Resumen:
|
Fa pocs anys, treballí a l’Arxiu de Gandia a la recerca de dades biogràfiques sobre el canonge Bernardo Pérez de Chinchón, fruit de la
qual fou el llibre Vespres de mort a Gandia. Sota aquest títol equívoc,
s’estudiaven ...[+]
Fa pocs anys, treballí a l’Arxiu de Gandia a la recerca de dades biogràfiques sobre el canonge Bernardo Pérez de Chinchón, fruit de la
qual fou el llibre Vespres de mort a Gandia. Sota aquest títol equívoc,
s’estudiaven alguns aspectes de la història de Gandia de la primera
meitat del segle xvi. En aquells moments, potser per la complexitat
que el tema plantejava, s’inclogueren dins la publicació poques referències a la Germania de Gandia i als primers anys del tercer duc de
Gandia, Joan de Borja. No obstant, pagava la pena d’aprofundir en
aquests dos aspectes poc coneguts, malgrat que també era conscient
d’assumir un gran risc a causa de les escasses notícies que es conservaven sobre la Germania de Gandia, un episodi fraccionari dins
el marc general de la revolta agermanada al País Valencià. A més, la
figura del tercer duc, amagada entre l’esplendor romà dels Borja i la
universal santedat del fill, Francesc de Borja, romania sempre en una
penombra regnícola i casolana. Una mena de mediocritat nobiliària
poc interessant que, com a molt, només havia acomplit l’obligat i
indefugible paper de ser nexe d’unió entre els uns i l’altre.
El coneixement de la història de Gandia, subministrat per la investigació de Vespres de mort, ens permetia disposar d’una extensa
relació de personatges que, hipotèticament, podien convertir-se en
protagonistes d’una nova recerca. D’altra banda, per què centrar-se
exclusivament en un fets parcialment coneguts i no anar més enllà
a la recerca de dades que tractaren d’explicar-los i perllongar-los
en les conseqüències de tot tipus que s’hi generaren. Resultava una
hipòtesi plausible de treball i només calia esperar que els arxius no
romangueren silenciosos. I els arxius parlaren i, malgrat que no oferiren totes les respostes, ens facilitaren una informació fonamental
que només calia completar amb una altra ja coneguda però que, des
de l’òptica particular de Gandia, adquiria una nova dimensió i perspectiva. Finalment, completàrem la documentació recollida amb la
facilitada per alguns amics
[-]
|