La gestión de la información y del conocimiento mediante el análisis de redes sociales en empresas de arquitectura chilenas

Abstract

[EN] Nowadays, in the industry of Architecture, Engineering and Construction industries (AEC) the information flow and knowledge management have a clear influence on the way work, produce and be organized. It is known, that the social networks analysis (SNA) within companies is a practice of constant improvement that adds value to the final product. Across the social networks we can get a glimpse of the behaviour of organizations. By getting to know their structure and understanding their form of work, we can observe the information flow and the knowledge management that often remain secret to at first glance. The intention of this investigation is to evaluate and analyse the social structure of architecture offices to compare the management of information, the knowledge management and lastly to compare bosses in each of them. The study begins with a review of the literature on the current situation of architecture offices, continues to observe the organizational system of the companies and lastly finishes with a review of the existing literature on the social network analysis. Furthermore, it presents an electronic survey with three questions. The first one is with whom you interact at work, the second one with what frequency one exchanges information of work with the previously mentioned network and finally with whom one consults with and exchanges information of innovative ideas at work. This is done to obtain information and conduct a comparative analysis between nine offices. It concludes with a few recommendations and perspectives for future studies. This investigation presents the results of the first application of a social network analysis, realized in nine Chilean architecture offices. The results obtained regarding to networks are the nodes, connections of the networks, average degree, diameter, density, modularity, average coefficient of clustering, and finally the length path. The findings relating to the individual are intermediary, isolated, relating, intermediating, as well as nearby nodes. It makes a context discovers. Finally, a few conclusions are drawn. The information flow and knowledge management have a clear visual and analytical representation in the types of network obtained. There exist authentic bosses that, depending on the organizational structure of the office, show a network forming trend. Moreover, there are relevant behaviour patterns which can be observed that as the size of the office increases (number of existing nodes in every company) it diminishes the density of connections of work for networks and increases the average length between the nodes of the network. These bosses can be found in three types of elevated networks of the nine architecture offices in the sample. Therefore, we can draw to the conclusion that if architecture offices have more human resources and exhibit a divisional and very fixed structure, the information flow and the knowledge management is centred in small groups.

[CA] Hui en dia la indústria de l'Arquitectura, l'Enginyeria i la Construcció el flux d'informació i la gestió del coneixement tenen una clara influència en la manera d'organitzar-se, treballar i produir. Es sap que l'anàlisi de les xarxes socials de les empreses és una pràctica de millora contínua que agrega valor al producte final. A través de les xarxes socials podem albirar el comportament de les organitzacions. Coneixent la seua estructura i entenent la seua forma de treball podem arribar a saber com transcorre el flux d'informació i la gestió del coneixement que moltes vegades roman ocult a simple vista. El propòsit d'esta investigació és avaluar i analitzar l'estructura social de les oficines d'arquitectura per a determinar com discorre el maneig de la informació i la gestió del coneixement en cada una d'elles i posteriorment comparar-les i observar patrons. L'estudi comença amb una revisió de la literatura sobre la situació de les oficines d'arquitectura, passant pel sistema organitzacional de les empreses i finalitza amb la revisió de la literatura existent sobre l'anàlisi de xarxes socials, per a així poder comprendre les mètriques obtingudes. Tot seguit, es presenta una enquesta electrònica amb tres preguntes. La primera és amb qui interactua vostè en el treball, la segona amb quina freqüència intercanvia informació de treball amb els anteriorment citats i finalment es consulta amb qui intercanvia informació d'idees innovadores en el treball. Amb tot això es fa un alçament de les dades i es realitza una anàlisi comparatiu entre les nou oficines. Es conclou amb unes recomanacions i perspectives per a futurs estudis. Este treball presenta els resultats de la primera aplicació d'anàlisi de xarxes socials realitzat en nou oficines d'arquitectura xilenes. Els resultats obtinguts amb relació a les xarxes són els nodes, arestes de les xarxes, grau mitjà, diàmetre de la xarxa, densitat de la xarxa, modularitat, coeficient mitjà de clustering, longitud mitjana de camí i comunitats. Els relacionats amb les persones són nodes intermediaris, aïllats, referents, intermediaris, així com pròxims. Es realitza un descobriment del context. Finalment es realitzen unes conclusions. El flux d'informació i la gestió del coneixement tenen una clara representació visual i analítica en els tipus de xarxa obtinguts. Hi ha patrons fefaents que depenent de l'estructura organitzacional de les oficines mostren una tendència a una forma de xarxa. A més, hi ha patrons rellevants de comportament on es pot observar que a mesura que augmenta la grandària de les oficines (nombre de nodes existents en cada empresa) disminueix la densitat de connexions de treball per xarxa i augmenta la longitud mitjana de camí entre els nodes de la xarxa. Estos patrons es visualitzen en els tres tipus de xarxes alçades de les nou oficines d'arquitectura.

[ES] Hoy en día la industria de la Arquitectura, la Ingeniería y la Construcción el flujo de información y la gestión del conocimiento tienen una clara influencia en la manera de organizarse, trabajar y producir. Se sabe que el análisis de las redes sociales de las empresas es una práctica de mejora continua que agrega valor al producto final. A través de las redes sociales podemos vislumbrar el comportamiento de las organizaciones. Conociendo su estructura y entendiendo su forma de trabajo podemos llegar a saber cómo transcurre el flujo de información y la gestión del conocimiento que muchas veces permanece oculto a simple vista. El propósito de esta investigación es evaluar y analizar la estructura social de las oficinas de arquitectura para determinar cómo discurre el manejo de la información y la gestión del conocimiento en cada una de ellas y posteriormente compararlas y observar patrones. El estudio comienza con una revisión de la literatura sobre la situación de las oficinas de arquitectura, pasando por el sistema organizacional de las empresas y finaliza con la revisión de la literatura existente sobre el análisis de redes sociales, para así poder comprender las métricas obtenidas. Acto seguido, se presenta una encuesta electrónica con tres preguntas. La primera es con quien interactúa usted en el trabajo, la segunda con qué frecuencia intercambia información de trabajo con los anteriormente citados y finalmente se consulta con quien intercambia información de ideas innovadoras en el trabajo. Con todo ello se hace un levantamiento de los datos y se realiza un análisis comparativo entre las nueve oficinas. Se concluye con unas recomendaciones y perspectivas para futuros estudios. Este trabajo presenta los resultados de la primera aplicación de análisis de redes sociales realizado en nueve oficinas de arquitectura chilenas. Los resultados obtenidos con relación a las redes son los nodos, aristas de las redes, grado medio, diámetro de la red, densidad de la red, modularidad, coeficiente medio de clustering, longitud media de camino y comunidades. Los relacionados con las personas son nodos intermediarios, aislados, referentes, intermediadores, así como cercanos. Se realiza un descubrimiento del contexto. Finalmente se realizan unas conclusiones. El flujo de información y la gestión del conocimiento tienen una clara representación visual y analítica en los tipos de red obtenidos. Existen patrones fehacientes que dependiendo de la estructura organizacional de las oficinas muestran una tendencia a una forma de red. Además, existen patrones relevantes de comportamiento donde se puede observar que a medida que aumenta el tamaño de las oficinas (número de nodos existentes en cada empresa) disminuye la densidad de conexiones de trabajo por red y aumenta la longitud promedio de camino entre los nodos de la red. Estos patrones se visualizan en los tres tipos de redes levantadas de las nueve oficinas de arquitectura.