Resumen:
|
[ES] La realización de este proyecto se fundamenta en un estudio clínico retrospectivo basado en
la evolución temporal y efectividad de la terapia de estimulación mediante la utilización de
neuroestimuladores medulares ...[+]
[ES] La realización de este proyecto se fundamenta en un estudio clínico retrospectivo basado en
la evolución temporal y efectividad de la terapia de estimulación mediante la utilización de
neuroestimuladores medulares en pacientes con dolor crónico. Pese a su extensa
implementación clínica, hay una carencia en el conocimiento sobre el impacto de diferentes
componentes en la eficiencia de la estimulación. Componentes como la polaridad de los
electrodos o la amplitud y duración de los pulsos afectan al umbral de molestia de la
estimulación, umbral que impide incrementar el campo eléctrico y, por consiguiente, llegar
en muchas situaciones a excitar las fibras elementales para mitigar el dolor, perjudicando a la
efectividad de la terapia. De este modo, uno de los objetivos planteados en este proyecto se
basa en estudiar cómo pueden influir los distintos parámetros de estimulación eléctrica
(amplitud, frecuencia y ancho de banda) a medida que transcurre el tiempo de terapia y el
paciente se habitúa al dispositivo, observando si existe o no la posibilidad de una pérdida en
la eficacia del neuroestimulador y cómo puede influir este hecho en el cambio de los
parámetros.
También se ha pretendido evaluar el funcionamiento de los dispositivos implantados
pertenecientes a distintas casas comerciales (Boston Scientific, Abbott, Nevro y Medtronic),
obteniendo cualquier información que pueda ser relevante para tener en cuenta a la hora de
actuar en las presentes y futuras intervenciones, y evidenciar si existe variación entre los
distintos tipos de estimulación (tónica, burst, altas frecuencias…) o en lo referente a la
programación entre polos. Para ello, los pacientes han sido identificados desde el registro de
actividad quirúrgica de la Unidad del Dolor del Hospital Clínic Universitari de València, con
quién se ha desarrollado el presente Trabajo Fin de Máster, en un periodo de 4 años
comprendido del 1 de enero de 2018 hasta el 1 de enero del 2022, requiriendo del uso de los
historiales clínicos de cada paciente por parte del hospital y de los informes registrados
periódicamente por cada casa comercial. Se dispone del preceptivo informe favorable del
Comité Ético de la institución para poder llevar a cabo el presente Trabajo Fin de Máster. Así
pues, se ha realizado un análisis de datos minucioso, llevando a cabo diferentes estudios
estadísticos y cuantificando la evolución y eficacia de la terapia mediante el uso de la Escala
Verbal Numérica o también llamada Numerical Rating Scale (NRS) por sus siglas en inglés, que
ayude a obtener una serie de evidencias clínicas concluyentes.
[-]
[CAT] La realització d'aquest projecte es fonamenta en un estudi clínic retrospectiu basat en
l'evolució temporal i efectivitat de la teràpia d'estimulació mitjançant la utilització de
neuroestimuladors medul·lars en ...[+]
[CAT] La realització d'aquest projecte es fonamenta en un estudi clínic retrospectiu basat en
l'evolució temporal i efectivitat de la teràpia d'estimulació mitjançant la utilització de
neuroestimuladors medul·lars en pacients amb dolor crònic. Malgrat la seua extensa
implementació clínica, hi ha una manca en el coneixement sobre l'impacte de diferents
components en l'eficiència de l'estimulació. Components com la polaritat dels elèctrodes o
l'amplitud i duració dels polsos afecten el llindar de molèstia de l'estimulació, llindar que
impedeix incrementar el camp elèctric i, per consegüent, arribar en moltes situacions a excitar
les fibres elementals per a mitigar el dolor, perjudicant l'efectivitat de la teràpia. D'aquesta
manera, un dels objectius plantejats en aquest projecte es basa a estudiar com poden influir
els diferents paràmetres d'estimulació elèctrica (amplitud, freqüència i amplada de banda) a
mesura que transcorre el temps de teràpia i el pacient s'habitua al dispositiu, observant si
existeix o no la possibilitat d'una pèrdua en l'eficàcia del neuroestimulador i com pot influir
aquest fet en el canvi dels paràmetres.
