Efecto de tratamientos postcosecha para alargar la vida útil del caqui Rojo Brillante según el periodo de recolección

Abstract

[ES] La producción de caqui, en concreto la variedad “Rojo Brillante”, ha aumentado considerablemente en los últimos años, gracias a la implantación de las técnicas de eliminación de la astringencia manteniendo firme la consistencia del fruto. Como consecuencia, las cooperativas que gestionan este producto deben hacer frente a la confección del mismo en un periodo muy concentrado, dada la corta estacionalidad de esta fruta (octubre-diciembre). Así, la aplicación de tratamientos, tanto precosecha como postcosecha, para ampliar el calendario de recolección del caqui podría contribuir a aumentar los beneficios obtenidos en su comercialización y para el desarrollo de las zonas rurales donde se cultiva, que fundamentalmente corresponden a la Ribera del Xúquer. Es importante tener en cuenta que la mayor parte del caqui confeccionado se destina al mercado exterior, por lo que el producto debe superar el transporte para llegar en óptimas condiciones a destino. En este sentido, la cooperativa COAGRI de Alginet (Valencia) en colaboración con el Instituto Universitario de Ingeniería de Alimentos para el Desarrollo (IUIAD), y en el contexto de este trabajo fin de grado, plantea ampliar el periodo de recolección del caqui estudiando las diferencias en la calidad final y su vida útil al ser recolectados en diferentes momentos de la campaña (adelantados, naturales y atrasados) y confeccionados en dos líneas distintas. Por otra parte, también se va a evaluar la influencia del momento de aplicación del tratamiento con dióxido de carbono para eliminar la astringencia del fruto, llevándolo a cabo antes de pasar por línea de confección o después. Al mismo tiempo, se considerarán diferentes condiciones de almacenamiento sobre la calidad del producto así como el efecto de distintos períodos de recolección en la campaña. Todo ello para evaluar su influencia sobre la evolución de la calidad del fruto y cumplir la demanda del mercado internacional que cada vez es mayor. Por ello, el objetivo de este estudio es analizar la influencia de los tratamientos aplicados en el caqui sobre la evolución de: la composición (humedad y sólidos solubles) de los frutos, los golpes y heridas, así como el necrosamiento interno, y las propiedades mecánicas y ópticas de los frutos a lo largo del almacenamiento. Los resultados obtenidos ponen de manifiesto que el índice de daños fue mayor en los caquis recolectados al principio de la campaña, no siendo recomendable la refrigeración por provocar daños por frío. En los caquis de maduración adelantada y natural se recomienda eliminar la astringencia antes de confeccionar los frutos, mientras que al final de la campaña se invertirían las etapas. La refrigeración acentúa la aparición del necrosamiento interno en los caquis. Sin embargo, tratamientos precosecha con ácido giberélico (retardador de la madurez) y postcosecha con 1-MCP minimizan este daño por frío. Con el almacenamiento la composición del caqui, en cuanto a contenido de azúcares y humedad, se mantuvo constante. El índice de color aumentó con el tiempo de almacenamiento, especialmente en los frutos almacenados a temperatura ambiente, no detectándose diferencias por efecto de la línea ni por el momento de la eliminación de la astringencia. En los caquis adelantados el índice de color fue siempre inferior. Respecto a las propiedades mecánicas, al principio y mediados de la campaña del caqui el almacenamiento en refrigeración ayuda a mantener la firmeza y consistencia de los caquis. A temperatura ambiente se recomendaría eliminar la astringencia antes de confeccionar los frutos para evitar su ablandamiento. En todas las condiciones de almacenamiento y línea de confección los caquis de madurez atrasada pierden su dureza más rápidamente, con mayor reducción de la consistencia en los almacenados a temperatura ambiente.

