el paradigma globalitzador com una relació de poder simètrica en una escala micro local-macro global i no s'ha considerat que la relació pot ser asimètrica i que, per tant, podria contemplar un canvi polèmic i conflictiu en què sentiments i emocions formen part d'aquesta política, si més no, tenint en compte que el desencant ha emergit entren els agents que configuren la pràctica arran d'aquestes decisions i que els conats de rebel·lia i inconformisme han estat eliminats quan els agents han intentat empoderar el canvi. La fraternitat i l'empatia amb els poder fàctics han estat els sentiments naturalitzats de manera que no s'atisbe cap element conflictiu i qüestionable a fi d'evitar incomodar i fer resorgir el conflicte. S'ha optat per amagar-ne d'altres com la resignació. Així, en un col·lectiu que, històricament, ha estat estigmatitzat per la ideologia hegemònica hi ha una desafecció cap a les institucions democràtiques valencianes que són vistes com alienes i contraproduents.
[-]
[EN] At the sphere of the Valencian ball we assist a scenario in which the management of the practice obeys particular
interests and not the expression of a conflict or the complaint of the inequality. The Valencian ...[+]
[EN] At the sphere of the Valencian ball we assist a scenario in which the management of the practice obeys particular
interests and not the expression of a conflict or the complaint of the inequality. The Valencian hegemonic class
has done an institutional politics whereby it has appropriate emotions and affections. Through a traditional
practice has articulated a speech that endows valencians with history and identity.
Valencian ball at the traditional trinquet is, in fact, a cultural practice that embodies a resistance to cultural
change. It has been alien to the bourgeois revolutions. It is, indeed, a subaltern contra-hegemonic practice that
tenses up, unwittingly, the institutional debate on the practice without being an institution. Moreover, it remains
like a practice in which the traditional, cultural and local side prevails over whole sportification. In the
globalizing paradigm the Valencian politics has tried to undergo the practice on the sportive cannons without
contemplating the controversy and the conflict as elements for empowering the change. In this way it is tempted
the capacity to renounce what makes this practice different.
[-]
|