Resumen:
|
[ES] El agua es un recurso esencial para la vida en este planeta, pero no es un bien ilimitado.
Debido al calentamiento global, hoy en día existen situaciones de escasez en zonas donde antes
era abundante. A esto hay que ...[+]
[ES] El agua es un recurso esencial para la vida en este planeta, pero no es un bien ilimitado.
Debido al calentamiento global, hoy en día existen situaciones de escasez en zonas donde antes
era abundante. A esto hay que sumarle el continuo desarrollo de la sociedad, el cual va
acompañado de un aumento de las actividades urbanas, industriales y agrícolas, junto a los
residuos que estos generan. Así pues, nos damos cuenta de lo importante que resulta realizar
una buena gestión de estos desechos para evitar la contaminación de un bien tan preciado.
Por ello, se ha instaurado una legislación con el fin de proteger los ambientes acuáticos,
destacando en Europa la Directiva Marco del Agua (DMA), aprobada por el Parlamento Europeo
en el año 2000. Desde entonces ha ido recibiendo revisiones con el objetivo de actualizar las
sustancias prioritarias y los ensayos realizados en estas para establecer unas normas de calidad
ambiental que las empresas y los ayuntamientos han de seguir a la hora de deshacerse de sus
residuos.
No obstante, siguen saliendo al mercado nuevos compuestos químicos cada año y hay otros
que, pese a estar presentes desde hace mucho tiempo, hemos detectado recientemente su
presencia en el medio por la evolución de las técnicas analíticas. Estos son los llamados
contaminantes emergentes, que debido a su falta de regulación en la legislación actual y al
desconocimiento de sus efectos a corto y largo plazo sobre el ambiente y los organismos que lo
pueblan, se han convertido en una prioridad para los investigadores.
En este trabajo se ha estudiado la toxicidad de cinco contaminantes emergentes presentes
en la Directiva 2013/39/CE [clorfenvinfos, diclofenaco, pentaclorofenol, sulfanato de
perfluorooctano (PFO) y terbutrina] mediante la realización de una batería de bioensayos que
representen varios niveles tróficos del medio, como son el invertebrado Daphnia magna y la
planta Lemna minor, organismos modelo del medio acuático, y la lombriz de tierra Eisenia fetida,
organismo modelo para la toxicidad del suelo. Además, también se ha realizado un ensayo RYA
(Recombinant Yeast Assay) con una cepa recombinante de Saccharomyces cerevisiae que
expresa el receptor alfa de estrógenos humano para comprobar si estas sustancias presentan
actividad estrogénica, resultando positiva en clorfenvinfos, PFO y terbutrina, pero no
pudiéndose determinar en diclofenaco y pentaclorofenol debido a la toxicidad ejercida sobre la
levadura.
Con los resultados obtenidos se ha realizado una evaluación ambiental del riesgo de estos
compuestos químicos, comparando el efecto producido sobre los organismos acuáticos
ensayados con las concentraciones que las directivas europeas exigen para sus aguas, mediante
el cálculo del cociente PEC/PNEC. Viendo los valores resultantes, se concluye que el diclofenaco
y el PFO representan un riesgo bajo, pero que el clorfenvinfos, la terbutrina y, sobretodo, el
pentaclorofenol, suponen un riesgo alto para la vida acuática, ya que los umbrales de
concentración exigidos por la legislación vigente son suficientes para provocar efectos nocivos
sobre algunos organismos.
[-]
[CA] L'aigua és un recurs essencial per a la vida al planeta, però no és un bé il·limitat. El calfament
global ha provocat situacions d'escassesa en zones en les quals abans era abundant, i si a açò
l'afegim el continu ...[+]
[CA] L'aigua és un recurs essencial per a la vida al planeta, però no és un bé il·limitat. El calfament
global ha provocat situacions d'escassesa en zones en les quals abans era abundant, i si a açò
l'afegim el continu desenvolupament de la societat, el qual va acompanyat d'un augment de les
activitats urbanes, industrials i agrícoles (junt als residus que aquestos generen), ens adonem de
la importància de realitzar una bona gestió d'aquestes deixalles per a evitar la contaminació d'un
bé tan preuat.
Amb aquest fi, s'ha instaurat una legislació per a protegir els ambients aquàtics, destacant
a Europa la Directiva Marc de l'Aigua (DMA), aprovada pel Parlament Europeu l'any 2000.
Aquesta ha anat rebent revisions amb el fi d'actualitzar les substàncies prioritàries i els assajos
realitzats en aquestes per a establir unes normes de qualitat ambiental que les empreses i els
ajuntaments han de seguir a l'hora de desfer-se del seus residus.
