Resumen:
|
[ES] A través fundamentalmente del análisis bibliográfico y documental este trabajo trata de contextualizar y caracterizar los principios de buena administración y buen gobierno. De la inexactitud de estos, y tras el breve ...[+]
[ES] A través fundamentalmente del análisis bibliográfico y documental este trabajo trata de contextualizar y caracterizar los principios de buena administración y buen gobierno. De la inexactitud de estos, y tras el breve análisis de la jurisdicción revisora contencioso-administrativa, se propone reformar y fortalecer el principio de acción y la ética públicas, que se configuran como los pilares fundamentales de toda estrategia de prevención de la corrupción, limitación de una excesiva discrecionalidad técnica y aspiración de mejora en la integridad del sector público.
Para ello, se analizan los distintos principios, su marco contextual, y las figuras jurídicas, así como su vinculación con la prestación de los servicios públicos, y como la ética es el único elemento que vertebra la calidad de estos. Tras el estudio, se ha concluido que, debido a la legislación vigente, la figura de la acción pública es casi inexistente e inaplicable en la mayoría de los casos, lo que permite una elevada discrecionalidad de la Administración Pública.
Esto afecta, entre otras, a las políticas públicas a desarrollar por el Gobierno y la propia Administración, limitando enormemente el acceso y participación en las mimas de los administrados, que sólo pueden oponerse a las mimas en una jurisdicción contencioso-administrativa revisora. Se propone una aplicación del principio de acción pública fuera de sus actuales márgenes (urbanismo y medio ambiente) a todas las esferas públicas. Finalmente, se propone crear un Código Deontológico aplicable a toda la Administración, basado en los principios Constitucionales y con carácter vinculante, ya que se ha podido observar una inaplicación de dichos principios evaluando los procedimientos sancionadores del período 2019-2020, el empleado público se enfoca a su trabajo de manera impersonal y olvidando su carácter de servidor público.
[-]
[EN] Fundamentally through bibliographic and documentary analysis, this work tries to contextualize and characterize the principles of good administration and good governance. From the inaccuracy of these, and after the ...[+]
[EN] Fundamentally through bibliographic and documentary analysis, this work tries to contextualize and characterize the principles of good administration and good governance. From the inaccuracy of these, and after the brief analysis of the contentious-administrative review jurisdiction, it is proposed to reform and strengthen the principle of action and public ethics, which are configured as the fundamental pillars of any strategy to prevent corruption, limitation excessive technical discretion and aspiration to improve the integrity of the public sector.
To do this, the different principles, their contextual framework, and legal figures are analyzed, as well as their link with the provision of public services, and how ethics is the only element that supports the quality of these. After the study, it has been concluded that, due to current legislation, the figure of public action is almost non-existent and inapplicable in most cases, which allows a high discretion of the Public Administration.
This affects, among others, the public policies to be developed by the Government and the Administration itself, greatly limiting access and participation in the same by those administered, who can only oppose them in a reviewing contentious-administrative jurisdiction. An application of the principle of public action outside its current margins (urban planning and environment) to all public spheres is proposed. Finally, it is proposed to create a Code of Ethics applicable to the entire Administration, based on Constitutional principles and with a binding character, since it has been possible to observe a non-application of said principles evaluating the sanctioning procedures of the 2019-2020 period, the public employee focuses to his work impersonally and forgetting his character as a public servant.
[-]
[CA] A través de l'anàlisi bibliogràfica i documental, aquesta obra tracta de
contextualitzar i caracteritzar els principis de bona administració i bon govern. Des de la
inexactitud d'aquests, i després de la breu anàlisi ...[+]
[CA] A través de l'anàlisi bibliogràfica i documental, aquesta obra tracta de
contextualitzar i caracteritzar els principis de bona administració i bon govern. Des de la
inexactitud d'aquests, i després de la breu anàlisi de la jurisdicció contenciós-administrativa, es
proposa reformar i reforçar el principi d'acció pública i ètica, que es configuren com els pilars
fonamentals de qualsevol estratègia de prevenció de la corrupció, limitació de discreció tècnica
excessiva i aspiració a millorar la integritat del sector públic.
Després de l'estudi, s'ha conclòs que, a causa de la legislació vigent, la figura de l'acció
pública és gairebé inexistent i inaplicable en la majoria dels casos, el que permet una elevada
discrecionalitat de l'Administració Pública. Això afecta, entre d'altres, a les polítiques públiques
a desenvolupar pel Govern i la mateixa Administració, limitant enormement l'accés i
participació en les mateixes dels administrats, que només poden oposar-se a les mateixes en
una jurisdicció contenciosa administrativa revisora.
Es proposa una aplicació del principi d'acció pública fora de les seves actuals marges
(urbanisme i medi ambient) a totes les esferes públiques. Finalment, es proposa crear un Codi
Deontològic aplicable a tota l'Administració, basat en els principis Constitucionals i amb
caràcter vinculant, ja que s'ha pogut observar una inaplicació d'aquests principis avaluant els
procediments sancionadors de el període 2019-2020, l'empleat públic s'enfoca al seu treball de
manera impersonal i oblidant el seu caràcter de servidor públic.
[-]
|