Resumen:
|
[ES] El objetivo de este trabajo fue evaluar dos métodos de análisis, uno
basado en la aplicación de lengua voltamétrica y otro en sensores
cromogénicos, en la determinación de la vida útil de dorada fresca
almacenada ...[+]
[ES] El objetivo de este trabajo fue evaluar dos métodos de análisis, uno
basado en la aplicación de lengua voltamétrica y otro en sensores
cromogénicos, en la determinación de la vida útil de dorada fresca
almacenada en refrigeración. Para ello, se llevaron a cabo periódicamente
análisis físico-químicos, microbiológicos y medidas con las lenguas
electrónicas sobre las muestras de pescado. De forma paralela se tomaron
fotografías de los reactivos colorimétricos. El pH, la pérdida por goteo, los
metabolitos de descomposición del ATP, el valor K1 y los recuentos
microbianos, mostraron valores típicos del pescado fresco desde el día 0 al
día 4 de análisis; sin embargo, a día 7 de almacenamiento los niveles de
estos parámetros correspondían a pescado deteriorado. La lengua
voltamétrica no fue una herramienta útil en la determinación del grado de
frescura de dorada almacenada en refrigeración, ya que no consiguió
discriminar entre los distintos tiempos de almacenamiento. Sin embargo, el
PCA llevado a cabo con los datos obtenidos en las medidas de color clasificó
las muestras en distintos grupos; los días 0 y 2 aparecían en un único grupo,
estando los datos del día 4 próximos a dicho grupo. Las muestras de los
otros tres días (7, 9 y 11) se separaban en tres grupos distintos, siendo la
distancia mayor a medida que aumentaba el tiempo de almacenamiento.
Estos resultados coinciden con los obtenidos en los análisis físico-químicos y
microbiológicos, que mostraron una clara pérdida de la frescura a partir del
día 4 de almacenamiento. En los análisis PLS llevados a cabo, se obtuvieron
modelos de predicción robustos para mesófilos y enterobacterias, lo cual
confirma el potencial de la matriz colorimétrica para evaluar el deterioro de la dorada.
[-]
[EN] The aim of this work was to evaluate two analyses methods, one of them
based on the use of voltammetric tongue and the other one on cromogenic
sensors, on the self-life assessment of sea bream in cold storage. For ...[+]
[EN] The aim of this work was to evaluate two analyses methods, one of them
based on the use of voltammetric tongue and the other one on cromogenic
sensors, on the self-life assessment of sea bream in cold storage. For this
purpose, physico-chemical and microbial analyses, as well as measurements
with the voltammetric tongue were carried out on fish samples periodically. In
parallel, photographs of the dyes were taken. The pH, drip loss, ATP-related
compounds, K1-value and microbial counts, showed values typical of fresh
fish, from day 0 to 4; however, the levels of these parameters at day 7 of
storage corresponded to spoiled fish. The voltammetric tongue was not a
useful tool to evaluate the freshness degree of sea bream in cold storage,
since it could not distinguish between the different storage times. However,
the PCA performed with data obtained with the colour measurements
classified samples in different groups; days 0 and 2 were included in one
unique group, data from day 4 being close to this group. Samples of the other
three days (7, 9 and 11) were separated into three different groups, the
distance being increased with increasing storage time. These results agree
with those obtained in the physico-chemical and microbiological analyses,
which showed a clear loss of freshness from day 4 of storage. In the PLS
analyses performed, robust predictive models were obtained for mesophilic
and Enterobacteriaceae, which confirms the potential of the colorimetric array
in the evaluation of sea bream spoilage.
[-]
[CA] L'objectiu d'aquest treball va ser avaluar dos mètodes de treball, u d'ells
basat en l'aplicació de la llengua voltamètrica i, l'altre en sensors
cromogènics, en la determinació de la vida útil de daurada ...[+]
[CA] L'objectiu d'aquest treball va ser avaluar dos mètodes de treball, u d'ells
basat en l'aplicació de la llengua voltamètrica i, l'altre en sensors
cromogènics, en la determinació de la vida útil de daurada fresca
emmagatzemada en refrigeració. Per a això, es van dur a terme
periòdicament anàlisis fisicoquímics, microbiològics i mesures amb la llengua
electrònica sobre les mostres de peix. De forma paral·lela es van prendre
fotografies dels reactius colorimètrics. El pH, la pèrdua per goteig, metabolits
de descomposició de l'ATP, el valor K1, i els recomptes microbians, van
mostrar valors típics del peix fresc des del dia 0 al dia 4 d'anàlisis; no obstant
això, a dia 7 d'emmagatzemament els nivells d'aquests paràmetres
corresponien a peix deteriorat. La llengua voltamètrica no va ser una
ferramenta útil en la determinació del grau de frescor de la daurada emmagatzemada en refrigeració, ja que no va ser capaç de discriminar entre
els distints temps d'emmagatzemament. No obstant això, el PCA dut a terme
amb les dades que es van obtenir de les mesures de color classificà les
mostres en diferents grups; els dies 0 i 2 apareixen en un únic grup, estant
les dades del dia 4 pròximes a aquest. Les mostres dels altres tres dies (7, 9
i 11) es separen en tres grups diferents, sent major la distancia a mesura
que augmenta el temps d'emmagatzemament. Aquests resultats
coincideixen amb els que es van obtindre en els anàlisis fisicoquímics i
microbiològics, que van mostrar una clara pèrdua de la frescor a partir del
dia 4 d'emmagatzemament. En els anàlisis PLS duts a terme, es van obtenir
models de predicció robusts per a mesòfils i enterobacteries, la qual cosa
confirma el potencial de la matriu colorimètrica per avaluar el deteriori de
daurada .
[-]
|