Resumen:
|
[ES] El presente trabajo se centra en el estudio del nivel de ploidía del taxón
Centaurea aspera subsp. gentilii en la costa atlántica marroquí. Este taxón se
considera a priori un autoetraploide (AAAA) del diploide C. ...[+]
[ES] El presente trabajo se centra en el estudio del nivel de ploidía del taxón
Centaurea aspera subsp. gentilii en la costa atlántica marroquí. Este taxón se
considera a priori un autoetraploide (AAAA) del diploide C. aspera sensu lato (AA)
ya que expresa exactamente el mismo fenotipo, cambiando solo su dotación
cromosómica y área fitogeográfica. En un estudio previo en el que se muestrearon
81 individuos en poblaciones marroquíes: ZA (Zaouiat el Kourati), CG (Cape Ghir),
TM (Tamri), TK (Takat), WM (Oued Massa) y SM (Sous Massa) aparecieron
pequeños porcentajes de 2x y 3x entre los tetraploides (4x). Tras estos resultados
se planificó un estudio exclusivamente citométrico de las poblaciones marroquíes y
su posible correlación del nivel de ploidía con las características de los hábitats. Así
pues, en el presente trabajo se analiza por citometría de flujo 375 muestras tomadas
y georreferenciadas al suroeste de la costa atlántica marroquí en las poblaciones de
ZA, TM, TK, SM y una nueva población prospectada al norte de ZA, CB (Cap
Beddouza). Además, se comprueba la posible correlación de los distintos citotipos
con el gradiente latitudinal Norte-Sur y con la caracterización ecológica de sus
hábitats. Las características de los hábitats de las poblaciones muestreadas se
evaluaron mediante la identificación de especies acompañantes, evaluación de
distintos parámetros poblacionales (índice de abundancia de Braun-Blanquet y tipo
de distribución geográfica), descripción de la parcela y el paisaje, orografía, grado
de antropización (turismo, presión ganadera y actividad agrícola).
Los análisis de las 375 muestras se realizaron consecutivamente en el
tiempo y durante un periodo corto, lo que permitió una puesta a punto metodológica
común, pudiéndose comparar los resultados entre individuos. Se realizaron
repeticiones de aquellos análisis dudosos, llegándose a realizar en algunos casos
hasta 3 análisis por muestra para confirmar los resultados. Tras los análisis de
citometría todos los individuos muestrados resultaron tetraploides (4x). Estos
resultados rechazan la hipótesis inicial sobre la existencia de citotipos 2x, híbridos
3x u otros niveles de ploidía (5x, 6x). Todo indica la existencia de una posible
distribución alopátrica de la especie C. aspera entre los citotipos diploide (2x) de la
Península Ibérica y tetraploide (4x) de la costa oeste de África con una
discontinuidad en el Estrecho de Gibraltar. Los resultados de caracterización
ecológica dejaron ver que no existe correlación de los distintos citotipos con el
gradiente latitudinal Norte-Sur, ni con características determinadas de los hábitats.
[-]
[EN] This paper focuses on the study of ploidy level of the taxon Centaurea aspera
subsp. gentilii in the Moroccan Atlantic coast. This taxon is considered a priori an
autotetraploid (AAAA) of the diploid C. aspera sensu ...[+]
[EN] This paper focuses on the study of ploidy level of the taxon Centaurea aspera
subsp. gentilii in the Moroccan Atlantic coast. This taxon is considered a priori an
autotetraploid (AAAA) of the diploid C. aspera sensu lato (AA) because it expresses
exactly the same phenotype, changing only its chromosomes and phytogeography
area. In a previous study in which 81 individuals were sampled in Moroccan
populations: ZA (Zaouiat el Kourati), CG (Cape Ghir), TM (Tamri), TK (Takat), WM
(Oued Massa) and SM (Sous Massa), small percentages of 2x and 3x appeared
amongst (4x) tetraploids. After these results we planned an exclusively cytometric
study of the Moroccan populations and the possible correlation of ploidy level with
the characteristics of habitats. Thus, in the present study we analysed 375 samples
by flow cytometry. The samples were taken and georeferenced in the southwest of
the Moroccan Atlantic coast in populations of ZA, TM, TK, SM and a new prospected
to the north of ZA, CB (Cap Beddouza) population. Furthermore, we checked the
possible correlation of cytotypes with the different latitudinal North-South gradient
and ecological characterization of their habitats. The habitats’ characteristics of the
sampled populations were evaluated by identifying accompanying species,
evaluation of various population parameters (abundance index of Braun-Blanquet
and type of geographical distribution), plot and landscape description, orography,
rates of anthropization (tourism, livestock and agricultural activity pressure).
