Casa y escuela: la aportación de Mary y David Medd a la arquitectura escolar británica de posguerra. Cinco Development Projects del Architects & Building Branch

Abstract

[ES] Mary Beaumont Crowley (1907-2005) y David Leslie Medd (1917-2009) trabajaron como arquitectos en el Ministerio de Educación de Reino Unido desde 1949 hasta pasada la década de 1970. Los Medd encabezaron el equipo del Development Group dentro del Architects & Building Branch, que desarrolló las nuevas bases para el diseño de escuelas tras el Education Act de 1944. El planteamiento ideado por los Medd se alejó de los tipos más tradicionales, formados por una serie de aulas, y presentó un nuevo modelo de escuela fundamentado en la variedad. Este principio, del que surgió la estrategia conocida como Built-in variety, y el sistema de los Planning Ingredients, fue una respuesta a los métodos educativos empleados por los docentes en aquel momento, inspirados en las corrientes más revolucionarias conocidas como Child-Centred Education. A lo largo del periodo de posguerra, a través de un proceso de experimentación e investigación, los arquitectos dirigieron un proceso que abordó cuestiones como la diversidad de lugares en los interiores de escuelas primarias, su domesticidad, la integración de las partes, la utilización de sistemas prefabricados o la participación de la comunidad, que tienen un amplio recorrido e interés desde el punto de vista del proyecto arquitectónico. En la presente investigación, tras una lectura de los escritos de los arquitectos, se han utilizado estos conceptos para comprender el proceso de proyecto llevado a cabo por los Medd durante casi tres décadas. Esta tesis toma el proyecto como objeto de estudio, pero no pretende documentar el proceso siguiendo un orden lineal, sino volver a proyectar las escuelas a través de un método interpretativo que ponga en relación las palabras de Mary y David Medd con las de otros autores, para comprender el significado de estas escuelas hoy, 60 años después.

[EN] Mary Beaumont Crowley (1907-2005) and David Leslie Medd (1917-2009) worked as architects in the Ministry of Education of Great Britain from 1949 until after the 1970s. The Medds were the acknowledged leaders of the well-known Development Group in the Architects & Building Branch, that developed the new school design bases after The Education Act of 1944 was approved. The approach of the new school design shifted from the more traditional types, with a series of self-contained classrooms, towards an alternative substantiated on variety. This principle from which the strategy known as Built-in variety emerged, and the system of the Planning Ingredients, was a response to the educational methods employed by teachers at the time, inspired by the most revolutionary principles of the Child-Centred Education. Throughout this post-war period, the Medds followed a process of experimentation and research to develop a school design approach that addressed issues such as the diversity of places within the teaching area, its domesticity, the integration, the use of prefabricated systems, the participation of the community, which have a broad path and interest from the design perspective. In the present research, having read the architects' documents, these concepts have been used to understand the design process carried out by the Medds for almost three decades. This research takes the design as an object of study; it is not intended to document the process following a linear order, but to re-design the schools through an interpretative method, which relates David and Mary Medds' words with those of other authors, to understand the meaning of these schools today, 60 years later.

[CA] Mary Beaumont Crowley (1907-2005) y David Leslie Medd (1917-2009) treballaren com arquitectes en el Ministeri d'Educació de Regne Unit des de 1949 fins passada la dècada de 1970. Els Medd encapçalaren l'equip del Development Group dins del Architects & Building Branch, que desenvolupà les noves bases per al disseny d'escoles després del Education Act de 1944. El plantejament ideat pels Medd s'allunyà dels tipus més tradicionals, formats per una sèrie d'aules, i presentà un nou model d'escola fonamentat en la varietat. Aquest principi, del que va sorgir l'estratègia coneguda com Built-in Variety, i el sistema dels Planning Ingredients, fou una resposta als mètodes educatius emprats pels docents d'aquell moment, inspirats en els corrents més revolucionàries conegudes com Child-Centred Education. Al llarg del període de postguerra, a través d'un procés d'experimentació i investigació, els arquitectes dirigiren un procés que abordà qüestions com la diversitat de llocs en els interiors d'escoles primàries, la seua domesticitat, la integració de les parts, la utilització de sistemes prefabricats o la participació de la comunitat, que tenen un ampli recorregut i interès des del punt de vista del projecte arquitectònic. En la present investigació, després d'una lectura dels escrits dels arquitectes, s'han utilitzat aquests conceptes per a comprendre el procés de projecte dut a terme pels Medd durant casi tres dècades. Aquesta tesi pren el projecte com a objecte d'estudi, però no pretén documentar el procés seguint un ordre lineal, sinó tornar a projectar les escoles mitjançant un mètode interpretatiu que pose en relació les paraules de Mary i David Medd amb les d'altres autors, per a comprendre el significat de les escoles hui, 60 anys després.