No obstant, continuen eixint al mercat nous compostos químics cada any i n'hi han altres
que, encara que estiguen presents des de fa molt, ha sigut ara quan em destacat la seua
presència en el medi per l'evolució de les tècniques analítiques. Aquestos s'anomenen
contaminants emergents, que degut a la seua falta de regulació en la legislació actual i al
desconeixement dels seus efectes a curt i llarg termini sobre l'ambient i els organismes que
l'habiten, s'han convertit en una prioritat per als investigadors.
En aquest treball s'ha estudiat la toxicitat de cinc contaminants emergents presents a la
Directiva 2013/39/CE [clorfenvinfos, diclofenac, pentaclorofenol, sulfonat de perfluorooctà
(PFO) i terbutrina] mitjançant la realització d'una bateria de bioassajos que representen diversos
nivells tròfics del medi, com son l'invertebrat Daphnia magna i la planta Lemna minor,
organismes model del medi aquàtic, i el cuc de terra Eisenia fetida, organisme model per a la
toxicitat del sòl. A més d'això, també s'ha realitzat un assaig RYA (Recombinant Yeast Assay) amb
un cep recombinant de Saccharomyces cerevisiae que expressa el receptor alfa d'estrògens
humà per a comprovar si aquestes substàncies presenten activitat estrogènica, resultant
positiva en clorfenvinfos, PFO i terbutrina, però no podent-se determinar en diclofenac i
pentaclorofenol degut a la toxicitat exercida sobre el llevat.
Amb els resultats obtinguts s'ha realitzat una avaluació ambiental del risc d'aquestos
compostos químics, comparant l'efecte produït sobre els organismes aquàtics assajats amb les
concentracions que les directives europees exigeixen per a les seues aigües, mitjançant el càlcul
del quocient PEC/PNEC. Veient els valors resultats, es conclou que el diclofenac i el PFO
representen un risc baix, però que el clorfenvinfos, la terbutrina i, sobretot, el pentaclorofenol,
suposen un risc alt per a la vida aquàtica, ja que els llindars de concentració exigits per la
legislació vigent són suficients per a provocar efectes nocius sobre alguns organismes.
[-]
[EN] Water is an essential resource for the life in our planet, but it is not unlimited. Global
warming has provoked lack of water situations in zones where it was abundant, and together
with the fact that the continuous ...[+]
[EN] Water is an essential resource for the life in our planet, but it is not unlimited. Global
warming has provoked lack of water situations in zones where it was abundant, and together
with the fact that the continuous development of society suppose an increase in urban,
industrial and agricultural activities (with the residues that they produce), we realize the
importance of performing a good management of these wastes to avoid the contamination of
this valuated good.
There are laws that aim to protect the aquatic environment, as the Water Framework
Directive (WFD), approved by the European Parliament in the year 2000. It has been revised and
updated in order to add the priority substances and their performed assays to establish
environmental quality standards that companies and town halls have to follow when they
dispose their wastes.
However, new chemical compounds are released each year and there are others than,
although they have been in the environment since a lot of time, its presence has been noticed
recently due to the evolution of the analytical techniques. They are named emergent
contaminants, which, because of their lack of regulation in the current law and the ignorance of
their possible effects in short and long terms to the environment, they have become a priority
for the researchers.
In this work, five emergent contaminants that appear in the Directive 2013/39/EC
[chlorfenvinphos, diclofenac, pentachlorophenol, perfluorooctane sulfonate (PFO) and
terbutryn] has been studied by the performance of a battery of bioassays that represent
different trophic levels: the invertebrate Daphnia magna and the plant Lemna minor as model
organisms of the aquatic environment and the earthworm Eisenia fetida as a model organism of
the soils. Apart from this, a RYA assay with a recombinant strain of Saccharomyces cerevisiae
that express the human estrogen receptor alfa has been performed in order to check the
estrogenic activity of these substances, which was detected in the chlorfenvinpos, PFO and
terbutryn, but could not be determined for diclofenac and pentachlorophenol, as they were
toxic to the yeast.
With the results obtained, an environmental evaluation of the risk of these substances was
made, comparing their effect in the studied aquatic organisms with the concentrations that the
European directives demands for their water sources, by obtaining the PEC/PNEC ratio. We
conclude that diclofenac and PFO represent a low risk, but chlorfenvinphos, terbutryn and,
especially, pentachlorophenol, represent a high risk to the aquatic life, as the thresholds
demanded by the current legislation are enough to provoke harmful effects to some organisms.
[-]
|