Resumen:
|
[EN] In last
decades, the protein content in feeds of growing rabbit has been reduced
with the objective to decrease the risk of digestive disorders, minimize N
excretion to environment and to optimize ...[+]
[EN] In last
decades, the protein content in feeds of growing rabbit has been reduced
with the objective to decrease the risk of digestive disorders, minimize N
excretion to environment and to optimize diets. Under these conditions, a
correct amino acid formulation fee
d
could be
crucial. This study evaluates the
level of plasma urea nitrogen (PUN) as a possible indicator of amino acids
deficit in growing rabbits. Two diets were formulated with 8.1 and 4.4 g of lysine
per kg of dry matter, within the recommendations (P8.
1) and below them (P4.4),
respectively.
A total of 72 growing rabbits were used
in three different trials
:
ad
2
libitum
feeding (
Diario
)
or
complete restriction during ten hours,
re
-
feeding
at
08:00h (Rest8h) or 18:00h (Rest18h).
A design with change
was
use
d
in the
three trials
, and feed
intake
between sampling
was controlled. Blood was drawn
from the central artery of the ear six times for
each
treatment (1mL using a
catheter and stored in vials with ED
TA), every four hours in Diario trial
, and
every hour s
ince
re
-
feeding
in case of Rest8h and Rest18h
trials
.
In trial Diario
,
changes in the level of PUN were associated to the previous intake, being both
maximum at 20:00h (15.9 mg/dL and 10.9 g/d) and minimum at 8:00h (13.4
mg/dL and 4.8 g/d). Rabbits that we
re fed with P4.4 had significantly lower feed
intake (
21.4±
4.6 g/d; P<0.01)
and higher level of PUN (+2.13±
26 mg/dL;
P<0.001) than those fed with P8.1.
Differences in PUN between diets were
maximized
at
04:00h to 12:00 (+2.63±
0
.67
mg/dL; P<0.001). In case
of
trial
Rest8h,
PUN data presented a higher variability
probably due to caecotrophy
interference
.
Finally in trial
Rest18h,
PUN data presented a lower variability,
being
the most significant difference between treatments at 21:00h. (
+
1.95±0.96
mg/dL; P=0
.0033). In conclusion,
PUN determination 3 h after re
-
feeding at
21:00 could be consider as an adequate method to evaluate aminoacid
imbalance in growing rabbits
[-]
[ES] Desarrollo y puesta a punto de un método para la determinación de la existencia de deficiencias en algún aminoácido a través del seguimiento de nitrógeno uréico en plasma (PUN) en conejos de engorde, para poder ser ...[+]
[ES] Desarrollo y puesta a punto de un método para la determinación de la existencia de deficiencias en algún aminoácido a través del seguimiento de nitrógeno uréico en plasma (PUN) en conejos de engorde, para poder ser utilizado para determinar las necesidades en aminoácidos de los conejos de engorde en función de su velocidad de crecimiento.
[-]
[CA] E
n les últimes dècad
es, el contingut proteic dels pinsos d'engreix
ament
en
conills s'ha reduït per optimitzar les fórmules, minimitzar el risc de trastorns
digestius, així com l'excreció ...[+]
[CA] E
n les últimes dècad
es, el contingut proteic dels pinsos d'engreix
ament
en
conills s'ha reduït per optimitzar les fórmules, minimitzar el risc de trastorns
digestius, així com l'excreció de N a l'ambient.
En
aquestes circumstàncies, és
fonamental el desenvolupament de mètodes
que permetin avaluar el correcte
ajust de cada aminoàcid de la dieta. El present treball
tracta d’avaluar el nivell
de Nitrò
gen ureic plasmàtic (PUN) com un possible indicador del desequilibri
aminoacídic en conills d'engreix
ament. Per
això es van formula
r dues
fabricacions de
pinsos: un seguint les recomanacions amb 8.1 g de lisina per kg
de matèria seca (P8.1) i un altre, deficitari, amb 4.4 g de lisina per kg de
matèria seca (P4.4). Es van utilitzar un total de 72 conills en tres proves
diferents: evolu
ció diària
amb
alimentació
ad libitum
(Diari), i dos amb restricció
total de l'aliment durant les 10 h prèvies a l'extracció de sang, un
a
restablint
l'alimentació a les 08: 00h ( Rest8h) i l'altra a les 18:00 h (Rest18h). En totes
elles es va realitzar un
disseny experimental amb canvis
,
on es va controlar la
ingestió. La sang va ser extreta, de l'artèria central de l'orella sis vegades per
tractament (1 ml utilitzant un catèter i emmagatzemat en vials amb EDTA),
pel
cas del control diari cada 4 h, des de l
es 08: 00h, i
pel
de les restriccions, cada
h després del restabliment de l'alimentació. Pel que fa a l'evolució diària, el
nivell de PUN va estar vinculat a la ingestió prèvia, tots dos màxims a les 20:
00h (15.9 mg / d
L
i 10.9 g / h) i mínims a les 8: 00
h (13.4 mg / dl i 4.8 g / h). Els
conills alimentats amb el pinso P4.4 van presentar una ingesta significativament
3
menor (
-
21.4 ± 4.6 g / d; P <0.01) i un major nivell de PUN (+ 2.13 ± 26 mg / dl;
P <0.001) que aquells alimentats amb un pinso P8.1, mostran
t les majors
diferències de PUN a les 08: 00h (+ 2.34 ± 0.52 mg / dL; P <0.001). En cas de
Rest8h, es van obtenir dades per al PUN amb una major variabilitat
(probablement a causa de la interferència de la cecotròfia) mentre que en
Rest18h, es va reduir la
variabilitat i es va obtenir la diferència més significativa
dels nivells de PUN entre tractaments a les 21: 00h (+ 1.96 ± 0.66 mg / dL; P =
0.003). En conclusió, en el cas de les restriccions Rest18h podria ser el
procediment més adequat per avaluar dese
quilibris aminoacídicos a la dietes
de conills d'engreix
ament
[-]
|