- -

Alimentación de porcino: mejora de la utilización de las fracciones fibrosas de diferentes ingredientes mediante la utilización de enzimas en cerdas reproductoras

RiuNet: Repositorio Institucional de la Universidad Politécnica de Valencia

Compartir/Enviar a

Citas

Estadísticas

  • Estadisticas de Uso

Alimentación de porcino: mejora de la utilización de las fracciones fibrosas de diferentes ingredientes mediante la utilización de enzimas en cerdas reproductoras

Mostrar el registro sencillo del ítem

Ficheros en el ítem

dc.contributor.advisor Cerisuelo García, Alba es_ES
dc.contributor.advisor Pascual Amorós, Juan José es_ES
dc.contributor.advisor Cambra López, María es_ES
dc.contributor.author Romeu Antequera, Mario es_ES
dc.date.accessioned 2017-02-21T08:23:49Z
dc.date.available 2017-02-21T08:23:49Z
dc.date.created 2017-02-03
dc.date.issued 2017-02-21 es_ES
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10251/78096
dc.description.abstract [ES] El principal objetivo de este trabajo fue evaluar el efecto sobre el coeficiente de digestibilidad aparente de la materia seca (MS), energía bruta (EB), proteína bruta (PB) y de las fracciones fibrosas, al variar la fuente de la fibra añadida a las dietas de futuras cerdas reproductoras. Para ello, se utilizaron 8 piensos en un diseño factorial 4x2 (4 tipos de fibra e inclusión o no de enzimas), aunque para este trabajo por cuestiones prácticas se considerará únicamente el efecto del tipo de fibra. Como fuentes de fibra, se utilizaron: fuentes de glucosa insoluble-celulosa (fórmula de base maíz con girasol y soja), fuentes de manosa (fórmula de base maíz con colza y palmiste), fuentes de glucanos (formula de base cebada con girasol y soja) y fuentes de arabinoxilanos solubles (fórmula de base trigo, salvado de arroz y germen de maíz con girasol y soja). Se utilizaron 12 cerdas vacías con un peso vivo inicial de 123,2±8,33 kg. Los animales se alojaron en jaulas de digestibilidad durante 8 periodos experimentales de 2 semanas de duración cada uno: 10 días de adaptación a los piensos experimentales y 4 días de recogida de muestras. Los animales se pesaron al inicio y final de cada periodo, y durante todo el periodo experimental se controló el consumo de pienso. Durante los 4 días de recogida el total de heces producidas se recogió y pesó cada 24 h. A partir de las muestras de pienso, se analizó la MS, cenizas, PB, extracto etéreo (EE), fibra bruta (FB), almidón (AL), la Fibra Neutro Detergente (FND), Fibra Ácido Detergente (FAD), Lignina (LAD), Fibra Dietaria Total (FDT), Fibra Dietaria Soluble (FDS), la proteína ligada a fibra y la EB. A partir de las muestras de heces individuales recogidas durante el balance de digestibilidad, se analizó la EB, MS y PB. A partir de un pool de heces por tratamiento, se realizaron las determinaciones de MS, EE, FND, FAD y FDT. No existieron diferencias significativas en el peso vivo y el consumo medio diario entre los diferentes piensos. La composición analizada de los piensos fue similar a la calculada. Sin embargo, se encontró un efecto claro del tipo de pienso sobre los coeficientes de digestibilidad aparente de la MS, EB y PB (P<0,001), así como del EE, AL y las fibras (FND, FAD, FB y FDT; P<0,05), estos últimos analizados como pool. Los resultados obtenidos permiten concluir que, sustituir harina de girasol y harina de soja por torta de palmiste y harina de colza en un pienso con base maíz, afecta negativamente a la digestibilidad de la PB, aunque implicó un aumento considerable de la digestibilidad de las fibras. Por otro lado, sustituir en un pienso con base de harina de girasol y harina de soja el maíz por la cebada disminuyó de forma considerable la digestibilidad de la EB y de la PB. En general, la digestibilidad de la EB de los piensos en base a maíz fue mayor que la de los piensos en base a trigo y, ésta, a su vez, mayor que la de los piensos en base a cebada. Estas recomendaciones permiten optimizar de forma práctica las dietas de las cerdas reproductoras. es_ES
