Resumen:
|
[ES] El objetivo del presente trabajo fue evaluar la posible utilización de la
espectroscopía de impedancia y de la potenciometría en la determinación de
la calidad higiénica del jamón curado. En ambos casos se utilizaron ...[+]
[ES] El objetivo del presente trabajo fue evaluar la posible utilización de la
espectroscopía de impedancia y de la potenciometría en la determinación de
la calidad higiénica del jamón curado. En ambos casos se utilizaron equipos
desarrollados por el Instituto de Química Molecular Aplicada de la
Universidad Politécnica de Valencia (IQMA, Valencia, España) y conectados
a un ordenador con un software que permitía ajustar las condiciones de
medida, monitorizar gráficamente la obtención del espectro y registrar los
valores obtenidos. En el caso de la espectroscopía de impedancia se
utilizaron tres electrodos diferentes en geometría y diseño: la aguja coaxial
(AC), el electrodo doble (ED) y la punta de flecha (PF). Para las medidas de
potenciometría se emplearon tres sensores: el cepillo, compuesto por
electrodos de diferentes materiales (Iridio, Rodio, Platino, Oro, Plata,
Cobalto, Cobre y Níquel) y dos más terminados en punta con un ángulo de
30° y 45°. Las mediciones se realizaron en medio liquido ó matriz líquida
(sobre el filtrado obtenido para la detección de cloruros) y en la matriz sólida
(directamente en la muestra de jamón). Los análisis discriminantes indicaron
una mejor capacidad de discriminación entre jamones en base a las medidas
de impedancia, la cual estuvo acorde con los valores obtenidos para los
parámetros fisicoquímicos y microbiológicos. Además, las medidas
realizadas directamente sobre las muestras sólidas permitieron una mejor
discriminación que las realizadas sobre el extracto acuoso, siendo el sensor
de elección el electrodo doble. Al correlacionar las medidas de impedancia y
potenciometría con los parámetros fisicoquímicos y microbiológicos, los
resultados obtenidos indican que ninguno de estos parámetros, por sí
mismo, es capaz de explicar las variaciones observadas en las medidas
realizadas con estas dos técnicas. No obstante, la cantidad de sal, el nivel
de actividad de agua y los recuentos totales (aerobios mesófilos) son los
parámetros que mejor correlación presentaron.
[-]
[EN] The aim of this study was to determine the ability of the impedance and
potentiometric techniques to determine the hygienic condition of dry cured
ham. In both cases equipments developed by the Instituto de ...[+]
[EN] The aim of this study was to determine the ability of the impedance and
potentiometric techniques to determine the hygienic condition of dry cured
ham. In both cases equipments developed by the Instituto de Química
Molecular Aplicada of the Universidad Politécnica de Valencia (IQMA,
Valencia, España) were used, plugged to a computer with a software which
allowed to fit the measurement conditions, monitoring graphically the
sprectrum obtained and register the measured results. In the impedance
spectroscopy, three different shape and design electrodes were employed:
Concentric Needle (AC), Double Electrode (ED) and Arrowhead (PF). In the
potentiometric measures three sensors were used: the brush, composed by
electrodes from different materials: Iridium, Rhodium, Platinum, Gold, Silver,
Cobalt, Copper and Nickel; and two more pointed end with an angle of 30°
and 45°. The measurements were made in liquid medium (with the filtrate
obtained in the detection of chlorides) and in solid medium (directly in the
ham sample). The discriminant analysis showed a better capacity of
discrimination between hams in case of the impedance measurements,
which matched with results obtained with the physicochemical and
microbiological analysis. In addition, the measures made directly over the
solid samples allowed a better discrimination than those made in liquid
extract, being the ED the best election. When impedance and potentiometric
measures where correlated with physicochemical and microbiological
parameters, the results showed that any of these parameters, by themselves,
were able to explain the observed variations in the measurements made with
these two techniques. However, the amount of salt, water activity level and
total recounts (aerobic mesophiles) are the parameters that showed a better
correlation.
[-]
[CA] L'objectiu del present treball va ser avaluar la possible utilització de
l'espectroscòpia d'impedància i de la potenciometría en la determinació de la
qualitat higiènica del pernil curat. En ambdós casos es van ...[+]
[CA] L'objectiu del present treball va ser avaluar la possible utilització de
l'espectroscòpia d'impedància i de la potenciometría en la determinació de la
qualitat higiènica del pernil curat. En ambdós casos es van utilitzar equips
desenrotllats per l'Institut de Química Molecular Aplicada de la Universitat
Politècnica de València (IQMA, València, España) i connectats a un
ordinador amb un programari que permetia ajustar les condicions de mesura,
monitoritzar gràficament l'obtenció de l'espectre i registrar els valors
obtinguts. En el cas de l'espectroscòpia d'impedància es van utilitzar tres
elèctrodes diferents en geometria i disseny: l'agulla coaxial (AC), l'elèctrode
doble (ED) i la punta de fletxa (PF). Per a les mesures de potenciometría es
van emprar tres sensors: el raspall, compost per elèctrodes de diversos
materials (Iridio, Rodi, Platí, Or, Plata, Cobalt, Coure i Níquel) i dos més
acabats en punta amb un angle de 30° i 45°. Els mesuraments es van realitzar al mig liquide o matriu líquida (sobre el filtrat obtingut per a la
detecció de cloruros) i en la matriu sòlida (directamente en la mostra de
jamón). Les anàlisis discriminants van indicar una millor capacitat de
discriminació entre pernils basant-se en les mesures d'impedància, la qual
va estar d'acord amb els valors obtinguts per als paràmetres fisicoquímics i
microbiològics. A més, les mesures realitzades directament sobre les
mostres sòlides van permetre una millor discriminació que les realitzades
sobre l'extracte aquós, sent el sensor d'elecció l'elèctrode doble. Al
correlacionar les mesures d'impedància i potenciometría amb els paràmetres
fisicoquímics i microbiològics, els resultats obtinguts indiquen que cap
d'estos paràmetres, per si mateix, és capaç d'explicar les variacions
observades en les mesures realitzades amb estes dos tècniques. No obstant
això, la quantitat de sal, el nivell d'activitat d'aigua i els recomptes totals
(aerobios mesófilos) són els paràmetres que millor correlació van presentar.
[-]
|