The analyses of 375 samples were carried out consecutively and for a short
period, which allowed making a methodological common fine tuning. The doubtful
analyses were repeated and in some cases they were repeated up to 3 times to
confirm the results. After cytometric analyses all individuals sampled have resulted
tetraploid (4x). Therefore, these results reject the initial hypothesis of the existence
of 2x cytotypes, 3x hybrids and other ploidy levels (5x, 6x). Everything indicates the
existence of a possible allopatric distribution of C. aspera specie between cytotypes,
the diploid (2x) of the Iberian Peninsula and tetraploid (4x) on the West coast of Africa
with a discontinuity in the Strait of Gibraltar. Ecological characterization results
suggest that there is no correlation between different cytotypes and the North-South
latitudinal gradient or certain characteristics of the habitat.
[-]
[CA] El present treball se centra en l'estudi del nivell de ploidia del tàxon Centàurea
aspera subsp. gentilii en la costa atlàntica marroquina. Este tàxon es considera a
priori un autoetraploide (AAAA) del diploide C. ...[+]
[CA] El present treball se centra en l'estudi del nivell de ploidia del tàxon Centàurea
aspera subsp. gentilii en la costa atlàntica marroquina. Este tàxon es considera a
priori un autoetraploide (AAAA) del diploide C. aspera sensu lato (AA) ja que
expressa exactament el mateix fenotip, canviant només la seua dotació
cromosòmica i àrea fitogeogràfica. En un estudi previ en què es mostrejaren 81
individus en poblacions marroquines: ZA (Zaouiat el Kourati), CG (Cape Ghir), TM
(Tamri), TK (Takat), WM (Oued Massa) i SM (Sous Massa) van aparèixer xicotets
percentatges de 2x i 3x entre els tetraploides (4x). Després d'estos resultats es va
planificar un estudi exclusivament citomètric de les poblacions marroquines i la seua
possible correlació del nivell de ploidia amb les característiques dels hàbitats. Així
doncs, en el present treball s'analitzen per citometria de flux 375 mostres preses i
georreferenciades al sud-oest de la costa atlàntica marroquina en les poblacions de
ZA, TM, TK, SM i una nova població prospectada al nord de ZA, CB (Cap Beddouza).
A més, comprovar la possible correlació dels distints citotips amb el gradient
longitudinal Nord-Sud i amb la caracterització ecològica dels seus hàbitats. Les
característiques dels hàbitats de les poblacions mostrejades es van avaluar per mitjà
de la identificació d'espècies acompanyants, avaluació de distints paràmetres
poblacionals (índex d'abundància de Braun-Blanquet i tipus de distribució
geogràfica), descripció de la parcel·la i el paisatge, orografia, grau d'antropització
(turisme, pressió ramadera i activitat agrícola).
Les anàlisis de les 375 mostres es van realitzar consecutivament en el temps
i durant un període curt, la qual cosa va permetre una posada al punt metodològica
comú, podent-se comparar els resultats entre individus. Es van realitzar repeticions
d'aquelles anàlisis dubtoses, arribant-se a realitzar en alguns casos fins a 3 anàlisis
per mostra per a confirmar els resultats. Després de les anàlisis de citometria tots
els individus mostrejats han resultat tetraploides (4x), per tant, aquests resultats
rebutgen la hipòtesi inicial sobre l'existència de citotips 2x, híbrids 3x o altres nivells
de ploidia (5x, 6x). Tot indica l'existència d'una possible distribució al·lopàtrica de
l'espècie C. aspera entre els citotips diploide (2x) de la Península Ibèrica i tetraploide
(4x) de la costa oest d’Àfrica amb una discontinuïtat en l'Estret de Gibraltar. Els
resultats de caracterització ecològica van deixar veure que no hi ha correlació dels
distints citotips amb el gradient longitudinal Nord-Sud, ni amb característiques
determinades dels hàbitats.
[-]
|