- -

Decir casa, cielo, bosque. Ensayo sobre la habitabilidad del mundo en los límites de la visualidad

RiuNet: Repositorio Institucional de la Universidad Politécnica de Valencia

Compartir/Enviar a

Citas

Estadísticas

  • Estadisticas de Uso

Decir casa, cielo, bosque. Ensayo sobre la habitabilidad del mundo en los límites de la visualidad

Mostrar el registro sencillo del ítem

Ficheros en el ítem

dc.contributor.advisor Molina Alarcón, Miguel es_ES
dc.contributor.advisor Pérez García, Elías Miguel es_ES
dc.contributor.author Granero Ferrer, Alejandro es_ES
dc.date.accessioned 2022-01-12T08:43:49Z
dc.date.available 2022-01-12T08:43:49Z
dc.date.created 2021-12-03
dc.date.issued 2022-01-10 es_ES
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10251/179555
dc.description.abstract [ES] La presente tesis doctoral, titulada Decir casa, cielo, bosque. Ensayo sobre la habitabilidad del mundo y los límites de la visualidad aglutina la investigación llevada a cabo durante el período comprendido entre febrero de 2018 y julio de 2021. Esta investigación se inscribe en la práctica artística, por lo que recoge diferentes procesos, gestos y proyectos desarrollados durante estos años. Partiendo de nuestra condición de "habitantes del afuera" y "hablantes del decir" hemos transitado diversas realidades cuya aprehensión resulta imposible de llevar a cabo por medio del ver. A lo largo del trabajo hemos constatado la imposibilidad de acceder a un acontecer puro, abordando este hecho a partir de la distancia insalvable entre mundo y lenguaje. Una brecha que ha sido trabajada, especialmente, en base a la configuración visual de la realidad y al privilegio del sentido de la vista en nuestro contexto cultural. A través del estudio de las visualidades hegemónicas occidentales hemos atendido a la crisis de la epistemología visual y al asentamiento de una falla en el conocimiento visual del mundo. De alguna manera, ello nos ha permitido preguntarnos por otras formas de habitabilidad que comprendan estos factores. Para llevar a cabo este planteamiento hemos construido un relato fragmentario en el que proponemos formas de articular lo que escapa al ver y en el que exponemos los diferentes procesos artísticos llevados a cabo. Todo ello se expone en relación con determinados enunciados de los regímenes visuales que ordenan y configuran nuestra mirada. La forma en la que este relato fragmentario ha sido construido trata de no preconfigurar el sentido de la investigación desde un marco conceptual previo. En este mismo sentido, el relato no busca alimentar diferenciaciones binarias entre teoría y práctica o entre creación y no-creación, artístico y no-artístico. La escritura empleada no se da al margen del propio trabajo, sino que, como parte del mismo, busca privilegiar la naturaleza variada del relato y la pluralidad de voces y procesos que han intervenido en la investigación. En definitiva, a través de múltiples textos, procesos y experiencias hemos podido explorar otras lógicas visuales al margen de los principios de claridad, transparencia y legibilidad. Ello nos ha permitido desarrollar un ejercicio de investigación en base a la práctica artística, ensayando diferentes formas de habitar, aprehender, decir y ver el mundo. es_ES
dc.description.abstract [CA] La present tesi doctoral, titulada Dir casa, cel, bosc. Assaig sobre l'habitabilitat del món i els límits de la visualitat aglutina la investigació duta a terme durant el període comprés entre febrer de 2018 i juliol de 2021. Aquesta investigació s'inscriu en la pràctica artística, per la qual cosa recull diferents processos, gestos i projectes desenvolupats durant aquests anys. Partint de la nostra condició d'"habitants dels afores" i "parlants del dir" hem transitat diverses realitats, l'aprehensió de les quals, resulta impossible de dur a terme per mitjà del veure. Al llarg del treball hem constatat la impossibilitat d'accedir a un esdevindre pur, abordant aquest fet a partir de la distància insalvable entre món i llenguatge. Una bretxa que ha sigut treballada, especialment, sobre la base de la configuració visual de la realitat i el privilegi del sentit de la vista en el nostre context cultural. A través de l'estudi de les visualitats hegemòniques occidentals hem atés la crisi de l'epistemologia visual i l'assentament d'una falla en el coneixement visual del món. D'alguna manera, això ens ha permés preguntar-nos per altres formes d'habitabilitat que comprenguen aquests factors. Per tal de dur a terme aquest plantejament hem construït un relat fragmentari en el qual proposem maneres d'articular allò que escapa al veure i on exposem els diferents processos artístics duts a terme. Tot això s'exposa en relació amb determinats enunciats dels règims visuals que ordenen i configuren la nostra mirada. La forma en la qual aquest relat fragmentari ha sigut construït tracta de no preconfigurar el sentit de la investigació des d'un marc conceptual previ. En aquest mateix sentit, el relat no busca alimentar diferenciacions binàries entre teoria i pràctica o entre creació i no-creació, artístic i no-artístic. Així mateix, l'escriptura emprada no es dona al marge del treball, sinó que, com a part d'aquest, cerca privilegiar la naturalesa variada del relat i la pluralitat de veus i processos que han intervingut en la investigació. En definitiva, a través de múltiples textos, processos i experiències hem pogut explorar altres lògiques visuals al marge dels principis de claredat, transparència i llegibilitat. Això ens ha permés desenvolupar un exercici d'investigació sobre la base de la pràctica artística, assajant diferents maneres d'habitar, aprehendre, dir i veure el món. es_ES
