Resumen:
|
[CA] Durant les últimes fases del cultiu, les plantes de xufa (Cyperus esculentus L.
var. sativus Boeck.) presenten gitat degut a la gran longitud de les fulles i l’absència de
tiges vertaderes. El gitat precoç afecta ...[+]
[CA] Durant les últimes fases del cultiu, les plantes de xufa (Cyperus esculentus L.
var. sativus Boeck.) presenten gitat degut a la gran longitud de les fulles i l’absència de
tiges vertaderes. El gitat precoç afecta negativament a la producció de tubercles. Amb
la finalitat de retardar i reduir el gitat de les plantes, i conseqüentment augmentar el seu
rendiment, s’ha assajat l’aplicació de 5 retardadors del creixement: chlormequat,
mepicuat, paclobutrazol, prohexadiona càlcica i trinexapac-ethyl. Tots els tractaments
s’han assajat a dues dosis diferents. Al llarg del cicle de cultiu les plantes tractades amb
paclobutrazol, en les dues dosis, van presentar una menor altura de la planta, i alhora
el major nombre de brots, a causa de la major presència de rebrots. També presentaven
major pes sec del sistema aeri i de les arrels. El rendiment obtingut ha sigut molt elevat
en tots els casos assajats, obtenint en el tractament control 2.24 kg m-2
. El major
rendiment (p≤0.01) es va obtenir en les plantes tractades amb mepicuat (2.36 kg m-2
),
amb diferències significatives (p≤0.05) pel que fa a les plantes tractades amb
paclobutrazol, chlormequat i trinexapac-ethyl, i sense diferències significatives (p≤0.05)
pel que fa a les plantes tractades amb prohexadiona càlcica, ni pel que fa a les plantes
control. La dosi d’aplicació no va afectar de manera significativa (p≤0.05) al rendiment.
Ni el retardador ni la dosi van influir significativament (p≤0.05) en el rendiment comercial.
El pes unitari dels tubercles (tant totals com comercials) es va veure afectat (p≤0.05) pel
producte aplicat, obtenint-se els tubercles de major grandària en les plantes tractades
amb paclobutrazol (0.61 g) i mepicuat (0.60 g), sense diferències significatives entre ells,
mentre que els tubercles més menuts van ser produïts per les plantes tractades amb
trinexapac-ethyl (0.51 g) i amb chlormequat (0.55 g).
[-]
[ES] Durante las últimas fases del cultivo, las plantas de chufa (Cyperus esculentus
L. var. sativus Boeck.) se encaman, debido a la gran longitud de las hojas y a la ausencia
de verdaderos tallos. El encamado precoz ...[+]
[ES] Durante las últimas fases del cultivo, las plantas de chufa (Cyperus esculentus
L. var. sativus Boeck.) se encaman, debido a la gran longitud de las hojas y a la ausencia
de verdaderos tallos. El encamado precoz afecta negativamente a la producción de
tubérculos. Con el fin de retrasar y reducir el encamado de las plantas, y
consecuentemente aumentar su rendimiento, se ha ensayado la aplicación de 5
retardadores del crecimiento: chlormequat, mepicuat, paclobutrazol, prohexadiona
cálcica y trinexapac-ethyl. Todos los tratamientos se han ensayado a dos dosis
diferentes. A lo largo del ciclo de cultivo las plantas tratadas con paclobutrazol, en las
dos dosis, presentaron una menor altura de la planta, y a la vez el mayor número de
brotes, debido a la mayor presencia de rebrotes. También presentaban mayor peso seco
del sistema aéreo y de las raíces. El rendimiento obtenido fue muy elevado en todos los
casos ensayados, obteniendo en el tratamiento control 2.24 kg m-2
. El mayor
rendimiento (p≤0.01) se obtuvo en las plantas tratadas con mepicuat (2.36 kg m-2
), con
diferencias significativas (p≤0.05) con respecto a las plantas tratadas con paclobutrazol,
chlormequat y trinexapac-ethyl, y sin diferencias significativas (p≤0.05) con respecto a
las plantas tratadas con prohexadiona cálcica, ni con respecto a las plantas control. La
dosis de aplicación no afectó significativamente (p≤0.05) al rendimiento. Ni el retardador
ni la dosis influyeron significativamente (p≤0.05) en el rendimiento comercial. El peso
unitario de los tubérculos (tanto totales como comerciales), se vio afectado (p≤0.05) por
el producto aplicado, obteniéndose los tubérculos de mayor tamaño en las plantas
tratadas con paclobutrazol (0.61 g) y mepicuat (0.60 g), sin diferencias significativas
entre ellos, mientras que los tubérculos más pequeños fueron producidos por las plantas
tratadas con trinexapac-ethyl (0.51 g) y con chlormequat (0.55 g).
[-]
[ES] During the last phases of the crop, the tiger nut plants (Cyperus esculentus L.
var. sativus Boeck.) presents bedding, owed to the big length of the leaves and the
absence of true stems. The precocious bedding affects ...[+]
[ES] During the last phases of the crop, the tiger nut plants (Cyperus esculentus L.
var. sativus Boeck.) presents bedding, owed to the big length of the leaves and the
absence of true stems. The precocious bedding affects negatively to the production of
tubercles. With the purpose of delaying and reducing the bedding of the plants, and
consequently increasing its performance, the application of 5 delayers of growth has
been tested: chlormequat, mepicuat, paclobutrazol, prohexadiona calcic and trinexapacethyl.
All the treatments have been tested in two different doses. Along the crop cycle,
the plants treated with paclobutrazol, in both doses, presented a lesser plant height, and
at the same time the greater number of shoots, due to the greater presence of sprouts.
Also, they presented greater dry weight of the aerial system and the roots. The
performance obtained was very elevated in all the tested cases, obtaining 2.24 kg m-2 in
the control treatment. The best performance (p≤0.01) was obtained in the plants treated
with mepicuat (2.36 kg m-2
), with significant differences (p≤0.05) regarding the plants
treated with paclobutrazol, chlormequat and trinexapac-ethyl, and without significant
differences (p≤0.05) regarding the plants treated with prohexadiona calcic, neither
regarding control plants. The dose of application did not affect significantly (p≤0.05) to
the performance. Neither the retarder nor the dose influenced significantly (p≤0.05) in
the commercial performance. The unitary weight of the tubercles (both totals and
commercials), were affected (p≤0.05) by the product applied, obtaining tubercles of
larger size in the plants treated with paclobutrazol (0.61 g) and mepicuat (0.60 g), without
significant differences between them, while smaller tubercles were produced by the
plants treated with trinexapac-ethyl (0.51 g) and with chlormequat (0.55 g).
[-]
|