[EN] Persimmon production has increased considerably, specifically for the variety “Rojo Brillante” variety, thanks to the implementation of techniques for removing astringency whilst maintaining the strong consistency. As a result, the cooperatives that manage this product must face its manufacturing in a short period of time, given the short seasonality of this fruit (October-December). In that sense, the application of treatments (both, preharvest and postharvest) intended to expand the harvesting period of persimmon could help to improve the profits in marketing and development of rural regions where it grows, that mainly corresponds to the Ribera del Xúquer. It is important to note that most of the produced persimmon is allocated to foreign markets, so the product must overcome transport to arrive in optimal conditions to the destination. In this sense, the Coagri Alginet Cooperative (Valencia) in collaboration with the Institute of Food Engineering for Development (IUIAD), and in the context of this final project degree, proposes to extend the harvesting period by studying the differences in the final quality and the useful life of persimmon when this fruit is harvested in different moments of the campaign collection and to be made in two different lines. Moreover, the influence of the moment of the treatment application with carbon dioxide to remove the astringency of the fruit will be also evaluated. Concretely this last aspect will be analyzed before and after passing the production line. At the same time, the influence of different storage conditions on the product quality and the effect of different harvesting periods will be considered. All this aimed to evaluate the influence of these variables on the evolution of fruit quality and also meet the international market demand which is increasing. Therefore, the aim of this study is to analyze the evolution of the composition (moisture and soluble solids) of the fruit depending on the treatments; study the evolution of the blows and wounds, as well as internal blackening, persimmons according to the treatment applied; and evaluate the evolution of mechanical and optical persimmons over storage properties. The results show that the damage rate was higher in khakis collected at the beginning of the campaign, not being recommended cooling since it caused cold damage. In persimmons with early and natural maturation it is recommended to remove astringency before drawing up the fruits, while at the end of the campaign stages would be reversed. Cooling accentuates the appearance of internal stresses blackening in persimmons. However, preharvest treatments with gibberellic acid (maturity retardant) and postharvest with 1-MCP minimize this damage. During the storage, Persimmon composition, in terms of sugar and moisture content, remained constant. The color index increased with storage time, especially in fruits stored at room temperature. No differences were detected due to the line or the moment of removing astringency. In late persimmon color index was always lower. Regarding or the mechanical properties, at the beginning and at the middle of the season, cold storage helps to maintain firmness and consistency of persimmons. At room temperature, it is recommended to remove astringency before fabricating the fruits in order to avoid softening. In all the storage conditions and packing lines, persimmons of late maturity lose their hardness faster, observing a stronger reduction in consistency those stored at room temperature.

[CA] La producció de caqui, en concret la varietat "Rojo Brillante", ha augmentat considerablement en els últims anys, gràcies a la implantació de les tècniques d'eliminació de l'astringència mantenint ferm la consistència del fruit. Com a conseqüència, les cooperatives que gestionen este producte han de fer front a la confecció del mateix en un període molt concentrat, donada la curta estacionalitat d'esta fruita (octubre-desembre). Així, l'aplicació de tractaments, tant precollita com postcollita, per a ampliar el calendari de recol·lecció del caqui podria contribuir a augmentar els beneficis obtinguts en la seua comercialització i per al desenvolupament de les zones rurals on es cultiva que fonamentalment correspon a la Ribera del Xúquer. És important tindre en compte que la major part del caqui confeccionat es destina al mercat exterior, per la qual cosa el producte ha de superar el transport per a arribar en òptimes condicions a destí. En este sentit, la cooperativa COAGRI d'Alginet (València) en col·laboració amb l'Institut Universitari d'Enginyeria d'Aliments per al Desenvolupament (IUIAD) , i en el context d'este treball fi de grau, planteja ampliar el període de recol·lecció del caqui estudiant les diferències en la qualitat final i la seua vida útil al ser recol·lectats en diferents moments de la campanya (avançats, naturals i retardats) i confeccionats en dos línies distintes. D'altra banda, també es va a avaluar la influència del moment d'aplicació del tractament amb diòxid de carboni per a eliminar l'astringència del fruit, duent-ho a terme abans de passar per línia de confecció o després. Al mateix temps, es consideraran diferents condicions d'emmagatzemament sobre la qualitat del producte així com l'efecte de distints períodes de recol·lecció en la campanya. Tot això per a avaluar la seua influència sobre l'evolució de la qualitat del fruit i complir la demanda del mercat internacional que cada vegada és major. Per això, l'objectiu d'este estudi és analitzar la influència dels tractaments aplicats en el caqui sobre l'evolució de: la composició (humitat i sòlids solubles) dels fruits, els colps i ferides, així com el necrosament intern, i les propietats mecàniques i òptiques dels fruits al llarg de l'emmagatzemament. Els resultats obtinguts posen de manifest que l'índex de danys va ser major en els caquis recol·lectats al principi de la campanya, no sent recomanable la refrigeració per provocar danys per fred. En els caquis de maduració avançada i natural es recomana eliminar l'astringència abans de confeccionar els fruits, mentres que al final de la campanya s'invertirien les etapes. La refrigeració accentua l'aparició del necrosamiento intern en els caquis. No obstant això, tractaments precollita amb àcid giberèlic (retardador de la maduresa) i postcosecha amb 1-MCP minimitzen este dany per fred. Amb l'emmagatzemament la composició del caqui quant a contingut de sucres i humitat es va mantindre constant. L'índex de color va augmentar amb el temps d'emmagatzemament, especialment en els fruits emmagatzemats a temperatura ambient, no detectant-se diferències per efecte de la línia ni de moment de l'eliminació de l'astringència. En els caquis avançats l'índex de color va ser sempre inferior. Respecte a les propietats mecàniques al principi i mitjan de la campanya del caqui l'emmagatzemament en refrigeració ajuda a mantindre la fermesa i consistència dels caquis. A temperatura ambient es recomanaria eliminar l'astringència abans de confeccionar els fruits per a evitar el seu ablaniment. En totes les condicions d'emmagatzemament i línia de confecció els caquis de maduresa retardada perden la seua duresa més ràpidament, amb major reducció de la consistència en els emmagatzemats a temperatura ambient.