Resumen:
|
[ES] En el contexto revolucionario de la vanguardia moderna, la fotografía, que desde su nacimiento en el siglo XIX se consideraba una herramienta documental, se convirtió en un instrumento indispensable para la difusión ...[+]
[ES] En el contexto revolucionario de la vanguardia moderna, la fotografía, que desde su nacimiento en el siglo XIX se consideraba una herramienta documental, se convirtió en un instrumento indispensable para la difusión mediática de la arquitectura. En este escenario, el fotógrafo de arquitectura se posicionó como la figura del técnico y artista encargado de construir ese relato visual.
La fotografía documenta los valores espaciales, visuales y materiales de la arquitectura, pero también aporta sus propios principios estéticos. Esta mirada nunca será completamente neutra, pues al capturar el espacio y transferirlo a las dos dimensiones, la posición y el ángulo de la cámara definirán el espacio de una determinada manera. En consecuencia, la imagen del proyecto puede llegar a transformarse por completo y ser sometida a un discurso completamente independiente del propio edificio.
Las relaciones entre arquitectos y fotógrafos fueron determinantes en la recepción de la arquitectura moderna. La manipulación de los objetos captados por la cámara fotográfica, el encuadre, la composición, el detalle, tienen una incidencia decisiva en la percepción de las obras de arquitectura, por ello no es posible resumir la historia de la arquitectura del siglo XX sin referirse a los nombres de los fotógrafos de arquitectura.
[-]
[EN] In the revolutionary context of the modern avant-garde, photography, which since its birth in the 19th century was considered a documentary tool, turned into an indispensable instrument for the media dissemination of ...[+]
[EN] In the revolutionary context of the modern avant-garde, photography, which since its birth in the 19th century was considered a documentary tool, turned into an indispensable instrument for the media dissemination of architecture. In this scenario, the architectural photographer became the figure of the technician and artist in charge of constructing that visual story.
Photography documents the spatial, visual and material values of architecture, but it also provides its own aesthetic principles. This look will never be completely neutral, because by capturing space and transferring it to two dimensions, the position and angle of the camera will define the space in a certain way. Consequently, the image of the project can be completely transformed and subjected to a discourse completely independent of the building itself.
The relationships between architects and photographers were decisive in the reception of modern architecture. The manipulation of objects captured by the camera, the framing, the composition, the detail, have a decisive impact on the perception of works of architecture, which is why it is not possible to summarize the history of 20th century architecture without referring to the names of architectural photographers.
[-]
[CA] En el context revolucionari de
l’avantguarda moderna, la fotografia,
que des del seu naixement en el
segle XIX es considerava una eina
documental, es va convertir en un
instrument indispensable per a la ...[+]
[CA] En el context revolucionari de
l’avantguarda moderna, la fotografia,
que des del seu naixement en el
segle XIX es considerava una eina
documental, es va convertir en un
instrument indispensable per a la
difusió mediàtica de l’arquitectura.
En aquest escenari, el fotògraf
d’arquitectura esdevingué la figura
del tècnic i artista encarregat de
construir eixe relat visual.
La fotografia documenta els valors
espacials, visuals i materials de
l’arquitectura, però també aporta els
seus propis principis estètics. Aquesta
mirada mai serà completament
neutra, doncs en capturar l’espai i
transferir-lo a les dues dimensions,
la posició i l’angle de la càmera
definiran l’espai d’una determinada
manera. En conseqüència, la imatge
del projecte pot arribar a transformar
se per complet i ser sotmesa a un
discurs completament independent
del propi edifici.
Les relacions entre arquitectes i
fotògrafs van ser determinants en la
recepció de l’arquitectura moderna.
La manipulació dels objectes
captats per la càmera fotogràfica,
l’enquadrament, la composició,
el detall, tenen una incidència
decisiva en la percepció de les
obres d’arquitectura, per això no
és possible resumir la història de
l’arquitectura del segle XX sense
referir-se als noms dels fotògrafs
d’arquitectura
[-]
|