Towards inclusivity through a theoretical and empirical approach Inclusive innovation framework and an Adiviasis' case of study

Abstract

This thesis seeks to contribute to knowledge within the area of inclusion; nevertheless it has focused on the inclusivity towards the area of development and the area of innovation. Undoubtedly, even inside these areas, the range of research possibilities is very wide; therefore, it has been decided to focus the thesis on inclusive innovation and inclusive development. Inclusive innovation is developed within a theoretical framework analysis that examines the definition of inclusive innovation as such. Systematic review methodology has been used to identify relevant literature for subsequent theoretical analysis. Within this analysis we have evaluated four categories of study: central elements, typology of studies, geographic coverage, and finally, the conclusion threads within the literature. It has also been identified which authors refer to inclusive innovation as homonymous with other similar currents or concepts. Once the systematic review in the four categories of research has been concluded, certain actions have been suggested in relation to the subsequent work for researchers within this field, since it has been explained the definition still requires some consolidation to establish its patterns of action and work in a medium term. On the other hand, inclusive development is taking center stage in international organizations. In this case, the inclusive development analysis has been based on a real ex-post case study with which I worked in India. This empirical analysis focuses on an evaluation of one of the projects that a nongovernmental organization conducts to evaluate an additional subsistence option for one of the most underprivileged groups in India and the world. The evaluation of the project, whose objective is greater inclusive development for this type of population, was carried out in different ways: the project as such, its economic and social impact, and the demographic reality of the population was also analyzed. Firstly, for the evaluation of the project as such were used: a comparative yield, an analysis of the production process was executed, and the creation of profit/loss scenarios identifying improvements that the organization can implement in different areas. For the economic evaluation, the economic impact per household was estimated in both parts of the process: collection and production process, segmentation by Panchayat involved in the production process was also achieved. In addition, the scope of the impact on the social part involved working with women who are part of the self-help groups in the populations involved with the collection, thus worked with the focus group methodology of discussions, due to them, the perceptions of women in relation to the project, to their lives, and the improvements within were identified. Meetings were also complemented with the husbands to identify the level of support they provide their women with the project. Additionally, it has been possible to create a demographic base in three demographic indicators: age and marital status; fertility rate, and literacy rate. These results were contrasted with a relevant literary reference to confirm what progress could have been made. The evaluation of inclusive development as such is quite broad and constitutes an exemplification for researchers desiring to work in situ with similar populations in this field. The thesis aims to be able to deepen the inclusion contributing to it from both fields: theoretical and empirical, thus articulating different tools and methodologies that are applied to be able to contribute to the knowledge of this area.

La presente tesis busca aportar al conocimiento dentro del área de inclusión; no obstante se ha enfocado en la inclusividad hacia el área de desarrollo y el área de innovación. Indudablemente, incluso dentro de esas áreas, el abanico de posibilidades de investigación es muy amplio; por ello se ha decidido centrar la tesis en la innovación inclusiva y en el desarrollo inclusivo. La innovación inclusiva es desarrollada dentro de un análisis de marco teórico que examina la definición de innovación inclusiva como tal. Se ha utilizado la metodología de revisión sistemática para identificar la literatura pertinente para el análisis teórico posterior. Dentro de este análisis se han evaluado cuatro categorías de estudio: elementos centrales, tipología de estudios, cobertura geográfica, y finalmente, los hilos de conclusión dentro de la literatura. Asimismo, se ha identificado qué autores se refieren a la innovación inclusiva como homónima con otras corrientes o conceptos similares. Una vez concluida la revisión sistemática en las cuatro categorías de investigación planteadas se ha sugerido ciertas acciones en relación al trabajo posterior para los investigadores dentro de este campo, ya que se ha explicado todavía la definición requiere cierta consolidación para establecer sus pautas de acción y trabajo en un mediano plazo. Por otro lado, el desarrollo inclusivo viene tomando protagonismo en los organismos internacionales. En este caso, el análisis del desarrollo inclusivo se ha basado en un caso de estudio real ex post con el que trabajé en India. Éste análisis de tipo empírico, se centra en una evaluación de uno de los proyectos que una organización no gubernamental lleva a cabo para evaluar una opción adicional de subsistencia para uno de los grupos más desprivilegiados de India y el mundo. La evaluación del proyecto, cuyo objetivo es mayor desarrollo inclusivo para este tipo de poblaciones, se realizó en diferentes índoles: del proyecto como tal, su impacto económico y social, y la realidad demográfica de la población también fue analizada. Primeramente, para la valoración del proyecto como tal se utilizaron: rendimientos comparativos, se ejecutó un análisis del proceso de producción, y la creación de escenarios de ganancias/pérdidas identificando así mejoras que la organización puede implementar en diferentes áreas. Para la evaluación económica se estimó el impacto económico por hogar en ambas partes del proceso: acopio y proceso productivo, también se llegó a realizar una segmentación por Panchayat involucrado en el proceso productivo. Complementariamente, el ámbito del impacto en la parte social implicó un trabajo con las mujeres que forman parte de los grupos de auto-ayuda en las poblaciones involucradas con el acopio, así se trabajó con la metodología de grupo focal de discusiones, gracias a éstos se lograron identificar las percepciones de las mujeres en relación al proyecto, a sus vidas, y a los avances dentro las mismas. Se complementaron las reuniones también con los esposos para identificar el nivel de apoyo que brindan a sus mujeres con el proyecto. Adicionalmente, se ha logrado crear una base demográfica en tres indicadores demográficos: edad y estado civil; tasa de fertilidad, y la tasa de alfabetización. Dichos resultados fueron contrastados con una referencia literaria relevante para confirmar qué avances pudieron existir. La evaluación de desarrollo inclusivo como tal es bastante amplia y se constituye en una ejemplificación para investigadores que deseen trabajar in situ con poblaciones similares en este campo. La tesis tiene como objetivo poder profundizar en la inclusión aportando a ella desde ambos ámbitos: teórico y empírico, articulando así diferentes herramientas y metodologías que se aplican para poder aportar al conocimiento de esta área.