dc.description.abstract [EN] The main objective of this work was to evaluate the effect of the source of fiber on the apparent digestibility coefficients of dry matter (DM), gross energy (GE), crude protein (CP) and fiber fractions in future breeding sows. Eight dietary treatments in a 4x2 factorial design (four types of fiber and inclusion or not of enzymes) were used. For practical reasons in this research only the effect of fiber type was considered. As a source of fiber glucose insoluble-cellulose (corn, sunflower and soya diet), mannose (corn, rapeseed and palm kernel diet), glucan (barley, sunflower and soya diet) and arabinoxylans (wheat, rice brand and corn germ whit sunflower and soya) diets were tested. Twelve sows 123,2±8,33 kg initial live weight were used. The animals were housed in digestibility cages for eight experimental periods, two weeks each: ten days for experimental feed adaptation, and four days of feces collection. The animals were weighed at the beginning and at the end of each period. Throughout the whole experimental period, animal weight was controlled. During the 4 days of feces collection, the total amount of feces were collected and weighted each 24 hours. Feed samples were analyzed for DM, ash, CP, ether extract (EE), crude fiber, starch, neutral detergent fiber (NDF), acid detergent fiber (ADF), lignin, total dietary fiber (TDF), soluble dietary fiber, the fiber-bound protein and GE. The individual sample feces collected were analyzed for DM, CP and GE. Feces were polled by treatment and each pool were analyzed for DM, EE, NDF, ADF and TDF, as well. No statistical significant differences were found in animal live weight and average daily consumption between treatments during the experimental period. The analyzed diet composition was similar to the estimated. There was a significant effect of the fiber type on DM, GE and CP (P<0.001) digestibility coefficients, in addition to EE, starch and fibers (NDF, ADF, gross fiber and TDF; P<0.05), being the latter analyzed from the pooled feces. The results indicate that replacing sunflower meal and soybean meal with palm kernel and rapeseed meal in corn-based feed adversely affects the digestibility of CP, although it resulted in a considerable increase in fiber digestibility. Replacing corn with barley with sunflower meal and soybean meal based feed significantly reduced the digestibility of GE and CP. In general, the digestibility of GE from feed based on corn was higher than that from feeds based on wheat and wheat based feed was higher than barley based feed. es_ES
dc.description.abstract [CA] L’objectiu d’aquest treball es avaluar l’efecte sobre el coeficient de digestibilitat aparent de la matèria seca (MS), energia bruta (EB), proteïna bruta (PB) i de les fraccions fibroses, al variar les fonts de fibra en pinsos de porques reproductores. Per això, es van utilitzar 8 pinsos en un disseny factorial 4x2 (4 tipus de fibra e inclusió o no d’enzims), encara que per a aquest treball per qüestions pràctiques es considerarà únicament l’efecte del tipus de fibra. Com a fonts de fibra, es van utilitzar: fonts de glucosa insoluble-cel·lulosa (fórmula de base dacsa amb gira-sol i soja), fonts de manosa (fórmula de base dacsa amb colza i palmiste), fonts de glucans (fórmula de base d’ordi amb girasol i soja) y fonts d’arabinoxilans solubles (fórmula de base trigo, segó d’arròs i germen de dacsa amb gira-sol i soja). Es van utilitzar 12 porques buides amb un pes viu inicial de 123,2±8,33 kg. Els animals es van allotjar en gàbies de digestibilitat durant 8 períodes experimentals de 2 setmanes de duració cada