dc.description.abstract [EN] This doctoral thesis, entitled Saying home, sky, forest. Essay on the habitability of the world and the limits of visuality brings together the research carried out during the period between February 2018 and July 2021. This research is inscribed in the artistic practice, so it gathers different processes, gestures and projects developed during these years. Starting from our condition of "inhabitants of the outside" and "speakers of saying", we have traversed different realities whose apprehension is impossible to carry out by means of seeing. Throughout the work we have noted the impossibility of accessing a pure happening, approaching this fact on the basis of the unbridgeable distance between world and language. A gap that has been worked on, especially on the basis of the visual configuration of reality and the privilege of the sense of sight in our cultural context. Through the study of Western hegemonic visualities, we have attended to the crisis of visual epistemology and the establishment of a failure in the visual knowledge of the world. In a way, this has allowed us to ask ourselves about other forms of inhabitation that harbour these factors. In order to carry out this approach, we have constructed a fragmentary narrative in which we propose ways of articulating that which escapes seeing and in which we expose the different artistic processes carried out. All of this is presented in relation to certain statements of the visual regimes that order and configure our gaze. The way in which this fragmentary account has been constructed tries not to preconfigure the meaning of the research from a previous conceptual framework. In this same sense, the narrative does not seek to feed binary differentiations between theory and practice or between creation and non-creation, artistic and non-artistic. The writing employed does not occur at the margins of the work itself, but rather, as part of it, seeks to privilege the varied nature of the narrative and the plurality of voices and processes that have been involved in the research. In short, through multiple texts, processes and experiences, we have been able to explore other visual logics outside the principles of clarity, transparency and legibility. This has allowed us to develop a research exercise based on artistic practice, testing different ways of inhabiting, apprehending, saying, articulating and seeing the world. es_ES
dc.description.sponsorship Esta tesis ha sido realizada en el marco del Programa de Ayudas de Investigación y Desarrollo (PAID-01-07) de la Universitat Politècnica de València es_ES
dc.format.extent 335 es_ES
dc.language Español es_ES
dc.publisher Universitat Politècnica de València es_ES
dc.rights Reserva de todos los derechos es_ES
dc.subject Visualism es_ES
dc.subject Visualities es_ES
dc.subject Artistic practice es_ES
dc.subject Visual culture es_ES
dc.subject Visual studies es_ES
dc.subject Artistic production es_ES
dc.subject Dwellings es_ES
dc.subject Habitability es_ES
dc.subject Hegemonic visualism es_ES
dc.subject Producción artística es_ES
dc.subject Estudios visuales es_ES
dc.subject Espacio interior es_ES
dc.subject Cultura visual es_ES
dc.subject Práctica artística es_ES
dc.subject Visualidades es_ES
dc.subject Habitabilidad es_ES
dc.subject Visualidades hegemónicas es_ES
dc.subject Habitar es_ES
dc.subject.classification ESCULTURA es_ES
dc.title Decir casa, cielo, bosque. Ensayo sobre la habitabilidad del mundo en los límites de la visualidad es_ES
dc.type Tesis doctoral es_ES
dc.identifier.doi 10.4995/Thesis/10251/179555 es_ES
dc.relation.projectID info:eu-repo/grantAgreement/UPV//PAID-01-07//Programa de Ayudas de Investigación y Desarrollo (PAID-01-07)/ es_ES
dc.rights.accessRights Abierto es_ES
dc.contributor.affiliation Universitat Politècnica de València. Facultad de Bellas Artes - Facultat de Belles Arts es_ES
dc.description.bibliographicCitation Granero Ferrer, A. (2021). Decir casa, cielo, bosque. Ensayo sobre la habitabilidad del mundo en los límites de la visualidad [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/179555 es_ES
dc.description.accrualMethod TESIS es_ES
dc.type.version info:eu-repo/semantics/acceptedVersion es_ES
dc.relation.pasarela TESIS\12928 es_ES
dc.contributor.funder Universitat Politècnica de València es_ES


Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem