Efectividad de Candida sake incorporada a recubrimientos biodegradables en el control de Botrytis cinerea en uva

Abstract

[ES] La utilización masiva, continuada y en algunos casos poco controlada de los fungicidas de síntesis ha generado una serie de problemas graves como son la aparición de cepas fúngicas resistentes a estos productos químicos y, el incremento de residuos en los vegetales con el consiguiente incremento del riesgo para la salud humana y el medio ambiente en frutas y hortalizas. La podredumbre por Botrytis cinerea es una de las causas más importantes de deterioro y pérdidas pre y postcosecha en uvas. El uso de agentes de biocontrol como la levadura Candida sake, se ha mostrado como una de las alternativas de mayor interés al uso de los químicos de síntesis. En este trabajo se va a analizar el efecto de diferentes compuestos formaadores de recubrimiento a los que se incorpora el agente de biocontrol. Para ello se aplicaran las formulaciones a base del agente de biocontrol a uva y se evaluará la dinámica poblacional y la efectividad en el control de la podredumbre.

[CA] Es va estudiar la millora de l'efectivitat de l'agent de biocontrol (ABC) Candida sake front a Botrytis cinerea en raïm mitjançant la seva aplicació amb recobriments comestibles (RC) obtinguts amb diferents proporció de sòlids formadors de RC respecte a l'ABC. Les dispersions formadores de RC es van preparar amb dos biopolímers: midó de creïlla pregelatinitzat (AM) i caseïnat sòdic (NaC). Es van utilitzar dos tipus de controls, unes mostres tractades amb aigua i altres amb C. sake dispersa en una solució aquosa (CS). Les concentracions en sòlids d'aquestes dispersions van ser 2.50, 3.75 i 5.00 mg de sòlids formadors de RC mL-1 (p/v), respecte a una concentració fixa d'antagonista de 5×107 UFC mL-1. Cada dispersió amb l'ABC es va aplicar per pulverització sobre el raïm i després del seu assecat es va caracteritzar la dinàmica poblacional a les 24 h i 7 dies d'emmagatzematge controlat a 20ºC y 85%HR. En una altra sèrie de mostres, es va estudiar l'eficàcia d'aquests tractaments (ABC amb RC) en el control de B. cinerea. Per a això, després de l'assecatge dels RC, es va aplicar una suspensió de B. cinerea amb 104 espores mL-1. Les mostres es van incubar en mateixes condicions de temperatura i humitat durant 7 i 9 dies, i es va dur a terme un examen visual de la superfície del fruit afectada per determinar la incidència i severitat de la infecció. Els resultats es van expressar com a reducció de la incidència i de la severitat, prenent com a referència les mostres control tractades amb aigua. L'aplicació de l'ABC juntament amb els RC va aconseguir millorar l’adherència C. sake sobre la superfície vegetal a les 24 h d'emmagatzematge. En quant a l'efectivitat en el control de la incidència de B. cinerea, els tractaments van millorar en general els resultats obtinguts amb CS, i de forma molt significativa en el cas d'utilitzar AM com polímer formador de RC. En aquest sentit, les observacions microestructurals van mostrar una major integració dels agregats de l'antagonista en el si de la matriu amilàcia en comparació amb la proteica.

[EN] The effectiveness improvement of Candida sake as biocontrol agent (BCA) against Botrytis cinerea on grapes was studied by applying edible coatings (EC) obtained with different proportions of coating forming solids versus the BCA. Coating forming dispersions were prepared with two biopolymers: pregelatinized potato starch (AM) and sodium caseinate (NaC). Two types of controls, samples treated with water and other with C. sake dispersed in an aqueous solution (CS), were used. The solids concentrations of these dispersions were 2.50, 3.75 and 5.00 mg of coating forming solids ×mL-1 (w/v), respect to a fixed concentration of antagonist of 5×107 CFU mL-1. Each dispersion with BCA was sprayed on grapes and after drying, population dynamics at 24 h and 7 days of controlled storage were determined at 20ºC and 85%HR. In another serie of samples, the efficacy of these treatments (EC with BCA) to control B. cinerea was studied. To that end, when EC were dried, a B. cinerea suspension of 104 conidia mL-1 was applied. Then, the samples were incubated under the same conditions of temperature and relative humidity for 7 and 9 days, and a visual examination of the affected fruit surface was conducted to determine the incidence and severity of the infection. Results were expressed as reduction of the incidence and severity, referred to control samples treated with water. The 3 application of BCA with EC achieved an improvement the adherence of C. sake on grapes surface after 24 h of storage. With regards to he effectiveness to control the incidence of B. cinerea, the treatments generally improved the results obtained with CS, and most significantly in the case of using AM as coating forming polymer. In this sense, the microstructural observations showed greater integration of antagonist aggregates within the starchy matrix compared to protein matrix.