Valoració de la gestió de recursos culturals a la ciutat de València per a ús turístic: la Llotja, la Catedral i el Museu de Belles Arts

Abstract

El turisme és una activitat que permet dotar de funcions a recursos patrimonials que estan en risc de deteriorament a causa del desús i abandonament, i també permet la rehabilitació dels cascos històrics. El turisme es converteix en un bon instrument per a la recuperació i el manteniment del patrimoni artístic i cultural perquè al donar-li funcions productives fa rentable la seua conservació. A més a més, l’atracció de visitants a una destinació pel seu patrimoni cultural, provoca al mateix temps la revitalització de nombrosos espais i de sectors com ara el de l’hostaleria, la restauració, els transports, la construcció i el comerç. Encara això, l’ús del patrimoni com a recurs turístic no està llevat de polèmica ni de dificultats. És innegable el risc que suposa per a la conservació del patrimoni el seu consum turístic descontrolat i massiu. Es tracta en definitiva de tres models amb diferents titularitats i amb diferents òrgans gestors, que en un principi ens fan pensar en les similituds o les discrepàncies que hi trobarem en la seua forma de gestionar, i com aquest fet ens donarà una visió més realista del que a la fi significa gestionar un recurs cultural.