També s'ha pretés avaluar el funcionament dels dispositius implantats pertanyents a diferents
cases comercials (Boston Scientific, Abbott, Nevro i Medtronic), obtenint qualsevol informació
que puga ser rellevant per a tindre en compte a l'hora d'actuar en les presents i futures
intervencions, i evidenciar si existeix variació entre els diferents tipus d'estimulació (tònica,
burst, altes freqüències…) o referent a la programació entre pols. Per a això, els pacients han
sigut identificats des del registre d'activitat quirúrgica de la Unitat del Dolor de l'Hospital Clínic
Universitari de València, amb qui s'ha desenvolupat el present Treball Fi de Màster, en un
període de 4 anys comprés de l'1 de gener de 2018 fins a l'1 de gener del 2022, requerint de
l'ús dels historials clínics de cada pacient per part de l'hospital i dels informes registrats
periòdicament per cada casa comercial. Es disposa del preceptiu informe favorable del Comité
Ètic de la institució per a poder dur a terme el present Treball Fi de Màster. Així doncs, s'ha
realitzat una anàlisi de dades minuciós, duent a terme diferents estudis estadístics i
quantificant l'evolució i eficàcia de la teràpia mitjançant l'ús de l'Escala Verbal Numèrica o
també anomenada Numerical Rating Scale (NRS) per les seues sigles en anglés, que ajude a
obtindre una sèrie d'evidències clíniques concloents.
[-]
[EN] The realization of this project is based on a retrospective clinical study based on the temporal
evolution and effectiveness of stimulation therapy using spinal cord neurostimulators in
patients with chronic pain. ...[+]
[EN] The realization of this project is based on a retrospective clinical study based on the temporal
evolution and effectiveness of stimulation therapy using spinal cord neurostimulators in
patients with chronic pain. Despite its extensive clinical implementation, there is a lack of
knowledge about the impact of different components on the efficiency of stimulation.
Components such as the polarity of the electrodes or the amplitude and duration of the pulses
affect the nuisance threshold of the stimulation, a threshold that prevents the electric field
from increasing and, therefore, in many situations reaching the excitation of elementary fibers
to mitigate pain. impairing the effectiveness of therapy. In this way, one of the objectives set
for this project is based on studying how the different parameters of electrical stimulation
(amplitude, frequency and bandwidth) can influence as the therapy time elapses and the
patient gets used to the device, observing if there is or is not the possibility of a loss in the
efficacy of the neurostimulator and how this fact can influence the change of the parameters.
It has also been tried to evaluate the operation of the implanted devices belonging to different
commercial houses (Boston Scientific, Abbott, Nevro and Medtronic), obtaining any
information that may be relevant to consider when acting in the present and future
interventions, and show if there is variation between the different types of stimulation (tonic,
burst, high frequencies...) or in relation to the programming between poles. For this, the
patients have been identified from the registry of surgical activity of the Pain Unit of the
Hospital Clínic Universitari de València, with whom this Master's Thesis has been developed,
in a period of 4 years from January 1, 2018 until January 1, 2022, requiring the use of the
clinical records of each patient by the hospital and the reports periodically registered by each
commercial house. The mandatory favorable report of the Ethics Committee of the institution
is available to be able to carry out this Master's Thesis. Thus, a detailed data analysis has been
carried out, carrying out different statistical studies and quantifying the evolution and efficacy
of the therapy through the use of the Verbal Numerical Scale or Numerical Rating Scale (NRS),
which helps to obtain a series of conclusive clinical evidence.
[-]
|