Comparativa de modelos energéticos horarios frente a simplificados en la Ciudad de Valencia. Consideraciones sobre climas futuros

Abstract

[ES] En la Estrategia Mission 2030, la ciudad de Valencia participa en el programa de la UE “100 Climate-neutral Cities by 2030” como una de las 100 ciudades seleccionada climáticamente neutras en 2030. Entre otros, este objetivo supone reducir las emisiones de GEI un 40% para el año 2030 con relación a los niveles de 1990. En Europa el 25% de las emisiones de GEI estás relacionadas con la edificación. Por lo que evaluar el estado actual y efecto de medidas de mitigación es fundamental de cara a la consecución de los objetivos políticos establecidos. Bajo este contexto, las emisiones de CO2 en edificación en fase de uso están relacionadas con el consumo de energía de calefacción, refrigeración y agua caliente. Al pasar de escala edificio (procesos de certificación energética) a una escala mayor (barrio, distrito y ciudad) los modelos de simulación detallados suponen una carga de trabajo importante y de difícil acometida por lo que para estos estudios se emplean modelos simplificados basado en datos climáticos mensuales y no horarios. Además, se centran en la demanda de calefacción, dejando de lado la refrigeración. Dada la evolución de los efectos del Cambio Climático y el aumento de la temperatura ambiente parece adecuado estudiar la convergencia entre modelos considerando climas futuros y no únicamente los de los últimos años. Este trabajo pretende establecer el margen de error asumido en esta simplificación estudiando las tipologías edificatorias de la Ciudad de Valencia. La metodología de trabajo se centra en la simulación energética completa del edificio con datos horarios de clima actual y escenarios futuros. Los datos obtenidos se contrastan con las aproximaciones realizadas por el ERESEE (Estrategia a largo plazo para la rehabilitación energética en el sector de la edificación en España) el cual emplea modelos simplificados. Los resultados más relevantes demuestran desviaciones que son realmente significativas a nivel ciudad. Como conclusión, la tendencia de la demanda de refrigeración se perfila a aumentar levemente a medida que los edificios son más modernos y la demanda de calefacción se perfila a disminuir a medida que los edificios son más modernos dejando en evidencia el poco asilamiento en los edificios más antiguos.

[CA] En l'Estratègia Mission 2030, la ciutat de València participa en el programa de la UE “100 Climate-neutral Cities by 2030” com una de les 100 ciutats seleccionada climàticament neutres en 2030. Entre altres, este objectiu suposa reduir les emissions de GEI un 40% per a l'any 2030 en relació amb els nivells de 1990. A Europa el 25% de les emissions de GEI estàs relacionades amb l'edificació. Pel que avaluar l'estat actual i efecte de mesures de mitigació és fonamental de cara a la consecució dels objectius polítics establits. Sota este context, les emissions de CO₂ en edificació en fase d'ús estan relacionades amb el consum d'energia de calefacció, refrigeració i aigua calenta. En passar d'escala edifici (processos de certificació energètica) a una escala major (barri, districte i ciutat) els models de simulació detallats suposen una càrrega de treball important i de difícil escomesa pel que per a estos estudis s'empren models simplificats basat en dades climàtiques mensuals i no horaris. A més, se centren en la demanda de calefacció, deixant de costat la refrigeració. Donada l'evolució dels efectes del Canvi Climàtic i l'augment de la temperatura ambient sembla adequat estudiar la convergència entre models considerant climes futurs i no únicament els dels últims anys. Este treball pretén establir el marge d'error assumit en esta simplificació estudiant les tipologies edificatòries de la Ciutat de València. La metodologia de treball se centra en la simulació energètica completa de l'edifici amb dades horàries de clima actual i escenaris futurs. Les dades obtingudes es contrasten amb les aproximacions realitzades pel ERESEE (Estratègia a llarg termini per a la rehabilitació energètica en el sector de l'edificació a Espanya) el qual empra models simplificats. Els resultats més rellevants demostren desviacions que són realment significatives a nivell ciutat. Com a conclusió, la tendència de la demanda de refrigeració es perfila a augmentar lleument a mesura que els edificis són més moderns i la demanda de calefacció es perfila a disminuir a mesura que els edificis són més moderns deixant en evidència el poc asilamiento en els edificis més antics.

[EN] In the Mission 2030 Strategy, the city of Valencia participates in the EU program “100 Climate-neutral Cities by 2030” as one of the 100 cities selected to be climate neutral in 2030. Among others, this objective involves reducing GHG emissions by 40% by 2030 compared to 1990 levels. In Europe, 25% of GHG emissions are related to buildings. Therefore, evaluating the current status and effect of mitigation measures is essential to achieve the established political objectives. In this context, CO2 emissions in buildings in the use phase are related to the energy consumption of heating, cooling and hot water. When moving from the building scale (energy certification processes) to a larger scale (neighborhood, district and city), the detailed simulation models represent a significant workload and are difficult to undertake, which is why simplified models based on data are used for these studies. monthly and not hourly climatic conditions. Furthermore, they focus on heating demand, leaving aside cooling. Given the evolution of the effects of Climate Change and the increase in ambient temperature, it seems appropriate to study the convergence between models considering future climates and not only those of recent years. This work aims to establish the margin of error assumed in this simplification by studying the building typologies of the City of Valencia. The work methodology focuses on the complete energy simulation of the building with hourly data on current climate and future scenarios. The data obtained is contrasted with the approaches made by the ERESEE (Long-term strategy for energy rehabilitation in the building sector in Spain), which uses simplified models. The most relevant results demonstrate deviations that are truly significant at the city level. In conclusion, the trend in cooling demand is likely to increase slightly as buildings become more modern, and heating demand is likely to decrease as buildings become more modern, revealing the lack of insulation in the most modern buildings. ancient.