Resumen:
|
[ES] Desde los años 90, la producción de alcaparras en España ha disminuido bruscamente hasta la actualidad. Las dificultades en la propagación del alcaparro y los elevados costes de recolección, agravados por la presencia ...[+]
[ES] Desde los años 90, la producción de alcaparras en España ha disminuido bruscamente hasta la actualidad. Las dificultades en la propagación del alcaparro y los elevados costes de recolección, agravados por la presencia de espinas lignificadas y por el pequeño tamaño de los órganos recolectados, son las principales causas de su bajo interés como cultivo industrial.
La mejora de la propagación de plantas de alcaparra con espinas no lignificadas que faciliten la recolección, permitiría reintroducir el alcaparro como cultivo en regiones secas y áridas, de altas temperaturas, ya que tiene la capacidad de crecer en dichas zonas, donde otros cultivos no se producen. El aprovechamiento fundamental del alcaparro son los botones florales, los frutos y los brotes, mayoritariamente encurtidos. Además de su uso en el mundo gastronómico, también se utiliza en la cosmética y la medicina, donde tiene aplicaciones muy diversas.
En el presente trabajo, se estudian nuevos métodos que permitan mejorar la técnica de propagación asexual del alcaparro mediante estaquillas. Se compara una subespecie de Capparis spinosa L con espinas no lignificas con otra de Capparis spinosa L con espinas lignificadas reproducida de forma mayoritaria en España. Se evalúa el prendimiento de los esquejes en función de la época de estaquillado. También se someten los esquejes leñosos a bajas temperaturas durante uno, dos, cuatro, ocho y dieciséis días antes de su estaquillado. Por otro lado, se sellan los esquejes para impedir su deshidratación y ataques de patógenos durante su brotación y enraizamiento. En todos los casos se introduce la aplicación de tratamientos hormonales para mejorar el enraizamiento.
Se evaluará la brotación y el enraizamiento de todas las estaquillas en función de su diámetro en el momento del estaquillado.
[-]
[EN] Caper (Capparis spinosa L.) is a shrub-like plant, known in some regions for its
pharmacological and cosmetic uses, but especially in the food and, more specifically, as a raw
material in the food industry. Pickle ...[+]
[EN] Caper (Capparis spinosa L.) is a shrub-like plant, known in some regions for its
pharmacological and cosmetic uses, but especially in the food and, more specifically, as a raw
material in the food industry. Pickle industry, especially brining and using vinegar, exploit
different parts of the plant and flower buds (capers), fruit (caper berries) and tender stems. In
recent years many works have been published demonstrating its beneficial health.
The expansion of cultivation in developed countries has slowed down mainly due to
the high costs caused by the collection of flower buds, due to their small size and to the
presence of lignified thorns in the main cultivated subspecies. The difficulty of its propagation,
both sexual (seeds) and asexual (cuttings), is also an important difficulty to its expansion.
In this study, the asexual propagation is studied from two different points of view: the
potential replacement of the vegetal material grown nowadays in Spain, with lignified spines
(subsp. spinosa.) by other vegetal material with herbaceous spines (subsp. rupestris.) which
would make easier the caper harvesting, and the application of various agronomic techniques
to improve propagation.
Caper cuttings from Capparis spinosa subsp. rupestris showed higher survival (root and
shoot formation considered together) capacity (80%) than those from Capparis spinosa subsp.
spinosa (50%), when cuttings were performed in the phenological state of swollen bud.
Exposure of cuttings at low temperatures (4ᵒC) in the days before planting, greatly
improved the survival capacity, advancing the time of shooting and increasing the number of
shoots per cutting in all cases. Moreover, the sealing of the two ends of the lignified cuttings
with grafting mastic, considerably increased the survival results. Another agronomic technique
consisting in making wounds in the cutting bases in order to improve rooting, both cuts and
removing part of the crust, improved survival results, regardless of the type of wound
performed.
[-]
[CA] La tàpera (Capparis spinosa L.) és una planta arbustiva, coneguda en algunes regions
pels seus usos farmacològics i cosmètics, però especialment en l'alimentació i, més
concretament, com a matèria primera en la ...[+]
[CA] La tàpera (Capparis spinosa L.) és una planta arbustiva, coneguda en algunes regions
pels seus usos farmacològics i cosmètics, però especialment en l'alimentació i, més
concretament, com a matèria primera en la indústria alimentària. La indústria d’adobats,
especialment salmorres i en vinagre, aprofiten diferents parts de la planta com els botons
florals (tàperes), el fruit (taperot) i les tiges tendres. En els últims anys s'han publicat multitud
de treballs en els quals es demostra les seves propietats beneficioses per a la salut.
L'expansió del seu cultiu en els països desenvolupats s'ha frenat a causa principalment
dels alts costos que ocasiona la recol·lecció dels botons florals, degut a les menudes
dimensions dels mateixos i a la presència d'espines lignificades a les principals subespècies
cultivades. També és molt important la dificultat que presenta la seva propagació, tant sexual
(llavors) com asexual (esqueixos).
En el present treball, s'estudia la propagació asexual mitjançant estaquetes des de dos
punts de vista diferents: la potencial substitució del material vegetal cultivat en l'actualitat a
Espanya, amb espines lignificades (subsp. spinosa), per altres amb espines herbàcies (subsp.
rupestris) que no dificulten la collita, i l'aplicació de diverses tècniques agronòmiques que
permeten millorar els rendiments de propagació.
La planta de Capparis spinosa subsp. rupestris, va presentar major capacitat de
prendiment (80%) que Capparis spinosa subsp. spinosa (50%), quan es realitzà l’estaquejat en
l'estat fenològic de gemma unflada.
Amb l'exposició de les estaquetes a baixes temperatures (4ᵒC) en els dies previs a la
plantació, el prendiment va millorar notablement, avançant el moment de brotació i el nombre
de brots per estaqueta en tots els casos. D'altra banda, el segellat dels dos extrems de les
estaquetes lignificades amb massilla per a empelts, va augmentar considerablement els
resultats de prendiment. Una altra tècnica agronòmica consistent en la realització de lesions a
la base de les estaquetes amb la finalitat de millorar l'arrelament, tant fent talls a l’escorça
com l'eliminació de part de la mateixa, va millorar els resultats de prendiment, indistintament
del tipus de lesió realitzada.
[-]
|