Estudio del nivel de ploidía de Centaurea aspera subsp. gentilii (Braun-Blanq. & Maire) Dobignard a lo largo de su área de distribución marroquí. Correlación con la localización geográfica y las características del hábitat

Abstract

[ES] El presente trabajo se centra en el estudio del nivel de ploidía del taxón Centaurea aspera subsp. gentilii en la costa atlántica marroquí. Este taxón se considera a priori un autoetraploide (AAAA) del diploide C. aspera sensu lato (AA) ya que expresa exactamente el mismo fenotipo, cambiando solo su dotación cromosómica y área fitogeográfica. En un estudio previo en el que se muestrearon 81 individuos en poblaciones marroquíes: ZA (Zaouiat el Kourati), CG (Cape Ghir), TM (Tamri), TK (Takat), WM (Oued Massa) y SM (Sous Massa) aparecieron pequeños porcentajes de 2x y 3x entre los tetraploides (4x). Tras estos resultados se planificó un estudio exclusivamente citométrico de las poblaciones marroquíes y su posible correlación del nivel de ploidía con las características de los hábitats. Así pues, en el presente trabajo se analiza por citometría de flujo 375 muestras tomadas y georreferenciadas al suroeste de la costa atlántica marroquí en las poblaciones de ZA, TM, TK, SM y una nueva población prospectada al norte de ZA, CB (Cap Beddouza). Además, se comprueba la posible correlación de los distintos citotipos con el gradiente latitudinal Norte-Sur y con la caracterización ecológica de sus hábitats. Las características de los hábitats de las poblaciones muestreadas se evaluaron mediante la identificación de especies acompañantes, evaluación de distintos parámetros poblacionales (índice de abundancia de Braun-Blanquet y tipo de distribución geográfica), descripción de la parcela y el paisaje, orografía, grado de antropización (turismo, presión ganadera y actividad agrícola). Los análisis de las 375 muestras se realizaron consecutivamente en el tiempo y durante un periodo corto, lo que permitió una puesta a punto metodológica común, pudiéndose comparar los resultados entre individuos. Se realizaron repeticiones de aquellos análisis dudosos, llegándose a realizar en algunos casos hasta 3 análisis por muestra para confirmar los resultados. Tras los análisis de citometría todos los individuos muestrados resultaron tetraploides (4x). Estos resultados rechazan la hipótesis inicial sobre la existencia de citotipos 2x, híbridos 3x u otros niveles de ploidía (5x, 6x). Todo indica la existencia de una posible distribución alopátrica de la especie C. aspera entre los citotipos diploide (2x) de la Península Ibérica y tetraploide (4x) de la costa oeste de África con una discontinuidad en el Estrecho de Gibraltar. Los resultados de caracterización ecológica dejaron ver que no existe correlación de los distintos citotipos con el gradiente latitudinal Norte-Sur, ni con características determinadas de los hábitats.