La present tesi busca aportar al coneixement dins de l'àrea d'inclusió; no obstant s'ha enfocat en la inclusivitat cap a l'àrea de desenvolupament i l'àrea d'innovació. Indubtablement, fins i tot dins d'aquestes àrees, les possibilitats d'investigació són molt àmplies; per això s'ha decidit centrar la tesi en la innovació inclusiva i en el desenvolupament inclusiu. La innovació inclusiva és desenvolupada dins d'una anàlisi de marc teòric que examina la definició d'innovació inclusiva com a tal. S'ha utilitzat la metodologia de revisió sistemàtica per identificar la literatura pertinent per l'anàlisi teòrica posterior. Dins d'aquesta anàlisi s'han avaluat quatre categories d'estudi: elements centrals, tipologia d'estudis, cobertura geogràfica, i finalment, els fils de conclusió dins la literatura. Així mateix, s'ha identificat quins autors es refereixen a la innovació inclusiva com homònima amb altres corrents o conceptes similars. Un cop conclosa la revisió sistemàtica en les quatre categories d'investigació plantejades s'ha suggerit certes accions en relació al treball posterior per als investigadors dins d'aquest cam. La definició requereix certa consolidació per establir les seves pautes d'acció i treball en un mitjà termini. D'altra banda, el desenvolupament inclusiu ve prenent protagonisme en els organismes internacionals. En aquest cas, l'anàlisi del desenvolupament inclusiu s'ha basat en un cas d'estudi real ex post amb el que vaig treballar a l'Índia. Aquest anàlisi de tipus empíric, se centra en una avaluació d'un dels projectes que una organització no governamental porta a terme per avaluar una opció addicional de subsistència per a un dels grups més marginats de l'Índia i el món. L'avaluació del projecte, amb l'objectiu del major desenvolupament inclusiu per a aquest tipus de poblacions, es va realitzar en diferents índoles: del projecte com a tal, el seu impacte econòmic i social, i la realitat demogràfica de la població. Primerament, per a la valoració del projecte com a tal es van utilitzar: rendiments comparatius, una anàlisi del procés de producció, i la creació d'escenaris de beneficis/ pèrdues identificant així millores que l'organització pot implementar en diferents àrees. Per a l'avaluació econòmica es va estimar l'impacte econòmic per llar en ambdues parts del procés: recol¿lecció i procés productiu. També es va arribar a realitzar una segmentació per Panchayat involucrat en el procés productiu. Complementàriament, l'àmbit de l'impacte en la part social va implicar un treball amb les dones que formen part dels grups d'autoajuda a les poblacions involucrades amb la recol¿lecció. Així es va treballar amb la metodologia de grups focal de discussió. Gràcies a aquests es van aconseguir identificar les percepcions de les dones en relació al projecte, a les seues vides, i als avenços dins les mateixes. Es van complementar les reunions també amb els homes per identificar el nivell de suport que brinden a les seues dones amb el projecte. Addicionalment, s'ha aconseguit crear una base demogràfica en tres indicadors demogràfics: edat i estat civil; taxa de fertilitat, i la taxa d'alfabetització. Aquests resultats van ser contrastats amb referències rellevants per confirmar quins avenços van poder existir. L'avaluació de desenvolupament inclusiu com a tal és prou àmplia i es converteix en una exemplificació per a investigadors que vulguin treballar in situ amb poblacions similars en aquest camp. La tesi té com a objectiu poder aprofundir en la inclusió aportant-hi des d'ambdós àmbits: teòric i empíric, articulant així diferents eines i metodologies que s'apliquen per poder aportar al coneixement d'aquesta àrea.