Optimización de un método de obtención de extracto etanólico de propóleo en base al poder antimicrobiano

Abstract

[ES] El propóleo es una sustancia, de aspecto resinoso, producida por la abeja (Apis mellifera) ampliamente utilizado por sus propiedades beneficiosas. Hay una enorme controversia en relación a la manera de obtener los extractos etanólicos del propóleo, ya que este hecho puede influir definitivamente en la mayor o menor presencia de sustancias activas en ellos. En este sentido, el objetivo del presente estudio ha sido comparar diferentes procedimientos de obtención de dichos extractos etanólicos (combinando maceración y ultrasonidos), evaluando la actividad antimicrobiana de los mismos en muestras de propóleo de diversos orígenes (Valencia y Rumanía). El análisis se llevó a cabo en 8 bacterias tanto Gram positivas como Gram negativas con potencial patógeno en la industria alimentaria.La actividad antimicrobiana se analizó mediante la técnica de difusión disco placa y la cantidad mínima inhibitoria se midió mediante la realización de diluciones de las muestras. No se observaron diferencias significativas entre los diferentes procedimientos empleados para la obtención de los extractos etanólicos, por lo que se recomienda utilizar el método que implique menor tiempo y coste. Sin embargo, si se observaron diferencias significativas con respecto al tipo de propóleo. Las muestras de Valenciafueron efectivas sobre el 100% delas bacterias Gram positivas estudiadas; por el contrario, no se obtuvo inhibición en ninguna bacteria Gram negativa. Dentro de las bacterias Gram negativas estudiadas se observó inhibición en Staphylococcus aureus y Bacillus cereus, bacterias patógenas presentes habitualmente en la industria alimentaria. Este hecho pone de manifiesto que el propóleo se podría utilizar como un potencial aditivo en la industria agroalimentaria por sus propiedades antimicrobianas.

[EN] Propolis is a substance, resinous in appearance, produced by the bee (Apis mellifera) widely used for its beneficial properties. There is a great deal of controversy as to how to obtain the ethanolic extracts of propolis, since this fact can definitely influence the presence of active substances in them. In this sense, the objective of the present study was to compare different procedures for obtaining these ethanolic extracts (combining maceration and ultrasound), evaluating the antimicrobial activity of the same in samples of propolis of different origins (Valencia and Romania). The analysis was carried out on 8 bacteria both Gram positive and Gram negative with pathogen potential in the food industry. The antimicrobial activity was analyzed using plate disc diffusion technique and the minimal inhibitory amount was measured by performing dilutions of the samples. There were no significant differences between the different procedures used to obtain ethanolic extracts, so it is recommended to use the method that implies less time and cost. However, if significant differences were observed with respect to propolis type. The Valencia samples were effective on 100% of the Gram positive bacteria studied; on the contrary, no inhibition was obtained in any Gram negative bacteria. Among the Gram negative bacteria studied, inhibition was observed in Staphylococcus aureus and Bacillus cereus, pathogenic bacteria commonly found in the food industry. This fact shows that propolis could be used as a potential additive in the agro-food industry because of its antimicrobial properties.

[CA] El pròpolis és una substància, d'aspecte resinós, produïda per l'abella (Apis mellifera) àmpliament utilitzat per les seues propietats beneficioses. Hi ha una enorme controvèrsia en relació amb la manera d'obtenir els extractes etanòlics del pròpolis, ja que aquest fet pot influir definitivament en la major o menor presència de substàncies actives en ells. En aquest sentit, l'objectiu d'aquest estudi ha estat comparar diferents procediments d'obtenció d'aquests extractes etanòlics (combinant maceració i ultrasons), avaluant l'activitat antimicrobiana dels mateixos en mostres de pròpolis de diversos orígens (València i Romania). L'anàlisi es va dur a terme en 8 bacteries tant Gram positives com Gram negatives amb potencial patogen en la indústria alimentaria. La activitat antimicrobiana es va analitzar mitjançant la tècnica de difusió disc placa i la quantitat mínima inhibitòria es va mesurar mitjançant la realització de dilucions de les mostres . No es van observar diferències significatives entre els diferents procediments emprats per a l'obtenció dels extractes etanòlics, de manera que es recomana utilitzar el mètode que impliqui menor temps i cost. No obstant això, si es van observar diferències significatives pel que fa al tipus de pròpolis. Les mostres de Valencia van ser efectives sobre el 100% deles bacteris Gram positives estudiades; per contra, no es va obtenir inhibició en cap bacteria Gram negativa. Dins de les bacteries Gram negatives estudiades es va observar inhibició en Staphylococcus aureus i Bacillus cereus, bacteries patògenes presents habitualment en la indústria alimentària. Aquest fet posa de manifest que el pròpolis es podria utilitzar com un potencial additiu en la indústria agroalimentària per les seves propietats antimicrobianes.