[EN] This paper focuses on the study of ploidy level of the taxon Centaurea aspera subsp. gentilii in the Moroccan Atlantic coast. This taxon is considered a priori an autotetraploid (AAAA) of the diploid C. aspera sensu lato (AA) because it expresses exactly the same phenotype, changing only its chromosomes and phytogeography area. In a previous study in which 81 individuals were sampled in Moroccan populations: ZA (Zaouiat el Kourati), CG (Cape Ghir), TM (Tamri), TK (Takat), WM (Oued Massa) and SM (Sous Massa), small percentages of 2x and 3x appeared amongst (4x) tetraploids. After these results we planned an exclusively cytometric study of the Moroccan populations and the possible correlation of ploidy level with the characteristics of habitats. Thus, in the present study we analysed 375 samples by flow cytometry. The samples were taken and georeferenced in the southwest of the Moroccan Atlantic coast in populations of ZA, TM, TK, SM and a new prospected to the north of ZA, CB (Cap Beddouza) population. Furthermore, we checked the possible correlation of cytotypes with the different latitudinal North-South gradient and ecological characterization of their habitats. The habitats’ characteristics of the sampled populations were evaluated by identifying accompanying species, evaluation of various population parameters (abundance index of Braun-Blanquet and type of geographical distribution), plot and landscape description, orography, rates of anthropization (tourism, livestock and agricultural activity pressure). The analyses of 375 samples were carried out consecutively and for a short period, which allowed making a methodological common fine tuning. The doubtful analyses were repeated and in some cases they were repeated up to 3 times to confirm the results. After cytometric analyses all individuals sampled have resulted tetraploid (4x). Therefore, these results reject the initial hypothesis of the existence of 2x cytotypes, 3x hybrids and other ploidy levels (5x, 6x). Everything indicates the existence of a possible allopatric distribution of C. aspera specie between cytotypes, the diploid (2x) of the Iberian Peninsula and tetraploid (4x) on the West coast of Africa with a discontinuity in the Strait of Gibraltar. Ecological characterization results suggest that there is no correlation between different cytotypes and the North-South latitudinal gradient or certain characteristics of the habitat.

[CA] El present treball se centra en l'estudi del nivell de ploidia del tàxon Centàurea aspera subsp. gentilii en la costa atlàntica marroquina. Este tàxon es considera a priori un autoetraploide (AAAA) del diploide C. aspera sensu lato (AA) ja que expressa exactament el mateix fenotip, canviant només la seua dotació cromosòmica i àrea fitogeogràfica. En un estudi previ en què es mostrejaren 81 individus en poblacions marroquines: ZA (Zaouiat el Kourati), CG (Cape Ghir), TM (Tamri), TK (Takat), WM (Oued Massa) i SM (Sous Massa) van aparèixer xicotets percentatges de 2x i 3x entre els tetraploides (4x). Després d'estos resultats es va planificar un estudi exclusivament citomètric de les poblacions marroquines i la seua possible correlació del nivell de ploidia amb les característiques dels hàbitats. Així doncs, en el present treball s'analitzen per citometria de flux 375 mostres preses i georreferenciades al sud-oest de la costa atlàntica marroquina en les poblacions de ZA, TM, TK, SM i una nova població prospectada al nord de ZA, CB (Cap Beddouza). A més, comprovar la possible correlació dels distints citotips amb el gradient longitudinal Nord-Sud i amb la caracterització ecològica dels seus hàbitats. Les característiques dels hàbitats de les poblacions mostrejades es van avaluar per mitjà de la identificació d'espècies acompanyants, avaluació de distints paràmetres poblacionals (índex d'abundància de Braun-Blanquet i tipus de distribució geogràfica), descripció de la parcel·la i el paisatge, orografia, grau d'antropització (turisme, pressió ramadera i activitat agrícola). Les anàlisis de les 375 mostres es van realitzar consecutivament en el temps i durant un període curt, la qual cosa va permetre una posada al punt metodològica comú, podent-se comparar els resultats entre individus. Es van realitzar repeticions d'aquelles anàlisis dubtoses, arribant-se a realitzar en alguns casos fins a 3 anàlisis per mostra per a confirmar els resultats. Després de les anàlisis de citometria tots els individus mostrejats han resultat tetraploides (4x), per tant, aquests resultats rebutgen la hipòtesi inicial sobre l'existència de citotips 2x, híbrids 3x o altres nivells de ploidia (5x, 6x). Tot indica l'existència d'una possible distribució al·lopàtrica de l'espècie C. aspera entre els citotips diploide (2x) de la Península Ibèrica i tetraploide (4x) de la costa oest d’Àfrica amb una discontinuïtat en l'Estret de Gibraltar. Els resultats de caracterització ecològica van deixar veure que no hi ha correlació dels distints citotips amb el gradient longitudinal Nord-Sud, ni amb característiques determinades dels hàbitats.