Estudio de las poblaciones costeras de cetáceos en el sur del Golfo de Valencia

Abstract

[CA]En les costes valencianes, s'han arribat a visualitzar set espècies diferents d’odontocets. Destaca el dofí llistat (Stenella coeruleoalba), el dofí comú (Delphinus delphis) i el dofí mular (Tursiops truncatus), entre d’altres. La majoria es troba en estat vulnerable segons el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas, un estat que ha anat augmentat per les grans pressions a les quals s'enfronten en el seu hàbitat, com la pèrdua de preses potencials a causa de la competència amb l'activitat pesquera, la pesca accidental o la presència d'infeccions virals que minven les seues poblacions. A inicis dels anys 90, l'aparició de centenars de dofins morts en les costes valencianes va despertar l’interès sobre aquests organismes per part de l'administració, des de llavors s'ha tractat de seguir les poblacions d'aquestes costes i analitzar aquells factors que les amenacen. Tradicionalment, la metodologia emprada (observacions visuals) pateix de falta de regularitat temporal a causa del cicle diari d'il·luminació i de les condicions meteorològiques. No obstant això, els avanços tecnològics hi han permès el desenvolupament de nombroses metodologies que aprofiten les característiques biològiques dels odontocets, l’ecolocalització. Aquest estudi avaluarà la presència de dofins a la zona sud del Golf de València mitjançant l’anàlisi de dades d’hidròfons relacionant-les amb deteccions visuals de cetacis. S'usaran les dades de tres dispositius de monitoratge acústic passiu, dos hidròfons tipus F-POD que detecten directament els clics dels dofins, encara que no es distingeix l'espècie, i l’hidròfon SAMARUC que grava qualsevol senyal acústica marina. La capacitat de registrar els clics de l’ecolocalització dels dofins i lligar les seues característiques a una línia temporal, permet l'estudi de possibles patrons de presència i activitat en una zona concreta, tant en períodes de temps llargs (en aquest cas des de febrer a juliol), com al llarg del dia. A més, la pandèmia mundial del COVID-19 ha fet possible observar si el descens d'activitats marítimes al Golf de València ha provocat l’aproximació d'aquests animals a la costa. I, si les dades registrades són bones, fins i tot relacionar els registres amb paràmetres ambientals.

[ES] En las costas valencianas, se han llegado a visualizar siete especies distintas de odontocetos. Destacan el delfín listado (Stenella coeruleoalba), el delfín común (Delphinus delphis) y el delfín mular (Tursiops truncatus), entre otros. La mayoría se encuentra en estado vulnerable o peligro según el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas, un estado que ha ido aumentado por las grandes presiones a las que se enfrentan en su medio, como la pérdida de presas potenciales debido a la competencia con la actividad pesquera, la pesca accidental o la presencia de infecciones virales que merman sus poblaciones. A inicios de los años 90, la aparición de cientos de delfines muertos en las costas valencianas disparó el interés sobre estos organismos por parte de la administración, desde entonces se ha tratado de seguir las poblaciones de estas costas y analizar aquellos factores que las amenazan. Tradicionalmente, la metodología empleada (observaciones visuales) sufre de falta de regularidad temporal a causa del ciclo diario de iluminación y de las condiciones meteorológicas. Sin embargo, los avances tecnológicos han permitido el desarrollo de numerosas metodologías para ello que aprovechan las características biológicas de los odontocetos, la ecolocalización. Este estudio evaluará la presencia de delfines en la zona sur del Golfo de Valencia mediante análisis de datos de hidrófonos relacionándolos con detecciones visuales de cetáceos. Se usarán los datos de tres dispositivos de monitorización acústica pasiva, dos hidrófonos tipo F-POD que detectan directamente los clics de los delfines, aunque no se distingue la especie, y el hidrófono SAMARUC que graba cualquier señal acústica marina. La capacidad de registrar los clics de ecolocalización de los delfines y ligar sus características a una línea temporal, permite el estudio de posibles patrones de presencia y actividad en una zona concreta, tanto en periodos de tiempo largos (en este caso desde febrero a juliol), como a lo largo del día. Además, a causa de la pandemia mundial del COVID-19, será posible estudiar como el descenso de actividades marítimas en el Golfo de Valencia ha afectado la proximidad de estos animales a la costa. Y, si los datos registrados son buenos, incluso relacionarlo con parámetros ambientales, como la temperatura.

[EN] On the Valencian coast, seven different species of odontocetes have been spotted. The most important ones are the striped dolphin (Stenella coeruleoalba), the common dolphin (Delphinus delphis) and the bottlenose dolphin (Tursiops truncatus), among others. Most of them are classified as vulnerable or endangered according to the Catálogo Nacional de Especies Amenazadas. This condition has been increasing due to the great pressures they face in their environment such as the loss of potential prey due to competition with fishing activity, accidental fishing or the presence of viral infections that deplete their populations. At the beginning of the 1990s, the appearance of hundreds of dead dolphins on the Valencian coasts caused an increase in the interest in these organisms from the Administration. Since then, there have been several attempts at monitoring the populations which live on these coasts. Moreover, there have also been attempts to analyse the factors which threaten them. Traditionally, the methodology used (visual observations) suffers from a lack of temporal regularity due to the daily cycle of illumination and the meteorological conditions. However, technological advances have allowed the development of numerous methodologies that take advantage of the biological characteristics of the species, in the case of odontocetes, echolocation. In this study, we are going to evaluate the presence of dolphins in the southern area of the Gulf of Valencia through the analysis of hydrophone data related to visual cetacean detections. For this, we are going to use data from three passive acoustic monitoring devices. Two F-POD that detect dolphin clicks, although the species is not distinguished. And the SAMARUC hydrophone that records any acoustic marine signal. The ability to record dolphin echolocation clicks and link their characteristics to a timeline. This allows the study of possible patterns of presence and activity in a specific area, both over long periods of time (in this case from February to Juliol), and throughout the day. In addition, due to the global pandemic of COVID-19, it will be possible to study how the decline in maritime activities in the Gulf of Valencia has affected the proximity of these animals to shore. And, if the data recorded are good, even relate it to environmental parameters, such as temperature.