Efecto de las gonadotropinas recombinantes humanas rhFSH y rhLH sobre el desarrollo embrionario en conejo

Abstract

[ES] La obtención de un gran número de óvulos y embriones es interesante tanto en la práctica clínica como en la producción animal, pues reduce costes y facilita la mejora y el desarrollo de herramientas reproductivas y genéticas. Sin embargo, los procedimientos de superovulación presentan una serie de limitaciones que han impulsado los estudios sobre foliculogénesis y ovogénesis y el desarrollo de nuevos productos y modos de administración. En este sentido, los resultados obtenidos sobre el uso de pequeñas dosis de la hormona luteinizante (LH) en los tratamientos de superovulación con la hormona folículo-estimulante (FSH) son contradictorios, por lo que su efecto sigue sin esclarecerse de forma definitiva. El objetivo de este trabajo es evaluar el efecto de las gonadotropinas recombinantes humanas rhFSH y rhLH, sobre la estimulación ovárica, usando el conejo como modelo animal, y determinar el impacto sobre la calidad de los embriones, empleando como indicadores el desarrollo in vitro hasta blastocisto y la expresión de los genes octamer-binging transcription factor (OCT4), NANOG homeobox (NANOG) y sex determining región Y-box 2 (SOX2). Tanto los tratamientos que emplean rhFSH, como aquellos que utilizan rhFSH combinada con un 10% de rhLH, inducían una respuesta superovulatoria, siendo 37’50 IU de rhFSH suplementada con 3’75 IU de rhLH la combinación que produjo una mayor respuesta ovulatoria. La utilización de bajas concentraciones de rhFSH con 10% de rhLH (18’75 IU de rhFSH y 1’87 IU de rhLH) provocaba una disminución significativa de la tasa de fecundación que no se observó para concentraciones elevadas (37’50 IU de rhFSH + 10% de rhLH). Asimismo, la calidad de los embriones no fue afectada en términos de capacidad de desarrollo in vitro desde el estadio de 8-16 células hasta blastocisto ni de expresión embrionaria de los genes OCT4, NANOG y SOX2.

[EN] Obtaining a large amount of oocytes and embryos is relevant for clinical practice and animal production, in order to reduce costs and easily improve and develop reproductive and genetic tools. However, superovulation protocols have several limitations, leading researchers to further explore the areas of folliculogenesis and oogenesis, and the development of new products and methods of administration. In this respect, the current results about the use of small doses of the luteinizing hormone (LH) in superovulation treatments with follicle-stimulating hormone (FSH) are contradictory and its effect is still unknown. This study aimed to evaluate the effect of recombinant human gonadotropins, rhFSH and rhLH, upon ovarian stimulation, using rabbit does as an animal model, and to determinate their impact on embryo quality, marked by the ability to develop to the blastocyst stage in vitro and the gene expression of the following genes: octamer-binging transcription factor (OCT4), NANOG homeobox (NANOG) and sex determining región Y-box 2 (SOX2). The results indicated that superovulation treatment with rhFSH alone or in combination with 10% rhLH induced a superovulatory response in doe rabbits; the combination of 37.50 IU of rhFSH supplemented with 3.75 IU of rhLH produced the highest ovarian response. Low concentration of rhFSH with 10% rhLH (18.75 IU of rhFSH and 1.87 IU rhLH) produced a significant decrease of the fecundation rate that is not observed for high concentrations (37.50 IU of rhFSH + 10% rhLH). Moreover, embryo quality is not affected in terms of their ability to develop in vitro from 8-16 cells to blastocyst stage and neither affects embryonic gene expression of the genes OCT4, NANOG and SOX2.

[CA] L’obtenció d’un gran nombre d’òvuls i embrions és interesant tant en la pràctica clínica com en la producció animal, doncs redueix costos i facilita la millora i el desenvolupament de ferramentes reproductives i genètiques. No obstant, els procediments de superovulació presenten una sèrie de limitacions que han impulsat els estudis sobre foliculogènesi i ovogènesi i el desenvolupament de nous productes i mètodes d’administració. En aquest sentit, els resultats obtinguts sobre l’ús de xicotetes dosi de l’hormona luteïnitzant (LH) en els tractaments de superovulació amb l’hormona fol·licle-estimulant (FSH) són contradictoris, per la qual cosa el seu efecte segueix sense esclarir-se de forma definitiva. L’objectiu d’aquest treball és avaluar l’efecte de les gonadotropines recombinats humanes rhFSH i rhLH, sobre l’estimulació ovàrica, utilitzant el conill com a model animal, i determinar l’impacte sobre la qualitat dels embrions, emprant com a indicadors el desenvolupament in vitro fins blastòcit i l’expressió dels gens octamer-binging transcription factor (OCT4), NANOG homeobox (NANOG) i sex determining region Y-box 2 (SOX2). Tant els tractaments que empraren rhFSH, com aquells que utilitzen rhFSH combinada amb un 10% de rhLH, induïen una resposta superovulatoria, essent 37’50 IU de rhFSH suplementada amb 3’75 IU de rhLH la combinació que produeix una major resposta ovulatoria. La utilització de baixes concentracions de rhFSH amb 10% de rhLH (18’75 IU de rhFSH i 1’87 IU de rhLH) provocava una disminució significativa de la taxa de fecundació que no es va observar per a concentracions elevades (37’50 IU de rhFSH + 10% de rhLH). Així mateix, la qualitat dels embrions no va ser afectada en termes de capacitat de desenvolupament in vitro des de l’estadi de 8-16 cèl·lules fins blastòcit ni d’expressió embrionària dels gens OCT4, NANOG i SOX2.