Alçament planimètric i estudi del campanar de Santa Maria la Major d’Oliva

Abstract

[CA] En aquest treball parlarem del campanar de l’església de Santa Maria la Major, situat en la localitat d’Oliva, en la província de València. La construcció d’aquesta torre es du a terme entre el 1683 i el 1695 sent l’autor de les traces i de la construcció desconegut, a pesar d’haver hipòtesis sobre possibles artífexs. Aquest Treball Final de Grau durà a terme un alçament en tres dimensions del campanar, del que posteriorment s’extraurà tot el planejament d’aquest, actualment inexistent, a més de realitzar-se un estudi general (constructiu, compositiu, patològic, etc.). Per a la seua elaboració, inicialment recopilàrem la informació disponible sobre l’església i el campanar en particular, no trobant-ne de gràfica, tan sols històrica. Per aquest motiu visitàrem el campanar per a prendre mesures i fer un alçament gràfic. Seguidament realitzàrem un modelatge en tres dimensions i estudiàrem la composició i aspectes constructius d’aquest. Finalment, elaboràrem un mapeig i estudi patològic per a estudiar les lesions que han aparegut al llarg dels anys, fixant-nos especialment en l’aparició de d’esquerdes i fissures en la part del remat de la torre, possiblement per la inclusió dels rellotges l’any 1920.

[EN] In this dissertation we shall talk about the "Santa Maria la Major" church's bell tower, located in the city of Oliva, province of Valencia, Spain. The construction of this tower was carried through 1683 and 1695, with the author of the design and construction remaining anonymous, although various hypotheses of the possible makers exist. This dissertation carries out the bell tower drawing up of plans in 3 dimensions, which will be the base of the dissertation's approach, currently non-existent, and also we will conduct a general study (structural, compositional, pathological, etc.). For the elaboration, we initially compiled the available information of the church and the bell tower in particular, finding only the one related to the history, but not the graphic information. For this reason, we visited the bell tower to measure it up and do a graphic elevation of it. Afterwards, we took a mould in three dimensions and studied the composition and the composition aspects of it. Finally, we developed a mapping and a pathologic study to evaluate the damages appeared over the years, focusing especially on the appearance of cracks and fissures on the ending of the tower, possibly due to the inclusion of tower clocks in 1920.