u: 10 dies d’adaptació als pinsos experimentals i 4 dies de recollida de mostres. Els animals es pesaren a l’inici i al final de cada període i durant tot el període experimental es va controlar el consum de pinso. Durant els 4 dies de recollida el total de excrements produïts se va recollir i pesar cada 24 h. A partir de les mostres de pinso, s’analitzà la MS, cendres (cen), PB, extracte eteri (EE), fibra bruta (FB), midó (AL), la Fibra Neutra Detergent (FND), Fibra Àcid Detergent (FAD), Lignina (LAD), Fibra Dietaria Total (FDT), Fibra Dietaria Soluble (FDS) y la proteïna lligada a fibra. A partir de les mostres d’excrements individuals recollits durant el balanç de digestibilitat, s’analitzà la EB, MS i PB. A partir d’un pool d’excrements per tractament, es realitzaren les determinacions de MS, EE, FND, FAD i FDT. No van existir diferencies significatives en el pes viu i el consum medi diari (CMD) entre els diferents pinsos. La composició analitzada dels pinsos fou similar a la calculada. No obstant això, es va trobar un efecte clar del tipus de pinso sobre los coeficients de digestibilitat aparent de la MS, EB i PB (P<0,001), i del EE, AL i les fibres (FND, FAD, FB i FDT; P<0,05), aquestos últims analitzats com a pool. En aquest sentit, els resultats obtinguts permeten concloure que la substitució de farina de gira-sol i farina de soja por torta de palmiste i farina de colza en un pinso amb base dacsa, va afectar negativament a la digestibilitat de la PB, encara que va implicar un augment considerable de la digestibilitat de les fibres. D’altra banda, substituir en un pinso amb base de farina de gira-sol i farina de soja la dacsa per l’ordi va disminuir de forma considerable la digestibilitat de la EB i de la PB. En general, la digestibilitat de la EB dels pinsos amb base dacsa fou major que la dels pinsos amb base de trigo i, aquesta, tanmateix, major que la dels pinsos amb base d’ordi. Aquestes recomanacions permeten optimitzar de manera pràctica les dietes de les porques reproductores. es_ES
dc.format.extent 37 es_ES
dc.language Español es_ES
dc.publisher Universitat Politècnica de València es_ES
dc.rights Reserva de todos los derechos es_ES
dc.subject Porcine es_ES
dc.subject Animal feed es_ES
dc.subject Alimentación animal es_ES
dc.subject Porcino es_ES
dc.subject Enzimas es_ES
dc.subject Fibra es_ES
dc.subject Cerdas reproductoras es_ES
dc.subject Fiber es_ES
dc.subject Breeding sows es_ES
dc.subject Alimentaciò animal es_ES
dc.subject Porcí es_ES
dc.subject Porques reproductores es_ES
dc.subject.classification BIOLOGIA ANIMAL es_ES
dc.subject.classification PRODUCCION ANIMAL es_ES
dc.subject.classification NUTRICION Y BROMATOLOGIA es_ES
dc.subject.other Grado en Ingeniería Agroalimentaria y del Medio Rural-Grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural es_ES
dc.title Alimentación de porcino: mejora de la utilización de las fracciones fibrosas de diferentes ingredientes mediante la utilización de enzimas en cerdas reproductoras es_ES
dc.type Proyecto/Trabajo fin de carrera/grado es_ES
dc.rights.accessRights Abierto es_ES
dc.contributor.affiliation Universitat Politècnica de València. Departamento de Ciencia Animal - Departament de Ciència Animal es_ES
dc.contributor.affiliation Universitat Politècnica de València. Escuela Técnica Superior de Ingeniería Agronómica y del Medio Natural - Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural es_ES
dc.description.bibliographicCitation Romeu Antequera, M. (2017). Alimentación de porcino: mejora de la utilización de las fracciones fibrosas de diferentes ingredientes mediante la utilización de enzimas en cerdas reproductoras. http://hdl.handle.net/10251/78096. es_ES
dc.description.accrualMethod TFGM es_ES
dc.relation.pasarela TFGM\40361 es_ES


Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem